Volta Masclista a Catalunya

28.03.2016

Que una de les curses amb més tradició del món ciclista sigui la de casa nostra, està molt bé. Que aplegui prop de 200 corredors i que circuli pel territori, també. Que sigui una prova eminentment masculina, ja no tant. I que, a sobre, tracti les dones com si fossin objectes sexuals és directament inadmissible.

volta

La Volta Ciclista a Catalunya, que del 21 al 27 de març ha recorregut 1.219,6 quilòmetres per terres catalanes, va finalitzar ahir a Montjuïc, on el ciclista Nairo Quintana va proclamar-se guanyador. Per celebrar-ho, l’organització havia preparat un pòdium on Quintana va rebre el premi de la mà dues noies (no en sabem els noms) que l’esperaven rialleres amb un ram de flors i unes malles ajustades. No cal dir, que les dues hostesses eren joves i guapes (entenent “guapes” dins els cànons de bellesa establerts, que ja sabem quins són). Les joves tenien una tasca encomanada: restar dretes a l’escenari acompanyant el guanyador, somriure en tot moment, lliurar-li les flors i, en un moment determinat, fer-li un petó. El petó li van fer  totes dues alhora, una a cada galta, i és justament aquesta instantània la que ha corregut com la pólvora per mitjans i redaccions.

L’esport no només margina les dones (els mitjans de comunicació n’invisibilitzen sistemàticament qualsevol informació), si no que quan les dones apareixen a les notícies d’aquestes seccions ho fan, sovint, en virtut de gerro de flors. Ahir Quintana guanyava la Volta Ciclista a Catalunya i una part del seu premi consistia a poder abraçar aquestes dues noies dòcils i entregades, que el besaven mentre el públic l’ovacionava: “Quintana agarra su Volta”, titulava el diari Marca. I és que el ciclista era un triomfador, i les dues dones que hi havia a l’escenari formaven part del reconeixement que rebia pel seu esforç i la seva dedicació.

Ja sabem que el món de l’esport és masclista, però cal repetir un cop i un altre aquesta mena d’escenificacions casposes, que situen la dona en una posició tan ridícula i submisa? Com a país, fer gala d’una de les proves ciclistes més antigues del món és tot un orgull, suposo. Però si aquest prova, que passeja el nostre nom per altres contrades i ens dóna visibilitat com a poble, és coneguda per numerets com aquest, crec que més que enorgullir-nos ens hauria d’avergonyir.

I sí, ja ho sabem que la perfomance de les hostesses besant esportistes és gairebé una tradició en el món de l’esport (masclista com pocs), però de veritat que no podem evolucionar una mica? La Volta Ciclista a Catalunya es finança, en part, amb diners públics a través del patrocini de Generalitat, diputacions i ajuntaments. I està molt bé que es promogui una prova històrica com la Volta, però el que no pot ser és que amb aquests diners s’orquestrin escenificacions que discriminen la dona i la menystenen.

Hi hauria d’haver protocols, dins de la mateixa administració, que vetllessin perquè aquestes situacions no es produïssin: és inacceptable que en  una prova patrocinada amb fons públics les dones ens hàgim de veure així. Si l’esport rep ajuda de les institucions ―i encara que no ho faci ― hauria de comprometre’s a no discriminar les dones tractant-les com a mones de fira que quan se’ls diu que han de petonejar un senyor ho fan i somriuen. Quina mena de referents crea, una cerimònia així? Els homes són els que fan coses, els actius, els protagonistes… I les dones, quan hi són, és sempre en funció del seu aspecte físic, en condició d’anònimes i amb la missió d’adorar-los a ells, que són els que importen.

