Xavier Graset, treball rigorós, pausat i un punt festiu

«Si vols que hi hagi debat, és fonamental que hi hagi pensament i opinions de tota mena.» A la secció de televisió de la revista Serra d’Or de novembre, Nina Valls entrevista el periodista Xavier Graset i coneixem de primera mà la seva llarga i intensa trajectòria periodística fins al moment en què condueix el «Més 3/24», tertúlia d’actualitat política que el darrer any ha triplicat l’audiència.

També publiquem més qüestions interessants i d’actualitat en aquest número:

Amb motiu dels 50 anys de la constitució de Justícia i Pau a la diòcesi de Barcelona, Eduard Ibáñez, director de l’entitat, fa un recordatori de com va sorgir aquesta iniciativa en què els cristians tenien per objectiu la «defensa dels drets humans, la justícia social i la pau», arran del Concili Vaticà II, i recull algunes de les actuacions que s’han fet i que han tingut una gran importància, entre les quals «la denúncia, en plena dictadura, de la pràctica de la tortura a les comissaries franquistes (1972)».

El 1972, al Liceu Aragó de Perpinyà, «vaig aconseguir que s’implantés el català com a assignatura optativa, amb tots els germanistes en contra». Renada-Laura Portet, que l’agost passat va fer 91 anys, ha dedicat la seva vida a la docència, la investigació i l’escriptura, i és una de les veus més importants de la Catalunya del Nord. Per això Irene Muñoz l’entrevista, per parlar de la literatura que escriu Portet i, també, de l’estat actual de la llengua catalana al territori.

En aquest número volem recordar especialment l’historiador Josep Fontana, un dels grans historiadors europeus de la segona meitat del segle XX. Ramon Arnabat el rememora parlant de la seva tasca historiogràfica i les aportacions que ha fet sobre la matèria, i també el seu compromís polític i social: «no s’ha estat de recordar-nos que la darrera gran mobilització al carrer en què havia participat era la de l’1 d’octubre de 2017».

Als 40 anys de la creació del SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català) per part de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Arenas commemora l’inici d’un servei en què «la llengua havia de ser una prioritat tant a l’ensenyament com a la societat civil». Explica el repte d’aquesta iniciativa i la manera com es van organitzar per dur-la a terme: «L’entusiasme i dedicació dels professionals i mestres han fet del català la llengua comuna, la llengua de cohesió social.»

Pel que fa a les columnes d’opinió, Francesc Fontbona titula la seva amb «Matisos», Jordi Graupera, «Control social», i Marina Porras, «“Ciutat Maragda”».

Jaume Fabre, a la secció de Premsa, homenatja la periodista i escriptora Christine Nöstlinger, que ens va deixar el juny passat, i Francesc-Marc Álvaro comenta la iniciativa del Govern del trasllat de les restes de Franco, enterrades al Valle de los Caídos, i el debat que això suscita.

A la secció d’art, Pere Antoni Pons ens recomana visitar el recentment inaugurat Institut Giacometti de París, que té previst exposar diferents mostres de l’obra del suís Alberto Giacometti, un dels escultors més importants i icònics del segle XX: «l’home que va ser capaç de materialitzar en les seves esquifides i erosionades figures de guix i de bronze la intempèrie moral i ideològica, la fragilitat i l’angoixa que van caracteritzar l’Europa posterior a la Segona Guerra Mundial».

Àngels Rius dedica el seu article a la il·lustradora Maria Rius, «que ha defensat el reconeixement de la professió, ha contribuït al moviment de renovació pedagògica i ha il·lustrat nombrosos llibres per a infants».

A lletres, Pere Rosselló parla de l’escriptor, investigador i promotor de la cultura catalana a Mallorca Bernat Vidal i Tomàs, cent anys després del seu naixement. Rosselló valora la transcendència de la seva contribució a la literatura i la cultura, a la recerca històrica i la influència en els seus companys de generació.

Al seu torn, Maria Eugènia Perea recorda Marià Manent, un gran nom de la literatura catalana del segle XX. Fa un petit recorregut per la seva vida i la seva obra cultural i literària, tan destacada dins la poesia, la traducció, el memorialisme i la crítica literària.

Tanca la secció una breu crònica sobre la dotzena edició de la Festa de la Poesia de Sitges escrita per Laura López Granell.

A música, Miquel Pujadó rememora la cantautora madrilenya Elisa Serna. Pujadó fa un repàs de la seva trajectòria, ens parla de la repressió que va patir i ens la retrata com «una dona valenta, honesta i una gran amiga de Catalunya i les seves llibertats».

A teatre, Xavier Riu reflexiona al voltant del concepte d’«estranyament» en teatre que Shklovsij agafa d’Aristòtil i transforma. Per contra, quan Brecht agafa la idea de l’estranyament ho considera un concepte antiaristotèlic.

A cinema, Paco Poch valora la feina de l’equip del Festival de Karlovy Vary d’enguany, amb comentaris interessants de les diferents seccions i propostes temàtiques que s’hi han pogut veure, com ara Cold War de Pawel Pawlikowski, la millor pel·lícula de l’any, o Sueño Florianópolis d’Ana Katz, amb el Premi Especial del Jurat i el de millor actriu, que s’ha endut Mercedes Morán.

Per acabar, Xulio Ricardo Trigo ens ofereix la seva Tria personal, i publiquem ressenyes i notes de lectura de les darreres novetats editorials. Tanquem el número amb els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número sencer en paper o en digital!