95 anys del PEN Català: “La Catalogne” al món

15.03.2018

El passat 9 de març es van celebrar els 95 anys del PEN Català en un acte al CCCB. El secretari del PEN Català i director executiu del PEN internacional, Carles Torner, va pronunciar el següent discurs.

Carles Torner © PEN Català

Situem-nos per un moment a la ciutat Dubrovnik el maig de 1933. Al gener, a Berlín i en altres ciutats alemanyes, els nazis han encès pires de llibres i molts escriptors jueus o d’esquerres han marxat a l’exili per evitar el camp de concentració. Entre ells el gran dramaturg i escriptor Ernt Töller, fugitiu a Londres, que ha vingut a Dubrovnik per adreçar-se als escriptors reunits a l’onzè congrés internacional del PEN. La seva intervenció marcarà la història de la nostra organització. Després de sentir-lo, els delegats van aprovar una moció que va fer que la delegació alemanya abandonés el congrés i, de fet, fos expulsada del PEN Internacional –al mateix temps que s’instal·lava a Oxford Street de Londres el Centre PEN d’escriptors alemanys a l’exili.

J.V. Foix havia viatjat amb al seva dona Victòria Gili a Dubrovnik i va votar per l’expulsió dels nazis en nom dels escriptors catalans. Va ser una sessió del congrés plena d’interrupcions i crits, els alemanys van demanar que es repetís la votació i H.G. Wells, que era el president internacional, demanà que es votés nominalment: cada delegat anunciava en veu alta el seu vot. Quan va ser el torn del PEN Català, J.V. Foix, que devia estar força nerviós, es va posar dret i va dir:

La Catalogne et sa femme toujours d’accord.

Toujours d’accord en expulsar la delegació alemanya i amb ella els nazis. Foix va rebre una ovació. El mateix Foix ho va explicar en una entrevista al diari La Publicitat: a partir d’aquell moment els delegats del congrés feien broma i s’adreçaven a la parella com “La Catalogne et sa femme.”

Més enllà de l’anècdota, el que ens interessa aquest vespre és que, en el moment que el PEN Internacional es refundava com una organització antifeixista ja des del 1933, i com una organització radical en la seva defensa de la llibertat d’expressió, en aquell moment l’estimat Foix va dir “La Catalogne.”

Els escriptors del PEN Català hem dit “La Catalogne” al món durant molts anys, aviat un segle. Ho van dir Pompeu Fabra i Millàs-Raurell al primer congrés del PEN el 1923 i de llavors ençà ho hem dit a cada congrés. Ho van dir Carles Riba, Josep Carner i Josep M. Batista i Roca durant els llarguíssims anys d’exili. Fins que l’estimat Tísner va negociar a Londres el retorn del PEN Català en la clandestinitat dels últims anys del franquisme, en un moment que el president del PEN Internacional era Henrich Böll –un president que no es cansava de dir que la literatura no necessita llibertat perquè la literatura és llibertat.

La literatura ÉS llibertat.

La presidenta de PEN Internacional, la mexicana Jennifer Clement, és ben conscient d’aquesta història i li ha sabut molt greu no poder ser aquí aquest vespre perquè participa a les Nacions Unides a una gran conferència sobre la dona. M’ha demanat que digués “Mi profunda gratitud por la aportación del PEN Catalán a la historia de PEN Internacional desde su fundación, y muy especialmente por vuestra aportación en el presente –en la defensa de la dignidad de todas las lenguas y literaturas, de los escritores exiliados y de la consolidación de PEN como la voz de la literatura que clama en el desierto de los nuevos autoritarismos de hoy.”

Personalment m’agrada molt, això de transmetre agraïments. La millor part de la feina que faig com a director del PEN Internacional és rebre i transmetre la gratitud. Rebre i transmetre-la. Per exemple, l’abril de l’any passat sa santedat el Dalai Lama em va agrair que el PEN Internacional aculli i promogui els escriptors tibetans en el seu llarg i duríssim l’exili. Vull doncs transmetre l’agraïment del Dalai Lama a Carme Arenas, presidenta del PEN Català, que ha enfortit i expandit un centre que, en l’estela de la Declaració Universal de Drets Lingüístics i la Declaració de Girona, al llarg dels darrers vint-i-cinc anys ha acollit la diàspora dels escriptors tibetans a Barcelona, a Girona, a Palma, a Gandia perquè ens compartissin amb nosaltres els seus treballs.

Un altre exemple: l’any passat, a Nova York, Esther Allen i Salman Rushdie, fundadors del World Voices Festival, van agrair-me les campanyes del PEN perquè els editors americans tradueixin més literatures estrangeres –entre elles la literatura catalana. I just abans de Nadal el gran escriptor kenyà en llengua kikuiu Ngugi Wa Thiong’o m’agraïa la nostra recerca i les nostres campanyes per promoure la publicació i la traducció de les literatures en llengües africanes. Vull doncs transmetre l’agraïment de tots ells a Simona Škrabec i Josep Maria Terricabras, que des de la presidència del Comitè Internacional de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN, han dirigit amb molt d’encert la recerca i la promoció de les traduccions tant als Estats Units com en diversos països africans.

Al desembre, el president del Consell d’Europa, Thorbjørn Jagland, en una reunió a Estrasburg, m’agraïa el compromís actiu del PEN Internacional en defensa de la llibertat d’expressió esclafada a Turquia i els deu casos que hem presentat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. I ahir mateix, a Noruega, Helge Lunde, el director de la xarxa de més de seixanta ciutats refugi per a escriptors exiliats, em demanà que agraís de manera molt especial el treball de Raffaella Salierno des de la fundació de la xarxa ICORN. La Raffaella que com a secretària general del PEN Català, amb les successives juntes i comitès d’escriptors empresonats, han ofert la nostra hospitalitat a escriptors exiliats i ha coordinat campanyes per escriptors perseguits a Turquia, la Xina, Egipte o Camerun. Per cert, ahir vam rebre amb alegria la notícia que havia estat alliberat a Guinea Equatorial en Ramon Esono Ebalé, en la defensa del qual el PEN Català ha treballat molt durant els últims mesos.

A tots vull transmetre l’agraïment del PEN Internacional. Els discursos que circulen als mitjans de comunicació i a les xarxes socials tendeixen a subratllar l’encadenament de la violència, de l’enfrontament, del xoc –i no donen prou espai a una altra cadena, que també existeix, baula a baula: la cadena de la gratitud.

La literatura és llibertat, deia Henrich Böll.

Amics, seuen aquí al davant Carme Arenas i Dolors Oller, la presidenta actual i la presidenta anterior del PEN Català. Elles simbolitzen la continuïtat del nostre centre i, també, la continuïtat de la presència de la literatura catalana a nivell internacional – i doncs la continuïtat de la nostra llibertat en el món. Avui que estem de celebració voldria dir-vos –molt especialment en un moment que els nostres màxims dirigents polítics i socials són a la presó o a l’exili— que hi ha una comunitat internacional indignada amb la injustícia que se’ns fa actualment als catalans i solidària en el sofriment,una comunitat d’escriptors d’arreu del món que no només ens reconeix com a catalans sinó que ens agraeix que siguem el que som.

En nom de tots, dels cent-cinquanta centres del PEN Internacional, gràcies, PEN Català, per aquests noranta cinc-anys de fidelitat.