Wabi-Sabi, un espectacle light

10.04.2016

A la Mostra d’Igualada hi podem veure 56 obres en 3 dies, i entre elles, és clar, n’hi ha de més potents i de més fluixes. Wabi-Sabi és un espectacle que parteix d’una bona història, però que no sap trobar el ritme adequat per fer que els petits no es moguin de la cadira durant cinquanta minuts.

Wabi Sabi

Wabi Sabi

Quantes històries queden rebregades dins dels papers que els dibuixants, escriptors i poetes llencen a la paperera? Això llegim quan busquem en què es basa l’obra Wabi Sabi que té lloc diumenge a les 10:15 del matí a l’Ateneu Igualadí. Els teatres d’Igualada es preparen per encarar l’últim dia de la Mostra de teatre infantil i juvenil, i aquesta és una de les obres que enceten la jornada.

I tot i que parteix d’una bona premissa, que són els papers escrits per artistes i llançats dins d’una paperera, l’obra no reflecteix que el que els espectadors estem veient són “històries adormides als papers esperant que algú les vingui a rescatar”, com llegim a la explicació de l’espectacle.

Wabi-Sabi comença bé, amb les dues ballarines entrant a l’escenari revestides amb llençols fets un manyoc, per tal que semblin papers arrugats. Però un cop les intèrprets surten de la bola de paper, l’espectacle no depara gaires moments sorprenents més. El millor moment de l’obra és, segurament, el que té lloc quan les artistes juguen amb pilotes que fan sons. Pilota rere pilota, es creen unes músiques i uns moviments que agraden al públic.

A part d’això, Wabi-Sabi es basa en dues ballarines descobrint objectes dalt de l’escenari i creant coreografies al voltant d’aquestes peces. És agradable, però no distreu als nens cinquanta minuts. A alguns els agafen ganes d’anar al lavabo i d’altres no paren de moure el cul de la cadira.

Wabi-Sabi és una obra bonica, però no té conflicte. Les seves protagonistes no han de superar cap impediment ni topen amb cap problema. La trama es basa en descobrir uns quants objectes i jugar amb ells. Sarah Anglada i Sara Pons, les intèrprets, fan bé el seu paper. Però l’obra en sí no avança. Una peça suau que no entra en el rànking de millors espectacles de la Mostra.