Xavier Folch, l’editor sigil·lós

28.07.2013

L’editor Xavier Folch s’ha jubilat i una colla d’autors i amics han sopat amb ell al Motel Empordà per donar-li les gràcies. Josep M. Fonalleras, Jaume Subirana i Jordi Amat hi eren i n’han donat fe en tres textos que recollim avui a Núvol.

 

Xavier Folch, ahir a Tossa

 

Jo també tinc molts motius per estar-li agraït. Xavier Folch va ser el meu mestre i protector quan vaig començar a fer d’editor a Empúries, l’any 2000. Sense la seva confiança incondicional, avui probablement no seria editor. Durant els quatre anys que vaig treballar al seu costat, vam editar llibres importants, com ara La gramàtica del català contemporani, de Joan Solà, “probablement l’obra més important que haurà publicat mai Empúries”, en paraules del mateix Xavier Folch.

Anàvem junts a les fires. Tant a Frankfurt com a la seva estimada Bologna, on havia trobat llibres tan importants… Ell no solia demanar gaires cites amb agents. Pasturava pels pavellons i demanava els catàlegs als estands de les editorials que li interessaven: Einaudi, Gallimard, Suhrkamp… cases editorials amb vocació universal que a la seva manera han fet Europa. Empúries també ha tingut des de bon principi aquesta vocació d’universalitat.

A les fires, Folch sempre em deia que a l’hora de contractar un llibre es poden cometre principalment dos tipus d’errors. El primer és publicar un bon títol que, malgrat tot, no trobi el seu públic i no s’acabi venent bé. El segon fracàs consisteix a publicar una novel·la sabent que és tirant a dolentota amb l’objectiu de facturar i que després no es vengui prou per recuperar la inversió. En el primer cas, tens el consol d’haver publicat un bon llibre, que d’alguna manera quedarà i farà pòsit al catàleg. En el segon, et quedes amb un nyap a les mans, que embruta el nom de l’editorial i et fa perdre comparativament molts més diners.

Com a bon mestre, en Xavier em va guiar, però també em va donar marge perquè m’arrisqués i m’equivoqués. Gràcies a la seva confiança, vaig aprendre també dels meus propis errors. Recordo que no parlàvem mai de números, ni m’atabalava amb el compte de resultats. Avui dia aquest laissez-faire seria inconcebible, però en aquell moment ell en va tenir prou amb fer-me entendre la diferència entre facturació, vendes i beneficis, tres conceptes que sovint, en moments de borratxera editorial, s’han arribat a confondre.

Xavier Folch

Així com en anglès diuen que hi ha el writers’ writer, aquell autor de culte admirat especialment pels altres autors, en Xavier Folch seria potser un editor d’editors. A mi m’admirat sempre la seva capacitat per editar sempre els autors que li ha donat la gana i que hagi acabat demostrant que eren necessaris. El seu catàleg a Empúries és impressionant: Joan Vinyoli, Martí i Pol, Miquel Bauçà, Narcís Comadira, Biel Mesquida, Jesús Tuson, Modest Prats, Joan Solà, Enric Casasses, Albert Roig, Josep M. Fonalleras, Gemma Lienas, Dolors Miquel, Perejaume, Núria Perpinyà, Jaume Subirana, Carles Torner, Jordi Puntí, Màrius Serra, Vicenç Pagès, Josep Pedrals… disculpeu-me la llista, que sempre és incompleta i per tan injusta. Xavier Folch s’ha fet farts de rebre gent al seu despatx. Hi he vist desfilar ministres i consellers, catedràtics i doctorands, periodistes i escriptors, i també molts poetes que venien a demanar-li la seva benedicció. A alguns els ha correspost amb el seu compromís d’editor, que ha estat una mena de pacte de per vida. A d’altres els ha respost, ai las, amb el silenci, que ha estat la manera més habitual de dir que no.

Els que el coneixen hi estaran d’acord: Xavier Folch és per damunt de tot una presència. Sembla que no hi sigui, però hi és. No el trobareu mai enmig d’una picabaralla, ni cridant més fort per fer-se sentir, però sempre hi és, sigil·lós, parapetat darrere el telèfon o amagat sota un llibre. Siguis on siguis, Xavier, gràcies, i escriu les memòries!

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Gràcies també a tu, Bernat, per aquesta crònica. És necessari que l’opinió pública conegui què han fet i fan per a Catalunya -i més en aquests moments- homes i dones com Xavier Folch. Em quedo amb un dels trets que destaques de l’editor, home: “no el trobareu… cridant més fort per fer-se sentir”, no gens fàcil d’aconseguir, com ho demostra el soroll mediàtic en el qual vivim.

  2. me llamo maria jose y tengo un libro de poemas de miquel bauça con ilustraciones de Jordi sarrate el numero del libro es el 159 y estaría interesada en venderlo no se que valor puede tener contando que solo se hicieron 200 ejemplares si me pudieran contestar gracias