Ambigüitat i simbolisme

25.11.2015

Una adolescent i un pintor del Renaixement formen els dos nuclis narratius de Com ser-ho alhora (Raig Verd), la sisena novel·la d’Ali Smith i la primera amb dues portes d’entrada i dues de sortida. El llibre es presenta en dues parts, ULLS i CÀMERA, però sense jerarquies ni prioritats. Alguns exemplars editats per Raig Verd comencen amb ULLS i acaben amb CÀMERA, mentre que d’altres segueixen l’ordre invers. Des de Núvol, publiquem dues ressenyes, una en l’ordre CÀMERA-ULLS, escrita per Francesc Ginabreda, i una altra en l’ordre ULLS-CÀMERA, escrita per Núria Juanico.

Ali Smith

Ali Smith

“No podem aconseguir mai anar més enllà de nosaltres mateixos?” pregunta, retòricament, la mare de la George. La resposta, al gust i a la interpretació de cadascú, ens l’escampa de manera esparsa l’escocesa Ali Smith a través de dues històries d’amor i d’injustícia en què passat i present es confonen, es barregen i es complementen entremig de significants, aparences i simbolismes que uneixen dues vides separades per 500 anys amb la màgia de l’art i la paciència del temps.

Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015) és el doble relat de la George i en Franchesco: una adolescent anglesa filla d’una activista política i un jove artista italià del Renaixement. Del segle XV al segle XXI. Dues històries connectades mitjançant una exploració confusa i prodigiosa de la pròpia identitat, en un exercici literari brillantment ambigu, amb la dosi justa de misteri, que exposa la complexitat de la relació entre el subjecte i l’objecte, amb la narració de dues històries que són alhora tràgiques i belles.

Res no és només una cosa; en som moltes a la vegada. L’art ens ho ensenya i ens fa partícips de la vida com a actors i com a espectadors, com a observadors i com a observats, perquè cap mirada és estable. Un canvi de papers que, com deia Foucault, es prodiga fins a l’infinit.

El simbolisme i l’ambigüitat són els dos elements més presents en aquesta novel·la, dispersos entremig de reflexions i emocions que giravolten a l’entorn de l’art, la sexualitat i l’activisme, la connexió emocional i l’autenticitat, amb la càrrega irrenunciable de veritat al fons d’un trencaclosques que sempre ens proposa mirar a través de les coses, a través dels altres. Més enllà de la superfície. A propòsit, “Què ve primer? […]. Què veiem o com ho veiem?”, pregunta –també– la mare de la George.

La subtilesa és el darrer concepte que identifica Com ser-ho alhora. Smith cargola el llenguatge en una narració amb constants salts temporals, revelacions a mig dir i emocions que es traslladen d’espai amb un dinamisme subversiu. La novel·la s’enrotlla en ella mateixa; les descripcions i els passatges es perden, però els recuperem més endavant (o més enrere); els significats es tornen ambigus i hipotètics, intensos i rutilants, en un univers intricat en el qual apareixen fragments de fragments d’històries, de vides, lligades amb un fil invisible, metafísic.

Ulls i Càmera són els títols respectius de les dues narracions, que es poden llegir indistintament en un ordre o altre, amb l’al·licient que, segons la que es llegeixi primer, l’experiència lectora ja no és la mateixa.

Sigui quina sigui l’elecció, Com ser-ho alhora no ens deixarà indiferents. I, com si es tractés d’un film de David Lynch, ens introduirà dolçament en l’aliança amb la imaginació i el misteri de les coses.