Apropar la cultura catalana

8.01.2014

A banda de les parelles lingüístiques, les entitats col·laboradores són una altra de les peces fonamentals del Voluntariat per la llengua, juntament amb els establiments. Amb les entitats (42 al Baix Camp i Priorat  i prop de 700 a tot Catalunya) treballem per tal d’apropar la cultura, el territori i l’activitat cívica del país als participants del programa (sobretot els aprenents, però també els voluntaris).

Les associacions de dones, les colles castelleres, els clubs esportius, les colles sardanistes, els esbarts o les corals, per posar-ne només uns exemples, són part d’aquest engranatge cultural i social que uneix d’una manera estreta gent de tot arreu i que contribueix a ampliar cercles i construir ponts entre la població autòctona i la immigrada. Crec que ningú no posarà en dubte que són col·lectius integradors. Pensem, si no, en el “Mou-te en català”, una variant del voluntariat lingüístic, que combina les converses en català amb la pràctica esportiva, una simbiosi que satisfà voluntaris i aprenents, perquè els permet parlar en català mentre fan aquell esport que tant els agrada: caminar per la muntanya, córrer o jugar a pàdel.

La manera com les entitats col·laboren és ben diversa, però totes tenen com a objectiu comú desenvolupar un treball en xarxa que dóna com a resultat la interrelació de tots els agents que intervenen en el programa. D’aquesta manera, hi ha aprenents o voluntaris que s’incorporen a les entitats i també hi ha socis o simpatitzants de les entitats que fan de voluntaris o d’aprenents del Voluntariat per la llengua.

Aquest és el cas d’en Toni Veciana, un voluntari i president de l’Associació Cultural i Cívica El Bou de Reus, que ha compartit conversa en català amb un aprenent que ha acabat integrant-se a l’associació.

Així és com ell ens ho explica:

—Què, noi, què fas al teu poble per divertir-te? –li vaig engegar el primer dia perquè no sabia ben bé per on començar.

—Vaig a la muntanya amb bicicleta –em va dir el Herbert.

—Mira, diumenge vaig a fer un tomb pel Montsant –li vaig dir al meu aprenent–. Si vols, pots acompanyar-m’hi.

Així que les hores que havíem de compartir per parlar en català com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua les vam fer perdent-nos per la Serra Major (res greu: qui us digui que no es perd pel Montsant menteix…).

Vam celebrar la nostra gesta fent unes cerveses i li vaig presentar uns amics, i unes amigues.

Després d’això les nostres trobades van ser més lúdiques que lingüístiques. Una nit de Barraques de Festa Major, la nit del heavy, a la qual no hauria anat si no m’hi hagués arrossegat, em va preguntar si l’endemà hi tornaria. Li vaig dir que sí, que em tocava perquè era la nit que embolàvem el Bou de Reus, una bèstia festiva de fibra de vidre. Li vaig oferir de venir, i així és com vam tenir un nou portador, vingut del Perú. Tot plegat va passar en català, naturalment.

I així és com un voluntari gaudeix de la nit del heavy animat pel seu aprenent i un aprenent acaba portant el Bou de Reus de la manera més natural. Tot plegat, només un exemple del que poden generar unes converses disteses amb l’excusa de millorar el català parlat entre persones que potser mai no s’haurien conegut si no fos pel Voluntariat per la llengua.

Teresa Rull, dinamitzadora del VxL del CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura i Toni Veciana, voluntari i president de l’Associació Cultural el Bou