Xilema: una instal·lació artística de Perejaume al Palau Güell

15.05.2019

La setmana de la poesia de Barcelona va desplegant el seu catàleg d’activitats, peformances i espectacles poètics per complaure totes les combinacions possibles de gustos i sensibilitats. Una de les peces més capritxoses del programa ha estat l’espectacle Xilema, que ha tingut lloc a la sala noble del Palau Güell.

© Perejaume

En aquest espai místic, utilitzat antany per les vetllades culturals de la família Güell, s’ha produït una veritable fusió d’art, música i poesia, en el seu sentit més «visceral» o «orgànic», la qual cosa té molt a veure amb el concepte de xilema. Ho expliquem. Aquesta paraula significa «conjunt de vasos lignosos, parènquima i elements esquelètics, i ocasionalment glandulars, que, juntament amb el floema, constitueixen el sistema conductor». Si tenim en compte que l’espectacle de Perejaume s’ha inserit dins les entranyes de l’arquitectura gaudiniana ens adonarem que aquesta paraula fa justícia al seu ús. A més, xilema també deriva de l’arrel llatina xilos que significa fusta i, justament, la cambra del Palau Güell on s’ha dut a terme l’actuació està construïda amb aquest material.

Perejaume és un artista plural i transgressor. La seva obra parla tota mena de llenguatges artístics: poesia, prosa, assaig, escultura, pintura, activisme i continguts multimèdia, entre altres. Aquesta basta producció recull les herències de tot l’art català del segle XX, especialment del surrealisme pictòric de Miró i del literari de Brossa o Foix. Amant de Verdaguer, Perejaume ha seguit la predilecció modernista per la natura i ha cultivat una literatura del territori, una geografia dels mots, un culte pel vocabulari que es troba arrelat en el paisatge. De tot això s’ha empeltat inevitablement l’espectacle Xilema.

L’espectacle ‘Xilema’, a la sala noble del Palau Güell

En aquesta ocasió, Perejaume s’ha deixat acompanyar per la veu de Neus Borrell i la guitarra de Miquel Escuer. La contribució de tots tres ha donat lloc a una interpretació eclèctica i sorprenent que ha captivat el públic des del principi. L’acte ha tingut quatre moments culminants, amb quatre poemes musicats per Neus Borrell i Miquel Escuer. Entre cançó i cançó, Perejaume ha llegit fragments de dues obres seves: Pagèsiques i Treure una marededéu a ballar. A través d’aquestes proses contemplatives i d’alguns poemes inèdits, l’artista ha teixit un rerefons per preparar el públic entre els intervals de cada cançó. Al seu torn, la veu delicada de Neus Borrell s’ha cargolat pel pentagrama amb tota mena de registres per colocar-hi els versos de Verdaguer o de San Juan de la Cruz. La combinació dels textos escollits, de caràcter místic, la veu nua de Neus Borrell, l’horitzó acústic de la guitarra i el marc arquitectònic de Gaudí, tot plegat mediat pel discurs de Perejaume, ha donat pas a una experiència transcendental, gairebé litúrgica.

El públic, recollit al voltant dels artistes, ha pogut gaudir d’una atmosfera intimista i proper. Xilema ha estat un espectacle únic que caldria repetir.

Etiquetes: