Amb poca llum

23.12.2012

Ja no escric poemes a ningú.
Vaig deixar de fer-ho fa temps.
Ara només escric un núvol.
Un paisatge que ja no existeix.
Coses banals, sense importància.
Un dietari petit d’estels abatuts
en el bosc de les altes paraules.
Aquest bosc que prefereixo omplir
amb la veu dels qui no tenint gaire
sabem que mai res no està prou perdut.
Amb la veu dels qui donem la llauna
i estimem mirant-nos sempre als ulls.
Amb la veu dels camins que comencen
en un portal, de nit, i amb poca llum.

David Figueres (Nadal 2012)