135.000 parelles lingüístiques: el cabdell, els telers i la xarxa

Deixeu-me que us confessi que quan vaig començar a escriure aquest article no hi veia el final perquè volia dir moltes coses. Les paraules brollaven sense parar en un afany de transmetre, amb arguments i exemples, que em considero una persona molt afortunada de poder treballar -avui en dia i en els temps que corren- en una feina, la dinamització del  vxl.cat, que em recompensa, amb escreix, els esforços esmerçats. I aleshores, rellegint els mots, em vaig adonar que, bàsicament, tot girava a l’entorn de la satisfacció, l’homenatge i l’agraïment. Heus ací l’objectiu del meu escrit, que és només una petita mostra de tot el que us podria explicar.

L’any 2003 la Isabel, una de les primeres voluntàries lingüístiques del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell, on treballo, definia aquelles “hores de conversa” com “unes trobades, dues persones, una il·lusió. D’inici forasteres, després conegudes i, a la fi, còmplices, en una bella i inabastable tasca, ara només començada: parlar català”. Els participants comentaven i valoraven la seva experiència i jo m’adonava que es repetien un seguit de conceptes: amistat, llengua, cultura, generositat, confidències, agraïment…. Com deia el Josep (premi Voluntariat per la llengua en el II Congrés Europeu de Voluntariat 2011), el VxL “és la ferma voluntat de coneixença i d’integració a Catalunya a través del català i del contacte humà”, però no només per part de la persona que vol millorar l’ús de la llengua, sinó per ambdues bandes. Es fomenta l’intercanvi lingüístic, emocional i humà que promou, al seu torn, el coneixement de la cultura i el territori. Per tant, les parelles no són una simple suma de voluntari i aprenent, sinó que el Voluntariat els teixeix, els fusiona i els fa indestriables.

Fins i tot hi ha aprenents que acaben adoptant el rol de voluntaris, com la M. José, de cultura argentina, primer aprenenta i després voluntària de català i, ara, aprenenta, com diu ella, de cultura ucraïnesa. O la Ileana, la “catalana en cos d’italiana”, com es defineix, a qui el VxL li va regalar el català, una llengua que, com va exposar en l’acte commemoratiu dels 30 anys de la Llei de normalització lingüística al Parlament aquest 2013, “lluny de ser un caprici, és més aviat una forma de viure. Ben mirat, ja fa temps que ho faig pràcticament tot en català; pensar, parlar, corregir, menjar, estimar. De fet, em vaig fer voluntària com a mostra d’agraïment  a tots aquells que m’havien ensenyat a viure en català”.

Satisfacció, reconeixement i gratitud: els tres vèrtexs de la ve del VxL. Ja ho deia un altre voluntari, l’Adolfo: “Cal treure’s el barret davant aquells nouvinguts que volen aprendre el català o els autòctons que no han tingut l’oportunitat de practicar-lo pel fet que tinguin tant d’interès a fer-ho i a sentir-se cada cop més arrelats a la terra que els acull…”. Doncs sí, estimat Adolfo, i jo encara diria més: cal treure’s el barret davant la generositat de tot un treball en xarxa! Us asseguro que tan bon punt  des del CNL detectem alguna mancança o fem alguna proposta d’actuació, la fàbrica activa la maquinària i cadascú, des de la seva parcel·la, engega el seu teler. Escarpida la llana, voluntaris, aprenents, entitats, associacions o establiments posen fil a l’agulla i…Catric-catrac, catric-catrac… taller de teatre, esport en català… Catric-catrac… VxL a presons, tertúlies, sessions fotogràfiques… Catric-catrac… Excursions, visites a museus, obres de teatre. Catric-catrac, catric-catrac…

I fila que filaràs, vam arribar als deu anys de vida del VxL. I a Sabadell ens vam plantejar com podríem felicitar tots els participants que, des de la modesta xifra de 6 parelles lingüístiques a Sant Quirze del Vallès, arribaven a 4.852 parelles a tot el CNL i superaven les 80.000 parelles a tot Catalunya. Així que vam agafar un cabdell de llana i vam donar la paraula a tothom que havia format part, d’una manera o altra, de l’entramat del programa i, com qui no vol la cosa, només amb el seu testimoni, van elaborar una xarxa. L’endemà, l’Eli em va regalar una nina que era idèntica a mi: el meu “diploma” personal com a detall d’agraïment. I al cap d’un mes, el Vicenç i el Ricard, conductors del taller de teatre del VxL, van aconseguir que materialitzés una il·lusió que sempre havia tingut: pujar a dalt de l’escenari a gaudir de la interpretació teatral.

Durant els cinc anys posteriors, el gran teler del VxL ha seguit teixint paraules i emocions entre voluntari i aprenent fins a aconseguir sobrepassar les 135.000 parelles lingüístiques durant els quinze anys d’existència del programa, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura (DGPC) i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Gràcies a l’acompanyament curós i personalitzat de 22 dinamitzadors, artesans de la filatura, l’any 2018 es van teixir 10.677 parelles, la xifra anual més alta des que va néixer el programa, 348 de les quals en la nova modalitat virtual, fent xarxa gràcies al cabdell de les noves tecnologies.

Deu anys després de posar fil a l’agulla en la tasca de cosir parelles a Sabadell segueixo gaudint-ne i aprenent-ne com el primer dia. De fet, m’he adonat que la tasca dels dinamitzadors de VxL arreu dels 22 CNL presents a tot el territori va més enllà d’intentar donar resposta a aquest repte professional. M’he adonat que el programa i jo som parella lingüística: ell és el meu voluntari i jo una aprenenta, constant, de Voluntariat.

 Lídia Coll
Dinamitzadora del VxL al CNL de Sabadell