Al meu amic Gerard Vergés

Haurem de continuar la conversa d’alguna manera... I sinó més avant, quan el cel del teòleg Manyà sigui definitivament aquesta terra nostra

En el marc del festival de Poesia de Sant Cugat, aquest diumenge a les 12.30h s’homenatgen Gerard Vergés i Joan Vergés en el recital anomenat “De Vergés a Vergés”. Jesús Massip ens parla de Gerard Vergés.

Convoco el temps. Hem conviscut –commorint- tant de temps. Ha mort un preclar fill de Tortosa. El meu amic de l’ànima.

Un dia, parlant de la mort amb mossèn Manyà –cosa que fèiem sovint al final de la seva vida, vaig dir gairebé a crits: “Mossèn Manyà, la mort és absurda!”. Em mirà amb aquells ulls que es clavaven. Va callar uns moments que se’m van fer llargs, finalment digué: “I és clar que és absurda! Som fets per a viure, no per a morir”.

La ciència moderna (la ciència sempre és moderna, fins i tot quan ha de tenir la humilitat de rectificar), la ciència segueix caminant: No es podien modificar els gèrmens de la vida. “La vida no s’ha de manipular –deien -. És sagrada. No és ètic”. Però la vida segueix colonitzant-ho tot, és absolutament invasiva, a més a més de sagrada. I ara, no immediatament, però ara, qualsevol cèl·lula viva, humana, podrà refer qualsevol teixit humà vital. La naturalesa no podia contestar més clarament a tants arguments ètics…

Manyà veu el cel en la mateixa terra feta a mida de l’home. La vida serà sempre aquí perquè la terra, i l’univers sencer, hi estan per descobrir-los, i nosaltres (per ara) sembla que som els únics que ho podem fer a consciència, també fatalment per destruir-lo (i destruir-nos) donat que en som part i som destructors de mena, dissortadament. Tenim la facultat reflexiva. Hem abandonat en bona part les facultats espirituals. Però ha fracassat el materialisme donat que només coneixem un cinc per cent de la matèria universal i a la resta en diem antimatèria per dir-ne alguna cosa, o matèria fosca. Últimament he tornat a les ciències naturals, la meva inicial vocació, i en parlàvem sovint amb tu, quan encara podies parlar-ne. Ha canviat tot tant, i més en la ciència, quan la física quàntica diu que una partícula pot estar aquí i allà simultàniament: abans d’això se’n deia el do de la ubiqüitat (abans això era un miracle).

Estaves interessat, però últimament et cansaves. Haurem de continuar la conversa d’alguna manera… I sinó més avant, quan el cel del teòleg Manyà sigui definitivament aquesta terra nostra feta per a viure-hi en pau, per sempre, fins i tot fora del temps, que és el que en diem eternitat ni que no sabéssim ben bé què significa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació