A favor del traductor

22.01.2013

Una de les coses que em sorprèn més des que vam fundar la nostra editorial és que em preguntin per què defenso tant els traductors. Penso que no cal donar explicacions per idees tan senzilles però, de vegades, quan el que per tu és tan obvi però pels altres no ho és, cal fer-ho.

La resposta a això és tan fàcil com explicar que els traductors m’han permès llegir Dostoievski, Hesse, Gorki, Tsutsui, Lem, Swift, Orwell o Céline com si aquests autors escrivissin en el meu propi idioma, m’han fet arribar textos que mai podria haver llegit. Un somni fet realitat. Però hi ha més.

Hi ha una pregunta que em fan molt sovint -a part de la primera que esmento-: “quin llibre em compro, el castellà o el català?” Això em passa perquè publiquem les dues edicions en la majoria d’obres, la de castellà i la de català. Avui us donaré la resposta definitiva: en català. I m’explico.

No dic que les traduccions en castellà siguin dolentes, m’omple d’orgull treballar amb els millors traductors i tenir llibres en castellà que són una joia. I que de traductors al castellà n’hi ha de boníssims ja se sap. Però el que vull reivindicar és el traductor català. Els bons traductors entreguen puntualment, són exigents, perfeccionistes i molt treballadors. Igual que si podeu llegir l’original, no dubtaria a fer-vos-el arribar, tampoc dubto a convidar-vos a llegir en català per gaudir amb una lectura de la mateixa qualitat. Aquesta és la meva croada particular. Però hi ha més.

Xavier Pàmies. Foto: Àlex Viladiu

Quan el traductor es converteix en ambaixador de l’obra que ha traduït amb tant entusiasme com ho ha fet Ferran Ràfols amb Moo Pak, perquè es sent orgullós de la seva feina -i amb raó!- o quan la traductora ha superat amb escreix l’edició en castellà -tant que ens hem basat en la seva traducció per millorar la castellana- no puc fer res més que defensar el traductor en català. Quan l’obra a traduir era de llenguatge poètic i amb dificultats afegides, com El so de la meva veu de Ron Butlin, i Dolors Udina transmet l’emoció i la força del llibre original al català o quan la traducció és digna d’un premi com el Llibreter perquè transmet l’humor lacònic i el to senzill de l’original com ho fa la Maria Rossich, no puc fer res més que defensar el traductor en català.

Estic cansada de sentir excuses per no llegir en català. A Raig Verd estem molt orgullosos dels traductors amb els quals treballem i no ens cansarem de repetir-ho les vegades que calgui. Josefina Caball ha fet una feina excel·lent com comprovareu aviat amb el primer llibre traduït al català d’Alasdair Gray, no només l’ha traduït, ha fet un treball profund de recerca per trobar les referències reals o inventades de l’autor. I no és fàcil.

Però no es compren llibres en català. Bé, es compren pocs llibres però encara menys en català. No em val que es digui que el llibre és més car o que és una edició més dolenta, ara ja no. No em valen les excuses de fa temps, de quan els lectors (catalanoparlants!) compraven l’edició en castellà perquè “la catalana no és prou bona” o “es publiquen llibres en català com si fossin xurros i no estan ben cuidats” o “el llenguatge escrit no és el mateix que el parlat i em costa més de llegir”. Bestieses, bé, no sempre, però bestieses en general.

Dolors Udina. Foto: Àlex Viladiu

Deixeu de banda tot això! Gaudim d’uns dels millors moments de la traducció al català amb noms com Lidia Álvarez, Núria Prats o Pere Comellas. Traductors consagrats com Xavier Pàmies o Anna Casassas; Raül Garrigasaït, Pau Vidal, Joan Fontcoberta, Marta Pera, Carles Miró, Miquel Cabal… la llista és llarga i me’n deixo molts amb ànim de convidar-vos a afegir vosaltres la resta de noms.

Ara que són notícia algunes llibreries que cuidaven el català perquè malauradament desapareixen, fem un favor als que aposten per treballar en aquest idioma: traductors, correctors, llibreters… i editors.

Amb editorials que es preocupen d’editar en català i de fer-ho bé, algunes noves però altres des de fa temps, com Adesiara, La Breu, Edicions de 1984, Bromera, Meteora, Periscopi, Males Herbes…fins i tot alguns grans grups que encara no han marxat a Cuenca publiquen bons llibres en català. Aprofitem-ho! Llegim en català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

19 Comentaris
  1. A la rastellera de traductors que hi surten hi he trobat a faltar dos grans noms de la traducció literària en català, que, a més, són dels millors: Joan Casas i Ramon Monton, per no parlar del jove Albert Torrescasana.

