La tardor de Rainer Maria Rilke

24.10.2013

Som en plena tardor, per més que la calor no ens convidi a menjar castanyes i moniatos. Rilke va escriure molt sobre la tardor. Vinyoli ja va traduir Hersbtag, aquell poema que comença dient: “Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l’estiu”. Ara Xevi Pujol ens envia des d’Alemanya una traducció de Herbststimmung, un altre poema de Rilke del qual n’ha fet dues versions. 

 

Rainer Maria Rilke

 

 

Herbststimmung

Die Luft ist lau, wie in dem Sterbezimmer,
an dessen Türe schon der Tod steht still;
auf nassen Dächern liegt ein blasser Schimmer,
wie der der Kerze, die verlöschen will.

Das Regenwasser röchelt in den Rinnen,
der matte Wind hält Blätterleichenschau;―
und wie ein Schwarm gescheuchter Bekassinen
ziehn bang die kleinen Wolken durch das Grau.

 Rainer Maria Rilke

 

Ambient de tardor

L’aire és tebi, com a la cambra del moribund,
a les portes de la qual ja s’espera la mort calladament;
sobre les teulades molles hi ha una claror més pàl·lida
que la d’una candela a punt d’apagar-se.

L’aigua de la pluja ronca a les canaleres,
el vent lànguid fa l’autòpsia a les fulles mortes,
i com una bandada de becadells foragitats
els petits núvols marxen temorosos a través del gris.

 

Ambient de tardor (Versió adaptada)

Fa un aire temperat, igual que dins l’estança
on arriba la mort silenciosament;
més pàl·lid que el que faria un ciri apagant-se,
damunt dels teulats molls hi ha un fulgor macilent.

La pluja als ràfecs ronca amb un feixuc brogit,
un vent esmorteït el fullam mort belluga,
i com un vol de becadells que ha alçat un crit
les bromes cap al gris amb por emprenen la fuga.

Traducció de Xevi Pujol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris