Xateja amb els novel·listes de la Mancomunitat

10.09.2014

A finals de setembre la Diputació de Barcelona inaugura ‘Una Mancomunitat de novel·la’, una proposta digital que pretén acostar al públic 20 escriptors que aborden en les seves obres de ficció l’època de la Mancomunitat, que enguany celebra el seu Centenari. Marta Monedero i un dels escriptors participants en la proposta, Jordi Coca, van presentar ahir a La Setmana del Llibre en Català aquest club de lectura virtual que permetrà als usuaris entrevistar els novel·listes i acostar-se a la segona dècada del segle XX a través d’una completa col·lecció de textos I fotografies.

 

Jordi Coca | Foto: Aina Coca.

Sovint oblidada pels mitjans de comunicació, la Mancomunitat va marcar un abans i un després tant en la història del catalanisme polític com en la difusió de la cultura catalana a tot el territori. La xarxa de biblioteques o la implantació de les infrastructures van ser alguns dels èxits d’aquela etapa d’autogovern, que en un moment social complex i convuls va aconseguir apropiar-se de competències i estructures d’Estat que s’havien perdut dos-cents anys enrere. L’època en què va tenir lloc la Mancomunitat, no obstant això, es caracteritza per molts altres aspectes, tant o més importants.

“Va ser un moment de canvi, amb molts paral·lelismes amb l’actual”, explicava Marta Monedero. “Va ser l’època dels anarquistes al carrer, els espies, el pistolerisme, l’alta burgesia catalana i les festes boges al paral·lel. Els noucentistes no van novel·lar el període, però sí que ho han fet els escriptors posteriors”.

Un d’aquests escriptors es Jordi Coca, que l’any 2007 publicava La noia del ball (Proa),  novel·la on la protagonista viu de primera mà els moments més durs de la Barcelona de la primera meitat del segle XX. Durant la història, la protagonista és testimoni dels dos anarquismes que dominaven aquella Barcelona: el blanc dels ateneus, les cooperatives i les excursions, i el de les bandes violentes i les bombes. Durant la xerrada a La Setmana, Coca va fer una dissecció del període i va assenyalar que el fet que en aquest centenari s’hagi hagut d’explicar molt què era la Mancomunitat exemplifica el poc coneixement previ que hi havia. “Ens ha arribat un mirall trencat. Moltes situacions i aspectes diversos que  tenen molt en comú però que sembla que no en tinguin res. La gent de la Mancomunitat era molt competent i molt generosa ideològicament, sobretot a l’època de Prat de la Riba”. A més, l’escriptor va explicar que tot el que va fer la Mancomunitat – “que és molt” – es va fer des d’una minoria burgesa, que va prescindir de les classes baixes en un moment especialment negre de la història de la ciutat.

Coca va tenir temps també per reflexionar sobre la novel·la basada en períodes històrics, posant com a exemple el clàssic de la dramatúrgia Els perses. En aquesta obra (l’única del teatre grec basada en fets històrics) Èsquil es basava en el triomf grec a la Batalla de Salamina, i situava l’acció a la cort reial persa per observar les reaccions a la vergonyosa derrota que el rei Xerxes, amb un exèrcit infinitament superior, s’havia trobat en pecar de hibris. Segons Coca, el que pretenia Èsquil era alliçonar les classes gregues per evitar que l’orgull els portés a un destí similar, i no tant descriure uns fets que únicament servien com a excusa. Així, l’escriptor barceloní exposava que el període de la Mancomunitat li servia a ell com a excusa per desenvolupar el tema del patiment de les classes baixes, amb la situació desastrosa i fosca de la ciutat com a rerefons. “La història del nostre país és molt trista i no s’ha explicat prou des de la perspectiva del perdedor, des de la perspectiva del de baix”, va concloure Coca.

La pàgina web estarà disponible a finals d’aquest mes de setembre.