Badinar

23.11.2012

BADINARUn verb que només trobareu a l’Alcover-Moll (que, juntament amb l’Etimològic d’en Coromines, constitueixen dos tresors lexicogràfics únics en el seu gènere en qualsevol llengua del món, com tothom sap). Badinar. Jo el vaig buscar perquè la meva àvia, que era de Premià, l’usava —i encara ho fa la meva mare—, però en un sentit que no he trobat en el DCVB. Si deia: «nen, no em facis badinar», volia dir «no m’atabalis, no em posis nerviosa» i, en canvi, les dues accepcions del diccionari ens diuen que badinar  vol dir: «Anar de berbes, parlar fingidament, per riure (Rosselló, Puigcerdà, Andorra), o bé vol dir: «Badocar, quedar encantat (Pallars).» I és bonic l’exemple: «Jo, com que ja tocava el flabiol, els feia badinar com els mussols al bosc, Lluís Rec.74.). Com que el Maresme queda lluny de les àrees que marquen la procedència del mot, no puc sinó conjecturar que, o bé no es va recollir en el diccionari el sentit que es donava al verb en aquesta àrea de més cap al sud, o bé la meva àvia feia servir la paraula erròniament, fos per tradició, per invenció, o per poca traça.