Vols entendre millor la imatge del forat negre?

10.04.2019

Els moments històrics s’entreteixeixen amb la vida diària. Aquest 10 d’abril, l’equip de l’Event Horizon Telescope (EHT) ha fet pública la primera imatge que s’ha pogut veure mai d’un forat negre, demostrant un cop més que Einstein tenia raó. Degut a un gran i gens innocent esforç per presentar la troballa a sis rodes de premsa simultànies en diferents llocs del món i també retransmetre-la a través de les xarxes socials –els usuaris fins i tot podien fer preguntes que es formulaven directament als experts a la roda de premsa-, la notícia ha arribat a tot arreu. També, és clar, a Barcelona, on el descobriment coincideix amb la inauguració de l’exposició Quàntica del CCCB, una mostra que ens permet dialogar amb aquesta darrera novetat científica europea.

La teoria de la relativitat i la física quàntica no són el mateix. La primera, postulada per Albert Einstein, explica el macrocosmos: serveix per a sistemes que es mouen a grans velocitats. La segona, en què se centra el CCCB, explica el món microscòpic: estudia sistemes d’escales molt petites, com ara l’atòmic (molècules i àtoms) o el subatòmic (protons, electrons, neutrons o fins i tot partícules menors). Com s’uneixen aquestes dues teories? De moment, encara no s’ha trobat la manera d’encaixar-les en un sol model coherent.

Amb la troballa de la imatge del forat negre, estem rebent molta informació sobre la física moderna a gran escala. La mostra del CCCB ens permet veure moments en què el micro i el macro es toquen i xoquen: moments en què la física quàntica i la teoria de la relativitat general convergeixen i divergeixen. Per exemple, sense els avenços de la física quàntica no seria possible tenir els ordinadors i xips que es troben a la base dels dispositius que s’utilitzen avui en dia per fer descobriments com el del forat negre, la llum del qual s’ha pogut captar gràcies a les ones de ràdio -radiació electromagnètica- que desprèn la boira del voltant del forat en qüestió. Això seria una convergència. Tant els dispositius que utilitzem des de la terra com els satèl·lits que enviem a l’espai i que ens permeten fer grans avenços científics estan equipats amb instruments atòmics.

L’exposició del CCCB també ens parla de moments en què les teories d’Einstein no l’encerten tant. Per exemple, al museu hi trobem un interessant debat al voltant de l’atzar, que s’explica de forma entenedora pel gran públic. Com llegim al Centre de Cultura Contemporània, la física clàssica és determinista: no deixa espai per a l’atzar ni per al lliure albir. Les seves lleis són explícites i dicten d’una manera precisa i exacta el moviment de les partícules. En canvi, la mecànica quàntica postula que, en fer una observació, el resultat obtingut no està fixat, sinó que hi ha un atzar genuí. Einstein no va acceptar mai aquest atzar quàntic. És per això que quan ell deia «Déu no juga als daus», el físic quàntic Niels Bohr li responia: «Einstein, deixa de dir a Déu què fer amb els seus daus».

Un altre fet que aporta l’exposició Quàntica del CCCB és que trasllada la teoria al nostre dia a dia i demostra com ens afecta. Per exemple, a nivell geopolític. Compteu els cops que s’ha pronunciat la paraula «Europa» a la conferència de premsa de la Comissió Europea on s’ha presentat la imatge del forat negre. Qui i on fa descobriments com aquests és especialment rellevant. Al CCCB, el físic i divulgador José Ignacio Latorre explicava que «la batalla per construir un primer ordinador quàntic universal potent no té aturador». Tothom vol desxifrar la criptografia (comunicació secreta) actual, i un altre cop aquests desenvolupaments micros afectaran els processos macros. A nivell quàntic, la lluita geoestratègica involucra principalment els Estats Units, la Xina i la Unió Europea, i al CCCB hi podem veure un mapa de la distribució dels principals grups de recerca a escala mundial.

Un darrer apunt sobre el diàleg que es crea entre el descobriment de la imatge del forat negre i l’exposició Quàntica: la important barreja d’humanisme i ciència. Sobre els avenços en la física quàntica, Latorre deia al CCCB: «Tot això ho hem assolit perquè vam explorar, perquè no vam estar contents», i concloia: «Hem de fer el mateix amb els nostres vides». Aquest dimecres, el comissari europeu d’Investigació, Ciència i Innovació; el portuguès Carlos Moedas, ha destacat la importància de troballes exitoses com la de la foto del forat negre en un món en crisi i sense discursos esperançadors. «Si sents que et trobes en un forat negre no et donis per vençut: sempre hi ha una sortida». Així, i dit amb humor, va concloure Moedas la seva intervenció. La ciència i l’humanisme van de la mà, i la cultura uneix els dos espectres. Com demostren el CCCB i els científics de l’EHT, el futur serà transversal o no serà.

Articles relacionats: Estem vivint sobre l’èxit de la física quàntica i no en som conscients.