Yehudi i Janis, dos genis contradictoris

Dos personatges aparentment allunyats entre sí pel que fa a estil i manera de viure, pugen la temperatura el dissabte a la tarda, emmarcant la clausura de l’exitosa 13a edició d’In-Edit: Yehudi Menuhin i Janis Joplin.

L’homenatge d’Inèdit al realitzador Tony Palmer ha culminat amb la projecció de Menuhin (1988), un esplèndid retrat del violinista nord-americà d’origen jueu Yehudi Menuhin. Les contradiccions del personatge, el seu compromís artístic i cívic i les complexes relacions familiars vertebren un treball valent, impecable, realitzat quan Menuhin era viu i en actiu, i sense que es poguessin evitar les polèmiques en el moment de la seva estrena. El mateix Palmer, present a la projecció als Aribaus Multicines, va explicar breument les circumstàncies d’aquest desencontre, tot i que –segons va confessar-, Menuhin sempre va estar-li agraït per aquesta aproximació a la “veritat”.

Una aproximació que no amaga el doble vessant d’artista per una banda i d’ésser humà per una altra, ampliant així la llista de tants servidors de l’art que han descuidat una part essencial de la seva vida, les relacions amoroses i especialment les familiars.

És inqüestionable que Menuhin va ser un dels millors violinistes de la seva generació, un home de pau i de compromís cívic, amb trets que l’emparenten amb un dels seus millors amics, Pau Casals. Però el reportatge de Palmer deixa sentir el testimoni dels seus fills, de la seva segona esposa, i finalment permet que aparegui la figura materna, essencial en l’ascensió de Menuhin com a artista i en la caiguda de la resta de la família, sempre a l’ombra del nen prodigi (i mimat) que va esdevenir Yehudi a partir dels vuit anys.

Tot i que es tracta d’un cas diferent, tant pels contextos com pels estils musicals, no deixa de ser fàcil establir analogies amb el cas de la gran Janis Joplin. El documental esperadíssim, d’Amy Berg Janis: Little Girl Blue és un treball impecable i tan dur de veure com de conèixer la biografia de Joplin. Era un dels treballs més esperats d’aquest In-Edit i penso que no va decebre ningú. Les entrades exhaurides a la Sala 5 dels Cinemes Aribau (la més gran) palesava l’interès per aquest documental, sobretot per l’al·licient de veure en actiu Janis Joplin.

I és que si “Me and Boby McGee”, de l’àlbum pòstum Pearl és escruixidor per la seva sinceritat, veure l’artista texana amb el “Piece of my Heart” a Woodstock o “Ball and Chain” a Monterey esdevé un espectacle únic, que ens apropa indefectiblement al seu drama personal. Efectivament, Joplin ho va donar tot, fins a l’autonegació, a través d’una carrera tan breu com intensa, que va acabar per destruir la fràgil existència de la membre més destacada de Big Brother and The Holding Company amb tan sols 27 anys. I això és el que explica Amy Berg amb un documental que no podia tenir un títol més escaient.