Xavier Miserachs torna a Palafrugell

31.07.2018

El 4 d’agost s’inaugura a Palafrugell la X edició de la Biennal Xavier Miserachs, una mostra dedicada al fotoperiodisme que se celebra des de fa vint anys en record del gran fotoperiodista Xavier Miserachs, molt vinculat a aquella població.

Maria Plana i Enric Bruguera preparant l’exposició. | Foto: J.M.Cortina

Enguany se celebra una edició molt especial de la Biennal Xavier Miserachs i amb aquest motiu hem volgut conversar amb l’Enric Bruguera i la Maria Plana que, juntament amb en Lluís Català, són, des de fa anys, les ànimes del certamen, amb la col·laboració d’una dotzena de fidels col·laboradors disposats sempre a donar un cop de mà.

Aquesta és la desena edició d’un festival fotogràfic que va començar com un senzill homenatge dels veïns de Palafrugell que havien conegut Miserachs, quan va viure uns anys a Esclanyà. El seu caràcter obert i amical va fer que la seva mort prematura el 1998 fos molt sentida a la població i espontàniament sorgís la idea de celebrar un homenatge a la seva memòria. De seguida s’hi varen afegir els seus companys de professió de Barcelona: un grup de fotògrafs de primeríssima línia, a l’alçada del millor fotoperiodisme europeu, entre els que es poden mencionar Maspons, Colita, Terré, Masats, Aymerich, Colom, per citar-ne només alguns.

“Costa Brava Show”. | Foto: © Hereves Xavier Miserachs

Aquesta llavor inicial va fructificar i ha perdurat fins avui gràcies a la il·lusió i la tenacitat de l’equip que l’impulsa. Poc a poc es va anar superant la  precarietat de mitjans inicials, sobretot degut a que els darrers anys Palafrugell ha posat en marxa tota una sèrie d’equipaments culturals –el Museu del Suro, la Bòbila i la Fundació Vila Casas– que ofereixen avui uns espais idonis per a la mostra fotogràfica.

La Biennal d’enguany té, pel fet de ser la desena i commemorar-se, per tant, el 20è aniversari de la mort del fotògraf, un caràcter molt especial i s’hi han introduït un seguit de novetats que la fan especialment atractiva. Com diu l’Enric “aquesta vegada els de Palafrugell l’hem feta grossa!”. Vejam perquè.

“Concepción Marín” | © Atín Aya

Normalment el festival se celebrava a partir de mitjans de setembre, un cop superat el moment àlgid de la temporada estival que ocupa a  la població. Recordo encara que les meves visites es produïen després de la ritual peregrinació al VISA pour l’Image de Perpinyà, el rei dels festivals de fotoperiodisme a nivell mundial.

Doncs enguany el festival s’inaugura el 4 d’agost i acabarà com sempre a mitjans d’octubre; és a dir que la seva durada s’allarga dos mesos i mig. L’objectiu és que els visitants que en gran nombre s’apropen a la població al llarg de les seves vacances puguin gaudir també de les exposicions.

Ja entrat el mes de setembre, amb la calma que això suposa, es celebraran les habituals activitats complementàries que, d’acord amb el programa, tenen un considerable interès: projecció de la darrera pel·lícula d’Agnes Varda (Visages et Villages), representació teatral d’El color de la llum, en col·laboració amb el Temporada Alta de Girona,  i conferències de Xavier Antich, Sandra Balcells, Laura Terré i Joan Albado.

Una altra novetat és que per tal de sufragar el considerable augment del pressupost –que en aquesta edició amb uns 60.000 euros duplica el dels anys anteriors– s’ha decidit establir una entrada única que donarà accés a totes les exposicions amb un preu únic de 8 euros. Una mesura que em sembla molt encertada perquè si es vol donar qualitat en els continguts i en la presentació els costos augmenten, i és lògic que l’espectador contribueixi, encara que sigui modestament, a finançar-los.

Una altra de les novetats d’enguany és la celebració d’un taller de dos dies de durada –els 4 i 5 d’agost– a càrrec de Samuel Aranda, el prestigiós fotoperiodista, que també presenta una exposició antològica dels seus primers vint anys de professió.

També s’han reforçat les àrees de comunicació i formació amb un ampli  programa de visites escolars a partir de mitjans de setembre.

Però el que resulta espectacular és el conjunt d’exposicions que s’han programat enguany. Un veritable programa de luxe. En trobareu tot el detall a la pàgina web del Festival.

Es manté la filosofia habitual de la Biennal en la que sempre es combina la presència de tres grans línies: la presència de fotoperiodistes històrics de la segona meitat del segle XX, la  inclusió de treballs periodístics o documentals actuals de joves fotògrafs emergents i finalment treballs de fotografia històrica procedents de la recuperació d’arxius de fotògrafs locals que ofereixen testimonis de la història del país. Una tasca, aquesta darrera, a la qual Enric Bruguera ha dedicat una especial atenció explorant arxius i col·leccions de fotògrafs amateurs de la comarca per tal de fer-los sortir dels calaixos on normalment romanen oblidats.

“Fotografiar del natural”. | Foto: © Henri Cartier-Bresson Magnum Photos

Doncs bé, esmentaré molt breument els títols de les exposicions i els noms dels fotògrafs que composen el cartell d’enguany. No m’estranya que l’Enric i la Maria diguin que “aquesta vegada hem posat el llistó molt alt i això suposa un compromís molt gran de cara a les futures edicions”.

Aquí els teniu:

“Fotografiar al Natural”, una mostra de 50 imatges del més reconegut fotògraf del segle XX, Henry Cartier-Bresson, que arriba gràcies a la col·laboració amb l’Agència Magnum, de la qual en fou un dels fundadors.

“Costa Brava Show”, el mític treball de Xavier Miserachs, objecte d’un exhaurit llibre de culte.

“Paisans”, una impactant sèrie de retrats en gran format del fotògraf sevillà Atin Aya desaparegut prematurament i fins ara molt desconegut a casa nostra.

“Fotografia en els límits”, un recull de 100 fotografies dels principals treballs de Samuel Aranda que va obtenir el World Press Photo del 2008.

“Sicília. A un pas del cel”, de Sandra Balcells, que documenta la Setmana Santa en aquella illa.

“La caiguda del califat”, de l’italià Lorenzo Meloni, que ha sigut seleccionat en repetides ocasions al VISA pour l’Image.

“Viatge a la impuresa”, de Maria Contreras.

“Escola de pastors”, de Joan Alvado, que presentarà alhora el seu llibre.

“ Exposar-editar”, de Miquel Dewever Pla.

I en el terreny de la fotografia històrica la recuperació dels arxius de Jaume Ferrer i Josep Esquirol sobre temes i paisatges empordanesos.

“Escola de Pastors” | © Joan Alvado

Segur doncs que aquesta programació farà les delícies dels aficionats a la fotografia en general i del fotoperiodisme en particular. I això resulta especialment rellevant en el context de fortes dificultats econòmiques i professionals per al món de la fotografia, derivades, en bona mesura, de la revolució digital.

Un festival com aquesta Biennal contribueix a posar en valor la fotografia documental que està sent molt maltractada pels mitjans tradicionals de comunicació, els quals, sense cap mirament, redueixen costos i sacrifiquen la qualitat i la professionalitat de les seves plantilles de fotògrafs, avui pràcticament desaparegudes. Els substitueixen per fotògrafs aficionats i ocasionals o per freelance pagats a preus de misèria que no permeten als professionals unes formes dignes de subsistència i que sens dubte afecten també el nombre i la qualitat dels reportatges i les informacions gràfiques que publiquen, en detriment lògicament del lector i la cultura gràfica.

“Sicília. A un pas del cel” | Foto: © Sandra Balsells

D’altra banda, davant de la massificació i banalitat que han introduït les tecnologies de captació i difusió fotogràfica, on tothom resulta ara ser un fotògraf, és cada cop més rellevant oferir una visió dels treballs professionals de nivell. Afortunadament, els darrers anys han proliferat a Catalunya un considerable nombre de festivals que repartits per poblacions de tot el territori –DOC Field a Barcelona, SCAN a Tarragona, Fotografia a Olot, Fine Art a Igualada, Mirades a Torroella, Panoramic a Granollers, Revela-T a Vilassar, entre d’altres– acompleixen molt dignament aquesta funció de forma sovint generosa i altruista.

Cal dir, però, que aquesta visibilitat de la fotografia, aconseguida diguem-ho tot,  amb enormes dosi de voluntarisme, il·lusió i escassos recursos, no es correspon amb la precària situació que viu la professió fotoperiodística, que resulta cada dia més dura, no només pels joves que s’hi volen dedicar sinó pels que hi han treballat des de fa anys.

Per tot plegat no podem sinó recomanar als lectors una bona visita a aquesta X Biennal de Palafrugell. L’ocasió ho mereix.

Podeu consultar tots els actes i exposicions del programa al web de la Biennal Xavier Miserachs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Fabulosa oportunitat a Palafrugell. Esplèndida la decisió de començar a l’agost, quan tanta gent fem Cultura per la ciutat i la comarca, tan riques en propostes.
    Qui no el conegui encara, que s’apropi també al Palau Solterra de Torroella, museu de fotografia permanent de gran qualitat, com tot allò que fa la Vila Casas.