A l’ombra d’un ginkgo biloba

9.03.2013

A l’ombra d’un ginkgo biloba, el mestre Xun Lu va preguntar als seus deixebles:

—Què és pitjor, matar un elefant o un mosquit?

L’efecte produït va ser just el que desitjava: estupefacció general. Al final, algú es va atrevir a aixecar tímidament el braç:

—Un elefant és un animal molt gros, senyor. Caldria estratègia i refinament per a matar-lo i veritable maldat per aconseguir-ho.

Un altre deixeble, animat pel debat que s’obria al seu davant:

—L’ànima d’un mosquit pesa tant com la d’un elefant, senyor. Tots dos crims mereixerien igual consideració.

Encara un tercer:

—Sens dubte, matar un mosquit és mil vegades pitjor perquè existeix un verdader vincle de consanguinitat amb nosaltres. No som més que mosquits dins d’un univers inabastable. Seria depravat.

Després d’una intensa discussió, Xun Lu va donar la classe per acabada. Des de l’ombra del bell ginkgo biloba, un borborigme va recórrer la distància que separava la seva panxa de la branca més alta de l’arbre. Abans de posar-se en camí, encara va ser a temps de desitjar que aquell dia hi hagués estofat de gos per dinar.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Oh, què fantàstic, Maria! L’havia llegit ja- potser a la Bona confitura…? però llavors no et coneixia en persona. Aquest relat és una petita joia…com tot el què vaig descobrint que escrius.