World Press Photo i el fotoperiodisme avui

7.05.2018

Fa uns dies vam entrevistar Sílvia Omedes, Directora de Photographic Social Vision, l’entitat sense ànim de lucre que cada any porta a Barcelona els treballs guanyadors del World Press Photo (WPPh), el certamen fotogràfic més prestigiós del món. Com que en aquesta edició ha actuat com a secretària dels Jurats dels premis, ens va poder explicar amb tot detall la seva organització. Ara, parlem de les famoses fotografies.

World Press Photo de l’any | Foto: Ronaldo Schemidt

Com cada any, el World Press Photo es podrà visitar al CCCB fins al 27 de maig. Quatre dades com a recordatori de la importància i les dimensions del WPPh: enguany s’hi han presentat 4.500 fotògrafs de 125 països, amb un total de 73.000 imatges que optaven als premis en 8 categories. D’aquesta quantitat ingent de material finalment els jurats han premiat 42 fotògrafs procedents de 22 països. Del total de 313 imatges, 137 es poden veure exposades a les sales del CCCB.

En les seves paraules, el director del CCCB Vicenç Villatoro va assenyalar el llarg compromís i la complicitat del Centre amb el WPPh, que es presenta a les seves sales des de fa catorze anys. Això és degut al fet que una de les missions essencials del Centre és la interpretació del present, un terreny en què el fotoperiodisme té un paper cabdal. Villatoro també creu que en uns temps marcats per l’autoritarisme i la postveritat, és més necessària que mai la lluita perquè es mantinguin els principis de la Llibertat i la Veritat que el fotoperiodisme de qualitat pot aportar. Un tipus de periodisme com el que defensa WPPh a través d’un duríssim procés de selecció i de les estrictes exigències que impedeixen qualsevol manipulació de les imatges i de la informació.

A la presentació hi van assistir dos dels fotògrafs premiats, el veneçolà Ronaldo Schemidt, guanyador del World Press Photo de l’any, i l’espanyol Javier Arcenillas, guanyador del 3er premi de la categoria d’Històries a llarg termini. Deixant de banda l’èxit personal que suposen els premis obtinguts, tots dos van coincidir en assenyalar la importància del certamen: dona als reportatges fotoperiodístics una visibilitat a escala mundial, i sobretot ajuda a conscienciar de la importància del fotoperiodisme professional per a la informació de la societat. Aprofitem les seves paraules per reflexionar, encara que sigui molt breument, sobre la situació actual del fotoperiodisme.

Els guardonats van plantejar enèrgicament la contradicció que suposa aquesta rellevància de la informació que subministren amb les penoses condicions econòmiques i de seguretat que pateixen la majoria de fotoperiodistes  arreu del món. Fan una feina dura i molt perillosa i, amb l’excepció dels que aconsegueixen treballar per algunes poques agències o mitjans de prestigi, la majoria malviuen i afronten sense protecció seriosos perills. Alguns treballen en zones d’alt risc, sense armilla antibales ni casc, mancats d’assegurança mèdica i de vida, i amb unes remuneracions incertes i ínfimes.

Aquesta situació no es refereix només al periodisme d’elit -de guerra i conflictes socials- com el que es presenta en bona mesura al WPPh, sinó que s’estén a tota mena de fotoperiodistes d’àmbit més local. En uns moments en què la imatge és més utilitzada que mai com a vector informatiu, tant als mitjans en paper com digitals de tota mena, paradoxalment la condició dels fotògrafs es degrada contínuament.

Els mitjans, abusant de la innegable proliferació d’oferta de fotògrafs i d’imatges, i també acusant la seva crisi econòmica deguda a la caiguda de vendes i publicitat, acomiaden els fotògrafs en plantilla. Els substitueixen contractant  joves free-lance disposats a treballar a tant per imatge -a un preu que no els permet més que malviure-. I la condició de treballadors autònoms fa més difícil la reivindicació i la defensa col·lectiva dels seus drets. Quan, a través de l’acció sindical, s’ha intentat una política de recomanació de preus mínims, els organismes que pretesament defensen la lliure competència s’han abraonat contra aquesta iniciativa que no té altra finalitat que la d’aconseguir unes condicions dignes per als professionals de la fotografia.

Tot això redueix el cost de la imatge gràfica per a les empreses, però no hi ha cap mena de dubte que empitjora la seva qualitat estètica i informativa, el rigor dels materials que es publiquen i, en definitiva, l’objectivitat i la riquesa de la informació subministrada. Qui sap si aquesta no és una segona intenció oculta rere el més evident estalvi de costos.

Tornant al contingut de l’exposició no cal dir que, com sempre, el nivell del material exposat és extraordinari. Les generoses dimensions de la sala permeten que es presenti de forma esponjada, de manera que el visitant la pot veure amb tota comoditat. Un altre punt molt positiu són els texts que acompanyen les imatges, un aspecte que habitualment es descuida però que en una exposició de fotoperiodisme té la màxima importància. En aquest cas els textos són prou sintètics per no fatigar, estan escrits amb una tipografia raonable i se situen al mateix nivell de les imatges de manera que no exigeixen esforços gimnàstics a l’espectador per a ser llegits.

Es fa molt difícil fer encara una darrera tria, addicional a la dels jurats, per tal de recomanar alguns dels treballs. Però personalment m’han agradat els següents:

Evidentment, el guanyador de la Foto de l’Any, del veneçolà Ronaldo Schemidt que, com hem vist a l’encapçalament d’aquest text, té una força extraordinària. També el 1er premi Sèries de la Categoria Qüestions Contemporànies,  “Bellesa prohibida” de la fotògraf Heba Kamis, que descriu la pràctica de reducció del tamany dels pits de les noies joves al Camerun.

1er premi Sèries Categoria Qüestions Contemporànies | Foto: Heba Kamis

El 2on premi Sèries de la Categoria Gent: “Trobant la llibertat a l’aigua”de la fotògraf Anna Boyazis, que explica com ensenyen a nadar les dones a Zanzibar enmig de les prohibicions per utilitzar el banyador.

2on premi Sèries Categoria Gent | Foto: Anna Boyazis

El 2on premi Sèries de la categoria Notícies Generals: “Els refugiats Rohingya fugen a Bangla Desh” del canadenc Kevin Frayer.

2on premi Sèries categoria Notícies Generals | Foto: Kevin Frayer

El 1er premi Sèries de la categoria Esport: “Nens jockeys” del belga Alain Schroeder que mostra les curses de cavalls de nens a Indonèsia.

1er premi Sèries categoria Esport | Foto: Alain Schroeder

El 1er Premi Sèries de la categoria Natura: “Els guerrers que una vegada varen témer els elefants” de la nordamericana Ami Vitale que fotografia escenes d’un orfanat d’elefants a Kenya.

1er Premi Sèries categoria Natura | Foto: Ami Vitale

I m’aturo aquí, doncs acabaria enumerant-los tots perquè qualsevol dels guardonats a WPPh figura en el quadre d’honor del fotoperiodisme. Finalment, crec que mereix ser comentat el contingut de la pàgina web del World Press Photo, on es poden tornar a veure amb deteniment totes les fotos i sèries premiades.  Les imatges, a més, compten amb tota mena de detalls sobre les seves característiques tècniques, l’explicació del treball, la seva localització geogràfica, les condicions en què va ser realitzat i la biografia de l’autor. Això sí: que la possibilitat de consultar la imatge online no us faci deixar d’anar al CCCB a contemplar en directe i en el tradicional suport de paper les imatges que ens porta novament el WPPh.