La Volta Ciclista a Catalunya contribueix, amb aquesta mena d’espectacles, a reproduir clixés que perpetuen i fomenten la violència contra les dones. I això, es miri per on es miri, és un perill social i una vergonya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

10 Comentaris
  1. Amb aquest article demostres no saber pas gens de ciclisme. No és que no puguin correr dones i homes, és que són equips privats amb un numero de participants màxim i ells fitxen als millors per a guanyar. El dia que hi hagi una dona que arribi al nivell minim, benvinguda serà, però per moltes lleis que es vulguin posar, no fan millorar el rendiment. Apart d’això, quin mal fà que en el podium hi hagin dos noies? Es creen llocs de treball, que de ben segur que aquestes noies no hi van obligades. Això és masclisme? Article d’avui a La Vanguardia: “Al menos 72 personas murieron, entre ellos 18 mujeres y 17 niños” això vol dir que dels 55 adults, 18 són dones i 37 homes. Que nomenin als nens ho entenc, però i les dones? que passa, que la mort d’una dona és més important que la d’un home? Crec que ja va siguent hora que els homes reclamem una mica d’igualtat.

    • Lo que refiere el artículo es la invisibilidad de la mujer en el deporte frente a la visibilidad que se le da por su aspecto físico (una dimensión pasiva y para recreo de los hombres heterosexuales, como entretenimiento).
      Los medios de comunicación reflejan la realidad por un lado, pero también la crean. Si en los medios de comunicación la mujer no aparece como deportista, como directiva, como parte importante y activa en la sociedad esto hará que se cree una imagen que a su vez sostendrá los estereotipos presentes y futuros.
      …Pensemos si tenemos un/a hijo/a si queremos que aparezca como deportista o como chico/a que da besos a los/as deportistas…
      Y añado otro punto sobre el comentario: los deportes más valorados = mejor pagados = más patrocinados son los deportes que se basan en cualidades físicas masculinas, puesto que lo valorado -hasta ahora- lo deciden los directivos -hasta ahora- la mayoría hombres y están dirigidos -hasta hora- para hombres… así pues, como las mujeres no están suficientemente representadas ni apoyadas en deportes que destaquen por sus destrezas físicas y tampoco los deportes que interesen a las mujeres se visibilizan.. las mujeres acaban sintiendo que el mundo deportivo les es, si más no, algo ajeno.

    • En canvi amb aquest comentari vostè demostra:
      1) Que no sap llegir o que ha llegit l’article per sobre i massa depressa.
      2) Que és un masclista.
      3) Que té tics prepotents.

      I li ho dic amb tota l’educació i el respecte del món.

      Això a banda, bon article, Berta.

  2. Bon article, hem de reclamar a les administracions que deixin de subvencionar pràctiques masclistes, que configuren les bases de la violència contra les dones, encara que això suposi reformular les polítiques públiques esportives.
    Què passa?, l’esport és un ‘intocable’ igual que ho és l’esglèsia?
    El feminisme no és una guerra de sexes, vaaaaaa que aquesta idea ja l’hem superada, és la lluita per la igualtat entre dones i homes.
    Salut!!!!

  3. Sóc feminista, ni més ni menys… Visc la igualtat, ni més ni menys… Tot i això, no estic d’acord amb el to de l’article, i molt menys amb el comentari de na Laia : “pràctiques masclistes, que configuren les bases de la violència contra les dones”. És senzillament mentida.
    En proves femenines de ciclisme, són dos nois els que entreguen els premis. Crec sincerament que l’autora és l’única que denigra a les hostesses titllant-les de gerros.

    En qualsevol cas, el debat és enriquidor. Salutacions

  4. Sí, de fet ha de fotre molta angúnia haver de petonejar un paio que ha suat durant hores el que no està escrit, més lleig que guapo i amb tot de toxines enganxades a la pell de la cara.

  5. Francament, em sembla una estupidesa de les mateixes dimensions que dos figurins mascles petonegin dones ciclistes, com que dues figurins femelles facin el mateix a un home ciclista. Em sembla sobrer.
    I ja no parlem de les cheer leaders (personalment em fan venir “vomitera”). I no hi tinc cap problema moral.
    Però no hi ha altres maneres de fer les coses? Més divertides i originals? Sempre plana el “com que s’ha fet sempre així”, “això és el que vol la gent”… Ah! fantåstics (i comprovats) arguments!

  6. Berta Florés sempre escriu del mateix tema. Les dones, la paritat, el masclisme… Es fa pesada, la veritat.