Bona vesprada

25.11.2013

Fa poc, en acabar la presentació d’una antologia poètica, el company Hèctor Serra em feia una observació al voltant de la forma en què durant l’acte m’havia adreçat al públic. El cas és que vaig usar l’expressió bona vesprada, que segons el sistema de salutacions en català és alié a la nostra tradició, en lloc d’usar bona nit, suposadament més precís en aquell context (eren les 20 hores i ja s’havia fet fosc).

No li faltava raó a l’amic Hèctor, ja que efectivament la tradició ens diu que la nostra llengua ha usat un sistema binari en estos casos: bon dia per a les hores de sol i bona nit per a les hores de fosca, sense l’intermedi bona vesprada (en el cas valencià), format presumptament per imitació del sistema castellà. Ara bé, com actuem a dia de hui davant estes situacions?

Segons el que escoltem al carrer, en els mitjans de comunicació i en tots els àmbits d’ús de la llengua estàndard, queda clar que s’ha consolidat un sistema ternari amb bon dia (de matí), bona vesprada/tarda/horabaixa (entre l’hora de dinar i l’hora de sopar) i bona nit (amb el sol post en les darreres hores actives).

Arribats a este punt, podríem tractar de fer marxa arrere i potenciar el sistema genuí bon dia/bona nit, però segurament no aconseguiríem res. La llengua, com la societat, s’adapta als nous contextos i a les noves necessitats de comunicar. Abans, en una societat agrària on els treballs al camp es feien de sol a sol, els llauradors saludaven en arribar al lloc de faena amb el sol fora amb un bon dia i s’acomiadaven en marxar, amb el sol post, dient bona nit. Eixa activitat desenvolupà el sistema tradicional amb només dos salutacions. Ara, però, les formes de vida i els costums laborals del segle XXI han redistribuït les franges horàries, i els parlants hem creat noves seqüències de salutació, on la forma bona vesprada és ben útil i productiva, perquè el temps transcorregut entre les 15 i les 21 hores, aproximadament, és un lapse en què la interacció entre les persones està més present, i en conseqüència ha exigit la reformulació del sistema.

La coincidència amb el sistema ternari castellà l’hauríem de considerar un fet secundari, i tindre més cura en evitar usos realment anòmals a imitació de la llengua veïna com ara el plural bones tardes, que encara se sent a Catalunya, la forma reduïda buenas, o encara pitjor, l’horrible bones.

Tornant a l’anècdota del principi, la qüestió és que em vaig trobar amb la necessitat de saludar el públic assistent en una franja encara vespertina. Segons la tradició més pura i genuïna, hauria d’haver dit bona nit, però era massa prompte per a fer-ho. Posaria la mà al foc que a la majoria de presents en aquella sala,a pesar de ser catalanoparlants i d’una gran sensibilitat cultural, eixa salutació se’ls hauria fet estranyíssima. A més a més, si ens posem a filar prim, caldria tindre en compte que bona nit no és una fórmula de salutació sinó de comiat: és l’expressió que usem quan li desitgem als nostres interlocutors que tinguen un bon repòs nocturn.

Siga com siga, limitar els nostres costums de cortesia i tancar-nos en el sistema tradicional és crear problemes afegits a una comunitat lingüística que necessita tot el contrari: adaptar-se als nous temps i avançar amb la societat, i no hi ha dubte que saludar amb bona vesprada és un recurs entenedor, raonable i eficient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Sistema tradicional a Mallorca:
    Fins que es pon el sol:
    Bon dia =good morning; bonjour; buon giorno; guten morgen.
    A partir de la posta:
    Bon vespre =good evening; bonsoir; buona sera; guten abend.
    Comiat fins al dia següent:
    Bona nit =good night; bonne nuit; buona notte; gute nacht

    Els rars són els espanyols. I nosaltres darrera, darrera… cercant fórmules per ser com ells.

    • Si véns a dir que en aquests idiomes el sistema és equivalent al tradicional a Mallorca, et recordo que els anglesos diuen good afternoon i els alemanys guten Tag a les hores que en espanyol diuen buenas tardes.

      Ah!, i en francès et deixes bonne journée i bonne soirée, per acomiadar-se.