World Press Photo torna a Barcelona per tres anys més

6.12.2012

El millor fotoperiodisme del món torna a instal·lar-se al CCCB un any més: arriba a Barcelona el World Press Photo 2012. El català Samuel Aranda, estrella de la mostra després d’haver guanyat la màxima categoria del concurs.

 

Foto de Stephanie Sinclair al World Press Photo.

 

La Tahani es va casar amb sis anys. La Ghada també. Totes dues anaven juntes a classe, i ara comparteixen històries de matrimoni, ja que els seus marits són amics. Viuen a Hajjah, al Iemen. La seva història no és un fet aïllat. Cada any, a tot el món, milions de nenes menors d’edat es casen obligades per la seva família. Això explica el reportatge fotogràfic de la fotoperiodista Stephanie Sinclair. Es tracta d’un treball produït per diverses ONGS, que explica els casaments de noies menors d’edat en cinc continents. Un reportatge molt extens, que la fotògrafa ha anat construint durant vuit anys de feina, i que explica com aquesta problemàtica és més transversal del que sovint ens pensem. La misèria de moltes famílies que aconsegueixen tirar endavant gràcies al fet de col·locar la seva filla. Un dels treballs que ja són penjats a les parets del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i que formen part del World Press Photo 2012, o el que és el mateix, la oportunitat de poder veure fins el 6 de gener el millor fotoperiodisme del món.

Talent català

De fet, entre els guanyadors del World Press Photo (WPP) d’enguany hi ha un català, en Samuel Aranda. Un fotoperiodista que ha de publicar a l’estranger perquè aquí ningú no aposta per ell. Tal i com explica la Sílvia Omedes, de la Fundació Photographic Social Vision, que és qui organitza la mostra del World Press Photo, “els mitjans de casa nostra no s’atreveixen a publicar segons què… Hi ha censura per omissió, i la figura de l’editor gràfic està desapareixent a marxes forçades”. Per això, una mostra d’aquestes característiques representa “una gran oportunitat per assabentar-nos de coses que ens han passat de llarg durant tot l’any. Es tracta de fotografies que no s’han publicat al nostre país”.

 

Foto de Samuel Aranda al World Press Photo

 

El públic, l’autèntic mecenes de la mostra

El 2011 pel WPP de Barcelona hi van passar 35 mil persones. De fet es tracta d’una exposició cara, que costa portar a casa nostra, però que s’aguanta, segons explica Sílvia Omedes, “gràcies a la complicitat del CCCB i, sobretot, del seu públic. Tenim un munt d’espectadors compromesos, i aquesta exposició es manté gràcies a ells, ja que volen estar informats i això els mou a pagar una entrada”. En qualsevol cas, en aquests moments la Fundació Photographic Social Vision i el World Press Photo són a punt de renovar el conveni de col·laboració que els uneix per tres anys més. El futur de la mostra sembla, doncs, garantit a mig termini. Sens dubte una excel·lent notícia, que ens assegura poder gaudir del millor fotoperiodisme del món una temporada més.