Artur Mas a París

3.06.2013

El president Mas sap que el camí de la independència passa per Berlín i París. Res d’important no es decideix a Europa sense l’aval de les dues capitals. La futura república catalana comparteix una llarga frontera amb França i no es pot pagar el luxe de tenir dues nacions hòstils a la vora. Podem suposar que l’estat espanyol, que encara plora per la pèrdua de Gibraltar, no tindrà bones relacions amb Catalunya durant decennis.

 

El meu país és tan petit, vinyeta del Gargotaire

 

He llegit a la premsa barcelonina meravelles sobre els polítics francesos passats per l’École Nationale d’Administration. Els presenten com estadistes amb coneixements històrics sòlids i el mapa de la França de Napoleó present al cap. Quina xarlotada! L’ENA no és ni Polytechnique, ni la Khâgne ni l’École des Chartes. Els francesos coneixen la mediocritat intel·lectual d’antics alumnes de l’ENA com Jacques Chirac o la calamitosa Ségolène Royal, sovint motejada ‘ la pintade ‘ (la pincarda, la gallina de Guinea).

S’il·lusionen pensant que França acollirà amb flors el naixement del nou estat. Qualsevol polític francès amb comptades excepcions com François Bayrou (àlies Francesc Vairon, en occità) o els dirigents ecologistes té el cap hexagonal. Es pensa que França és el país dels drets humans i la llengua francesa l’única parla amb vocació universal malgrat el predomini actual de l’anglès. Per un francès mitjà, les fronteres apareixen intangibles. La majoria dels polítics francesos no volien que Quebec s’independentitzés malgrat els lligams culturals, carnals amb la ‘ belle province.’ Per ells, la unitat del Canadà és sagrada com la de França o Espanya.

Per tant, l’aspiració d’una regió a la independència constitueix un crim, una aberració mental per França. Els polítics francesos no consideren pas Catalunya com una nació sinó com una regió espanyola rara. Com a factor agreujant, encara existeix una minoria lingüística catalana. Conec molts francesos, instal·lats a Catalunya Nord, que tenen por de l’irredemptisme català.

Els únics atots que veig en el joc del president Mas durant aquesta visita a França són la relativa satisfacció francesa de veure Espanya encara més debilitada i sobretot la incúria del govern socialista que aviat haurà de solucionar l’atur i greus crisis socials que s’anuncien.