William Morris: l’home que perseguia un impossible

13.04.2018

El Museu Nacional acull fins el 21 de maig de 2018 l’exposició William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya. La mostra, que és un treball conjunt entre el MNAC i la Fundació Juan March, vol posar llum a la trajectòria de l’artista britànic i la seva concepció revolucionària de les arts.

William Morris al costat d’un tapís de l’estil que ell defensava

William Morris (1834-1896) fou un autèntic polifacètic i un precursor a l’Europa del seu temps: artesà, dissenyador, pintor, impressor, arquitecte, literat, activista i defensor del patrimoni, va néixer en el context de l’època victoriana fortament marcada pel puritanisme, la industrialització i la mecanització de la vida en la qual l’explotació dels treballadors era el pa de cada dia. Aviat, Morris, volgué desmarcar-se i alçar-se contra tot allò socialment imposat, fent seus el canvi i l’inconformisme com a sistemes de vida.

De fet, Morris provenia d’una família benestant i, des de la mateixa comoditat que ell semblava criticar, volia regenerar la societat i posar en entredit les grans desigualtats. Per això, marcat per un cert sentiment de culpabilitat, es mostrà moralment compromès amb la Bretanya de finals del XIX i perseguí una política que, emmarcada en el pensament socialista utòpic, propugnava un art de i per a tothom. Allò que en mans de Morris capgirà i agità aquella societat deshumanitzada de mars de sutge, cendres i quitrà fou precisament la defensa d’uns ideals modestos que lluny d’ésser desenfrenats tenien l’ambició de canviar-ho tot d’arrel.

Morris, juntament amb el pintor Edward Burne-Jones, descobrí l’estètica medieval de l’obra de John Ruskin, així com la pintura de Dante Gabriel Rossetti i el moviment prerafaelita. Aquesta nova tendència artística rebutjava l’art que s’havia anat fent des del segle XVI, especialment el manierisme, tot considerant que era tan sols una còpia repetitiva, una recreació mecanicista que havia deixat de tenir significat. Per això, l’objectiu d’aquests artistes era el retorn a l’època anterior a Rafael, és a dir, als primitius italians per cercar l’essència autèntica de l’art. El passat medieval, doncs, es convertiria en el paradís perdut que aquesta nova generació rescataria de les tenebres.

El 1860, Morris i la seva dona es traslladaren a viure a l’anomenada Red House que esdevindria la l’espai-laboratori on Morris, amb la col·laboració de Burne-Jones i Rossetti, dissenyaria el seu interior replet de pintures murals, teles brodades, mobles, vidrieres i rajoles tot creant un palau d’art medieval. Aquest projecte traspassà el llindar de la vida personal i els tres emprenedors s’embarcaren, encoratjats per la passió i el plaer del treball, a crear la seva companyia Morris, Marshall, Faulkner & Co.

La redescoberta de l’artesania i els bells oficis per tal d’avançar pels camins de la sobrietat, convertint la complexitat en senzillesa sense renunciar a la creativitat, determinaren un estil artístic però també de vida, fent evident que la modernitat requeia més aviat en una actitud. Morris & Co conreà la llibertat creativa i defensà amb ulls clucs la necessitat del gaudi en el treball. Per això, a través de les seves obres i de la seva estètica Morris i els seus col·laboradors posaven de manifest el seu ideal polític que fugia d’aquella nova societat contaminada i apostava per la vida austera de pretensions senzilles que no simples. Les teles brodades, les rajoles i les vidrieres de patrons florals i geomètrics que sovint recollien escenes de ressons medievalitzants com les aventures del rei Artús i la recerca del sant Greal es convertiren en el motor temàtic sobre el qual bombejà sempre el seu esperit que, emmirallat en el passat, volia fer salts endavant.

El 1887, per primera vegada va tenir lloc les Arts and Crafts Exhibition Society que reuní un seguit d’arquitectes, dissenyadors i artesans defensors de les arts i els oficis i que influenciats pels ideals de William Morris, aleshores ja convertit en un predecessor del moviment, recuperaren les tècniques artesanals d’antuvi i la nostàlgia d’un modus vivendi que, lluny de la ciutat, buscava el repòs de la natura. Després d’aquesta efemèride, el 1891, crearia la impremta Kelmscott Press que suposà un abans i un després per a la història del llibre i de la tipografia. Morris, obrint la finestra del passat medieval seguint les seves conviccions estètiques, recuperà l’estructura, la disposició i els tipus de lletra dels incunables del segle XV, reivindicant el llibre no només com a objecte de lectura sinó també com a obra d’art. La creació de tres tipografies (Golden, Troy, Chaucer), així com el treball amb les inicials, els marges i els ornaments, li varen permetre tornar a l’origen del llibre imprès però en el marc de la contemporaneïtat.

Amb el temps, el treball liderat per Morris aconseguí creuar fronteres i establir-se a diferents països. Els Estats Units, Alemanya, Finlàndia, Noruega, Suècia i Catalunya abraçaren la modernitat d’aquell dissenyador polifacètic d’inquietuds inesgotables. A casa nostra, la influència fou indubtable tant en el modernisme com en el noucentisme, ja que molts artistes d’una primera i segona generació introduïren a la seva obra els ressons d’un moviment que, en definitiva, aspirava a la modernitat.