  2. No puc estar-hi més d’acord!

    Fa temps que em ronda pel cap (la mateixa Dolors Udina ho sap!) de fer un taller de lectura per fer conèixer la bona feina d’aquestes traductores i traductors, alguns dels quals tinc la sort de conèixer personalment.

    I a les editorials que feu possible que puguem llegir aquestes joies en la nostra llengua, gràcies per la vostra feina!

    SU

  3. Gràcies, Laura, per la teva defensa dels traductors en català! M’hi sento inclosa. Paraules com les teves ens animen a tirar endavant. Una abraçada. Maria

  4. Totalment d’acord. No sóc ni escriptor, ni traductor, ni corrector, però és evident que és el gest quotidià el que fa viure o morir una llengua, i que mantenir prejudicis infundats contra les edicions en català certament és una contribució de pes a la residualització i posterior desaparició de l’idioma.

    Pd: “la llista és llarga i em deixo molts”?! Com a parlant de català m’ha costat d’entendre a la primera, perquè és l’estructura pròpia del castellà, sense pronom “en” (“la lista es larga i me dejo muchos” sí que es diu en castellà). En aquest cas, en català (i en francès, occità i italià), cal posar-hi l'”en” perquè s’entengui bé (“la llista és llarga i me’n deixo molts”). Ho dic amb total cordialitat i pensant no tant en aquest article en concret sinó en la quantitat creixent de castellanismes estructurals i fonètics que poden sentir-se per tot arreu (als mitjans, pel carrer…), i que indiquen una castellanització de la llengua molt més profunda que no pas els castellanismes lèxics com “bueno” o “vale”. El meu ànim amb aquesta observació, doncs, només és de contribuir a una major consciència d’aquest fet, de la qual en depèn que el català continuï existint com a llengua o que es vagi diluint dins el castellà.

  5. Tot el que es digui elogiant la feina dels bons traductors, és poc.

    Els lectors els devem un agraïment sense límits. Només que haurien de ser més ben pagats.

  6. Laura,
    No saps com agraeixo les teves paraules.
    Sóc traductora literària al català (i quan cal al castellà), i sovint m’he sentit menystinguda pels editors.
    Moltes gràcies de nou.
    –Roser–

  7. Agraeixo aquest article. De tant en tant tradueixo del francès al català i m’he sentit al·ludida.

    • Benvolguda Anna-Maria, he llegit dos llibres traduits per tu: La fada de les engrunes i Les cartes des del molí i, de veritat, he quedat meravellat del teu model de llengua. Quan llegia l’enfilall de traductors que s’esmenten a l’article he pensat en tu. No et conec de res, però més d’una vegada t’he posat d’exemple quan amb amics parlo de llibres.
      Molt agraït, espero que el missatge t’arribi.
      PS. Només sóc un simple lector, en absolut professional de la llengua.

  8. I ja els pagueu bé, aquests traductors? Els editors, a més de defensar-los amb l’elogi per la feina ben feta, també els han de valorar amb uns sous decents, cosa que pel que em diuen alguns traductors que conec, més aviat no és així.

    • Doncs a Raig Verd els valorem i crec que els paguem raonablement bé (podem encetar aquí un debat sobre tarifes per acabar de generar polèmica). Seria molt hipòcrita parlar bé d’ells i pretendre que facin una bona feina pagant segons quines tarifes.

      També perquè valorem la seva feina i perquè sabem la diferència que hi ha entre llegir una obra amb una bona traducció i llegir-la amb una dolenta, els seus noms apareixen a les cobertes dels llibres. Creiem que és una forma de reivindicar el seu paper com a coautors, que és allò que realment són.

  9. Estic totalment d’acord en la poca vàlua que, en molts casos, es dóna a gent tan preparada i que, a més, ens fan gaudir de lectures, que si no fos per ells, desconeixeríem. Sóc una entusiasta de la meva llengua i una gran propagadora de la lectura.
    Disculpeu-me si surto una mica del tema, però per deformació professional, no puc evitar, quan llegeixo, fixar-me en si hi ha algun error. En el segon paràgraf he llegit “…m’han fet arribar textos que mai podria haver llegit” . Jo pregunto: no s’hauria d’haver escrit “…m’han fet arribar textos que mai no podria haver llegit”?
    Perdoneu la meva gosadia.
    Salutacions

  10. Retroenllaç: Tres diccionaris « Per a lectura i decoració