Anar callant

27.01.2014

Martin Niemöller (1892-1984) va ser un pastor luterà alemany amb dues vides. La primera va ocupar els seus primers anys i va estar dominada per la seva experiència durant la Primera Guerra Mundial com a comandant d’un submarí. Arran d’aquells fets, va ordenar-se pastor i va defensar activament polítiques anticomunistes i antisemites, donant suport al naixent moviment encapçalat per un altre excombatent, Adolf Hitler.

 

Martin Niemöller, representat en un segell alemany del 1992

 

La seva segona vida no va començar fins 1933, quan les polítiques homogenitzadores nazis van afectar a les esglésies protestants. Com Saule de Tars, però en versió luterana i alemanya, Niemöller es va sentir agredit i va encapçalar un moviment contrari a la nazificació eclesiàstica. Perseguit i jutjat per la seva resistència, va ser internat als camps de concentració de Sachsenhausen i Dachau des de 1938. A través del greuge concret, acabaria sentint-se concernit per la resta d’agressions, abjurant de la seva anterior ideologia.

El Niemöller alliberat el 1945 ja és un home absolutament diferent. Durant la resta de la seva vida, es dedicarà al moviment pacifista i a intentar fer entendre que tot atac contra la dignitat humana ens concerneix. Aquest pensament va quedar recollit perfectament al seu poema més famós, sovint atribuït per error al dramaturg Bertolt Brecht, “Quan els nazis van venir a buscar els comunistes” (“Als die Nazis die Kommunisten holten”). Salvant les distàncies, n’he volgut fer una versió per recordar que qualsevol atac contra la nostra cultura i la nostra llengua, sigui allà on sigui, ens concerneix.

Quan ells van venir a buscar-los amb el LAPAO,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era de la Franja,

Quan van emmudir l’escola i els mitjans en valencià,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era del País Valencià,

Quan van venir a imposar la Llei de Símbols i el TIL,
no vaig protestar,
perquè jo no era de les Illes,

Quan van venir a perseguir la immersió,
no vaig protestar,
perquè només era política,

Quan van venir a buscar-nos,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Etiquetes: