Xavier Pastrana: “La música coral de Manén és la música coral que mai va escriure Strauss”

L’Associació Joan Manén presenta el disc Obra coral, que recull la major part totalitat de la música per a cor del compositor barceloní, incloent alguna peça inèdita. El cor Lieder Càmera, sota la direcció de Xavier Pastrana, ha estat l’encarregat de la interpretació. El disc ha estat publicat pel segell la mà de guido.

L’Associació Joan Manén presenta el disc Obra coral, que recull la major part totalitat de la música per a cor del compositor barceloní, incloent alguna peça inèdita. El cor Lieder Càmera, sota la direcció de Xavier Pastrana, ha estat l’encarregat de la interpretació. El disc ha estat publicat pel segell la mà de guido.

Joan Manén

A la presentació feta a la Biblioteca de Catalunya el divulgador musical Pere Andreu Jariod va conduir un diàleg amb els responsables del projecte: Xavier Pastrana, compositor, director convidat del cor Lieder Càmera, i director musical de l’enregistrament; el pianista Daniel Blanch, president de l’Associació Joan Manén, que ha acompanyat el cor en algunes de les peces del disc; i Albert Gumí, clarinetista, compositor i director musical del disc. Us en presentem un extracte a continuació.

Pere Andreu Jariod: Joan Manén va ser conegut com a violinista i com a compositor. Quin lloc ocupa la música coral en la seva producció?

Daniel Blanch: Ocupa una part important. Durant tota la seva vida va estar preocupat per la música coral, sobretot pel seu vincle amb l’Orfeó Català. Quan es va inaugurar el Palau de la Música, el 1908, va escriure el seu primer cor, Muntanyes del Canigó. A partir d’aquí, degut a l’amistat amb Lluís Millet [fundador de l’Orfeó juntament amb Amadeu Vives, i el seu director fins 1941] i després amb Lluís Maria Millet [fill del fundador i director de l’Orfeó des de 1946 a 1977] va decidir escriure diversos cors perquè els interpretessin al Palau. I així ho van fer, excepte amb El petit maridet.

P.A.J: En el disc hi ha tota la seva producció coral, o faltaria alguna peça?

D.B: Hi és tot menys l’Ègloga, que és per a cor i piano o cor i orquestra. Però és que en el disc no ens hi cabia més, i el cor Lieder Càmera ja ha fet molta feina amb el que hi ha!

P.A.J: És la primera vegada que acompanyes un cor…

D.B: M’ha fet molta il·lusió. Tres cançons ibèriques op. A-12. Són obres precioses, amb un tema popular basc, un d’asturià i un català. Són obres molt fines, molt elegants, i amb harmonitzacions molt riques.

P.A.J: Ara que has fet referència al número de catàleg, els opus de Joan Manén van precedits d’una A. Què vol dir?

D.B: A Manén, a partir dels 13 anys, el pare el va fer compondre. Quan tenia uns vint-i-cinc anys tenia un catàleg d’unes quaranta obres i ell considerava que algunes d’elles no eren dignes. Va crear un nou catàleg amb la lletra A al principi, com a catàleg oficial i definitiu de la seva obra. Malgrat tot, nosaltres les estem recuperant, perquè són interessants per conèixer el Joan Manén violinista, virtuós i nen prodigi.

P.A.J: VA costar molt convèncer Lieder Càmera?

D.B: Quan vàrem ensenyar les partitures a en Xavier Pastrana de seguida ens va dir que era música molt interessant, que era molt sorprenent que hi hagués un compositor català que hagués escrit d’aquesta manera per a cor. I li va fer molta il·lusió el repte. Potser després veient la dificultat i l’esforç que ha suposat, va pensar “on m’he ficat!”. Però crec que al final, veient el fruit del disc, el treball amb les obres haurà valgut la pena.

P.A.J: En Daniel ha fet referència a la dificultat. És música difícil?

Xavier Pastrana: És música d’alt nivell. No és senzilla ni des del punt de vista compositiu ni des del punt de vista de l’exigència de l’intèrpret. Manén no s’estava per històries: escrivia el que necessitava. Després eren els altres els que havien d’arribar al nivell que ell marcava. És una música dura, en el sentit més físic de la paraula: és vocalment exigent i les obres són llargues. Malgrat tot, val molt la pena fer l’esforç: és una música que omple de satisfacció.

P.A.J: Parlaves d’obres de durada llarga. Potser pels referents que tenia dels compositors corals d’Alemanya del segle XIX?

X.P: Tinc la sensació que les idees de Manén vénen de l’orquestra, i d’aquí la llargada anormal de les obres corals, fins i tot per la seva època. No hi ha massa obres a capella que durin vint-i-sis minuts, com El petit maridet. És excepcional, perquè és molt difícil, en primer lloc. I perquè el repertori gran de l’època estava destinat a les grans orquestres.

D.B: Hi ha una influència de l’orquestra. Però Manén també era un compositor extremadament ambiciós, cosa que costa molt de trobar a Catalunya. Amb només disset anys escriu la simfonia Nova Catalònia, amb quatre moviments i que dura cinquanta minuts. Manén sempre desenvolupa molt els temes, i és ambiciós.

P.A.J: El petit maridet té una forma molt poc habitual per a cor: tema amb variacions. Us hi havíeu trobat abans?

Albert Gumí: Hi ha coses. Però el que no havia vist mai és un tema amb variacions per cor d’aquesta envergadura. Hi ha un tractament molt orquestral. El cor sovint fa onomatopeies per imitar els instruments. La majoria de compositors es passa la vida fent intentar cantar els instruments. Aquí Manén instrumentalitza les veus. Això ha et les obres molt difícils d’interpretar. El petit maridet no s’havia estrenat. El treball que ha fet la coral és impressionant.

[El cor Lieder Càmera va estrenar El petit maridet a Sabadell el 4 de juliol de 2014, sota la direcció de Xavier Pastrana]

P.A.J: Manén té ofici a l’hora d’escriure per a cor?

X.P: La veritat és que sí. No hi ha problemes d’instrumentació. A vegades trobes compositors que no estan molt avesats a escriure per cor. Si bàsicament toques el piano, i passes el que sona al piano al cor, no sempre funciona. En Manén funciona, i molt bé, tenia molta intuïció. Quan escrivia, sentia el que escrivia, i això és bàsic per escriure per cor. El que sí que és, és un estil especial. La música de Joan Manén per cor és la música coral que mai va escriure Richard Strauss. Són petits poemes simfònics per cor: pel tractament, pel tipus d’harmonies. Manén era un artista molt connectat amb el que s’estava fent a nivell europeu en aquell moment, i les seves obres ho reflecteixen. És un tipus de música bastant únic, i no només aquí.

P.A.J: Quines obres destacaries? Les harmonies de les obres catalanes són molt diferents del que estem acostumats a escoltar?

A.G: Dins de les obres tenim la sardana El cavaller enamorat, la més coneguda; les Tres cançons ibèriques per a veus femenines i piano; i els Cinc cors. D’aquests, Muntanyes del Canigó és una harmonització preciosa, que ell glosa. Després hi ha les peces inspirades en motius populars que ell va desenvolupar. El petit maridet surt d’un tema popular, però Manén en fa una glosa de seixanta pàgines per a cor a capella! És un treball orquestral!

Les obres sorprenen: tenen un punt de francès, un punt de català, té un punt de romàntic centreuropeu, i tot plegat és Manén. És un patrimoni a descobrir, que estava amagat. Ara l’estant fent sortir i enregistrant, i això li ha de donar vida. Crec que pel contingut de les obres, i per la funció que tenen, són interessants.

D.B: Dels Cinc cors, només Muntanya de Montserrat està basat en tema original de Joan Manén. La resta estan basats en temes populars catalans. I també és l’únic que no va estar escrita en la dècada dels 10-20, sinó que va ser escrita l’any 1947, quan va reprendre les activitats l’orfeó Català, amb Lluís Maria Millet.

P.A: Les obres s’han pogut escoltar a Cervera [Vè Festival de Pasqua]. Com reacciona el públic quan les escolta en directe?

X.P: Normalment la reacció és de sorpresa, perquè el compositor no és conegut, i per les obres, per la potència i la magnitud que tenen. És música que et sobrepassa, t’aclapara amb energia, idees, harmonies. A ningú deixa indiferent, sempre provoca discussió i comentaris, com el de “com pot ser que no ho hagués sentit mai”. Penso que són obres que a partir d’ara s’haurien d’interpretar sovint, perquè funcionen molt bé en directe. Per als cors sempre és un repte, i pel públic és un gran goig.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació