Alemanya-Argentina, derbi papal

12.07.2014

Quan el Papa Bergoglio deixa l’habitació 201 de la residència de Santa Marta per trobar-se amb el Papa Ratzinger, ja s’imagina les brometes i vinyetes que sortiran l’endemà als diaris: Un Francesc I apoltronat al costat de Benet XVI, l’un amb un pot de mate a les mans i l’altre amb una gerra de cervesa, mirant per televisió l’Alemanya-Argentina, el derbi papal. L’estampa es presta a tota mena d’estereotips, però què hauria fet sant Francesc en aquesta vall de llàgrimes si hagués obrat amb sentit del ridícul?

Vinyeta d'Adam Fabra Ruiz | @repbananera_cat

Jorge Bergoglio és ‘futbolero’ i soci declarat del San Lorenzo de Almagro. Benet XVI, en canvi, sempre ha pensat que el futbol és l’opi del poble. De fet, ell, els noms de Klose o Müller no li diuen res, però veu aquesta trobada com una oportunitat per felicitar el seu successor, que en una de les seves últimes intervencions ha dit una frase que ja ha donat la volta al món: “Els comunistes ens han robat la bandera dels pobres”. Una sentència que li hauria anat la mar de bé al teòleg Ratzinger durant tots els anys de lluita doctrinal contra la teologia de l’alliberament. Per què no se li havia acudit a ell abans una frase com aquella durant el seu papat? Benet XVI es movia com una anguila pels articles de la santa doctrina, però a l’hora de convertir el dogma en eslògan no havia estat mai tan bon publicista com Wojtyla o Bergoglio. Des de fa més d’un any, Ratzinger es mira el món rere una cortina de gasa protectora, però hi ha un aspecte de la doctrina que darrerament el té capficat i en vol parlar amb el seu successor.

És aquella vella qüestió de la infal·libilitat papal. Ratzinger ha estat sempre massa racional per creure en la infal·libilitat del Summe Pontífex, però no ha tingut mai prou coratge per negar-la. Hauria fet trontollar massa coses. Durant el seu pontifici no va arribar a adquirir la seguretat d’encarnar amb prou solvència i convicció aquest estrany dogma de l’església. Abans de ser papa la infal·libilitat en matèria teològica no li havia interessat mai, sempre havia preferit la dialèctica, convèncer i tòrcer l’adversari més amb la força de l’argument que de l’autoritat. La persuasió intel·lectual era per a Ratzinger la màxima expressió de la sensualitat, i no pensava renunciar-hi.

Quan va ser ungit Papa, Ratzinger confiava que la mitra papal insuflaria la seva infal·libilitat doctrinal amb una nova bufada divina, una inspiració sobrenatural que l’elevaria per damunt de les disquisicions teològiques i el faria portador d’una llum preclara. Però van anar passant els mesos i els anys i va anar descobrint que l’alenada de les velles virtuts teologals eren insuficents per combatre tota la podridura que corcava la cúria.

D’aquí la seva renúncia. Després va arribar la consgració del seu vell rival, l’inspirat Francesc I, el papa anticlerical, el papa sense por que havia d’aparcar per sempre més el papamòbil al fons d’un garatge del Vaticà. El papa que va passar el drap de la pols sense contemplacions, que va demanar perdó en nom dels pederastes a l’hora que renunciava a condemnar els gais.

Bergoglio arriba a la residència de Ratzinger uns minuts abans del partit. Tots dos han hagut d’interrompre la seva rutina per escenificar aquest moment, i entomen soferts la sessió fotogràfica davant dels professionals de la premsa que s’han congregat a l’entrada del convent Matter Ecclesiae, residència de Benet XVI des que va tornar de Castelgandolfo.

En acabat seuen a la saleta del televisor. No hi ha mate, tampoc cervesa. Ratzinger no pensa renunciar a guanyar la final del Mundial, l’esperit competitiu l’ha acompanyat sempre, però espera que el partit sigui prou avorrit per poder plantejar al seu amic Bergoglio la qüestió de la infal·libilitat. I abans que l’àrbitre pugui inaugurar el derbi, Bergoglio esvaeix d’una plomada tots els seus dubtes:

-No es preocupi, estimat Ratzinger. Guanyi qui guanyi, avui sí que la infal·libilitat papal està assegurada.