Aquesta és la primera d’un seguit de col·laboracions. M’honora que «Serra d’Or» hagi pensat en mi. Si en la vida cada circumstància té la seva part positiva, diré que puc correspondre a la invitació per afegir-me com a col·laborador perquè ara disposo d’un temps del qual abans d’entrar a la presó no disposava. Ja ho veieu; gràcies a Llarena i el Tribunal Suprem m’estreno a «Serra d’Or».
Avui toca presentar credencials. Escriuré amb una única pretensió: que allò que digui us pugui interessar. No és poca cosa i possiblement és massa pretensiós per part meva. Però si del que escric en queda en cada un de vosaltres una petita reflexió, ja em donaré per satisfet.
No em proposo escriure sobre l’actualitat. No és el mateix el present que l’actualitat. I posats a escollir, prefereixo molt més el present. Necessitem amb urgència una desintoxicació d’actualitat. La vivim amb excés; per terra, mar i aire. No és aquesta una declaració de guerra contra res ni ningú. Jo mateix, quan estava en llibertat, era consumidor compulsiu d’actualitat.
La presó m’ha obligat a agafar una distància amb la gestió informativa del moment. Els vuit primers mesos del meu empresonament els vaig viure sense accés directe ni a la ràdio ni a la televisió. I els diaris que arribaven eren pocs i espaiats, un o dos cops per setmana. Vaig descobrir dues coses: 1) podia perfectament seguir el present, i 2) guanyava en qualitat, ja que m’estalviava la saturació de l’actualitat informativa.
Hem d’apartar-nos de la imposició de l’actualitat per entendre i també per construir millor el present. Perquè també es tracta de construir. En aquest sentit, veig imprescindible que els nostres governants renunciïn a ser creadors d’actualitat i recuperin l’ambició d’esdevenir constructors de present. I per fer això cal urgentment posar llums llargs. Sense abandonar els llums de posició, però amb llums llargs. Si no, no ens en sortirem.
(Columna d’opinió publicada al número de gener de 2019 de «Serra d’Or»)
Us podeu subscriure a Serra d’Or en aquest enllaç.