13 Rue del Percebe

13.10.2014

L’altre dia, en un sopar en una high table a Òxford, un antic estudiant de Saint John’s College em va dir que, en la seva opinió, l’espanyol era una llengua pobre comparada amb l’anglès. L’afirmació em va sorprendre, perquè més aviat estem acostumats a sentir dir que l’espanyol és una llengua molt rica (especialment en comparació amb el català), i també em va crear un neguit. ¿I si aquell senyor vestit de rigorosa etiqueta i convenientment entonat tenia raó i tot el problema hispànic és degut a la manca de vocubulari?

Un refectori a Oxford University

Tot rumiant el que m’havia dit el fellow mentre degustava el licor que ens van servir per postres, em vaig adonar que tant els angloparlants com els catalans no disposen de les dues paraules que millor defineixen la cultura hispànica dels darrers temps (dic hispànica per incloure’ns també a nosaltres). Aquestes paraules són chapuza i chanchullo. (Diran vostès que en català tenim “nayp”i  “martingala”, però em reconeixeran que no és el mateix: la força del so de la ch és tan potent com el cop de maça dels jutges que expulsen de la carrera judicial els magistrats incòmodes i deixen lliure els polítics corruptes i els delinqüents de coll bllanc).

Potser si els britànics tinguessin en el seu vocabulari una paraula con chanchullo, les seves elits i classes subalternes també participarien de la corrupció institucional, política, econòmica i moral que nosaltres patim. En no disposar d’aquest mot, al Regne Unit, quan algú la fa, no només va a la presó, sinó que també ha de dimitir. Però com que el chanchullo és cosi germà de la incompetència, després passen coses com l’ebola. L’actual crisi sanitària s’explica perfectament amb la paraula chapuza, que com a tal també està absent del vocabulari anglès. Què s’hi juguen que la conclusió a la que arribarà qualsevol comissió d’investigació que es pugui crear en relació al contagi que ha patit una pobre infermera a Madrid es resumirà en una frase: una chapuza de l’alçada d’un campanar.

Oblidin-se d’Unamuno, d’Ortega y Gasset i de tots els intel·lectuals espanyols saberuts que han intentat deixifrar Espanya. Qui millor ha entès i retratat la societat espanyola és, sense cap mena de dubte, el dibuixant i guionista Francisco Ibáñez. Només cal agafar Pepe Gotera y Otilio, Mortadelo i Filemon, el professor Bacterio, el superintendente Vicente i la sev secretària Ofelia, posar-los a tots junts i ens surt la Moncloa. Si, a més, qui governa és el PP, podem afegir-hi Torrente per arrodonir el càsting. Molt divertit, però fa ni go gota de gràcia.

No fa gràcia que els chanchulleros ens robin els calés mentre desnonen famílies i reclamen salaris més baixos pels treballadors. Que per culpa delschapuceros del Ministeri de Sanitat, amb la ministra opus-dei-cara-de-pomes-agres al capdavant, una infermera s’estigui debatent entre la vida i la mort perquè el seu únic interès és privatitzar la sanitat i estar a bones amb l’Església. Ni que el conseller de Sanitat de Madrid, fent ostentació de la preparació que té per ocupar el càrrec, hagi guanyat de calle  el Nobel a la persona més roïna, canalla, vil i mesquina del planeta, per dir-ho finament. No fa gràcia ser la riota del món (tot i que, amb això de l’ebola, ara més aviat els fem por). No, no fa cap gràcia que el nostre destí estigui en mans dels llogaters del 13 rue del Percebe, que, a sobre, no ens deixen votar.

I si parlem de paraules que contenen el so ch i que també expliquen l’estat actual de les coses, hauríem d’afegir chorizo, chulo, chaquetero, chupatintas, charlatán... No, el simpàtic fellow de Saint John’s no tenia raó: a la llengua espanyola no li manca vocabulari, el que li manquen són ciutadans que, per variar, quan a les properes eleccions dipositin el seu vot a les urnes, ho facin tenint al cap paraules com ara honestidad, responsabilidad, justicia isolidaridad. Paraules sense el so ch. Paraules que marquen la diferència i ho poden canviar tot.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Ben explicat. Amb tot, hi ha més mots per definir amb més precisió aquesta gentussa, però són més dures i malsonants. Deixem-ho…

  2. I viceversa, no hi ha cap paraula en espanyol que tradueixi bé accountability, l’imperatiu moral de retre comptes