[Columna d’opinió publicada al número de maig de 2019, de «Serra d’Or»]
Els anys em van ensenyant a teixir una definició particular i subjectiva del que entenc per tenir èxit a la vida. Ara per ara, diria que es resumeix en tres aspiracions: ser capaç d’estimar bé la gent que decideixo estimar, intentar —en la mesura que pugui— contribuir a fer aquest món una mica més habitable i, finalment, escoltar-me a mi mateixa cada dia més per aconseguir prendre decisions més lliures i honestes. Tan senzill i tan complex alhora.
Actualment, és difícil definir l’estimació si no és mostrada i exposada. Canviar el món és imprescindible, però estem profundament ancorats en el sistema capitalista malgrat que les aparences mostrin noves formes i que ser lliure sovint estigui molt lluny d’acumular propietats o títols.
Vivim moments de contrastos i polaritats. L’èxit actualment ens parla de coses com el nombre d’amics virtuals que tenim, el nombre de països visitats, els ingressos econòmics anuals, el títol de la nostra targeta de visita o fins i tot el nombre dels nostres compromisos socials. Però també ens parla de l’ascens del feminisme, dels compromisos en lluites socials diverses, d’ocupar-se de l’estat emocional dels infants o d’afectes que travessen fronteres. Com us deia, moment de contrastos. Que lluny que queden aquelles èpoques en què el bé i el mal pretenien definir les nostres accions d’una manera maniquea, quan les lluites eren més clares i els objectius més compartits. Avui vivim amb el repte permanent de dissenyar la nostra pròpia ètica. El repte estimulant és poder triar diversos camins vitals individuals i compartits, sovint amb referents en totes les direccions. La realitat, si la volem veure i viure en tota la seva complexitat, ens obliga a aprendre a pensar amb ulls crítics, però només els nostres. Aquí radica la complexitat de trobar l’èxit: a definir qui som en cada moment deixant que el soroll ambiental ens acaroni, però no ens determini.