Viure sense petroli

20.06.2018

Hi ha vida després del petroli? Què posa en risc l’esgotament d’energies fòssils? Com ha arribat el planeta terra al col·lapse ecològic? L’editorial Arcàdia i el MACBA coediten el llibre Petróleo per respondre, entre d’altres, totes aquestes preguntes i posar sobre la taula un problema endèmic que encara passa inadvertit. Malgrat l’allau constant de missatges que alarmen d’una futura societat distòpica, la crisi d’esgotament d’energies fòssils, com el petroli, no sembla que hagi de tenir aturador. La solució, segons l’assagista Jorge Riechmann i els antropòlegs Emilio Santiago Muíño i Yayo Herrero, els autors dels tres relats del llibre, passa per un canvi dels hàbits i de la cultura de producció des d’una perspectiva ecosocialista, ecofeminista i antropològica.

“Som naturalesa i no podem viure allunyats d’ella. La mirada ecofeminista és necessària per sostenir la vida humana en un planeta que estem destruint”, argumentava Herrero dilluns a la llibreria Calders. Acompanyats de Pablo Martínez, cap de programes del MACBA, ella i Muíño van debatre sobre quin era el camí a seguir i van exposar les mirades, intrínsecament relacionades, que plasmen en el llibre. Petróleo, que reprèn un seminari que el MACBA va fer el maig del 2017, és el primer volum de la col·lecció de llibres d’assaig et al., que neix per posar en circulació reflexions derivades del programa públic del museu.

Fa més de quaranta anys que l’escassetat de combustibles fòssils inquieta. Des que el 2006 la producció de petroli va arribar al seu zenit, cada vegada hi ha menys reserves i, conseqüentment, altres combustibles fòssils també han anat en detriment. Tanmateix, els hàbits de consum estan regits per un capitalisme cada vegada més famèlic. Per això, Petróleo planteja com a premissa que per a la societat resulta més còmode acceptar el canvi climàtic i el món que en derivi que tolerar alteracions en la manera de viure per la limitació energètica. Tal com planteja Emilio Santiago Muíño a l’assaig De nuevo estamos todos en peligro, ni les energies renovables ni les noves tècniques com el fracking no són suficients per eradicar un problema que afecta pràcticament tots els àmbits de la civilització. “Qüestions tan fonamentals com l’alimentació depenen de les energies fòssils i quan no n’hi hagi, mantenir viva la massa del cos serà un problema”, apuntava Muíño.

Per resoldre el trencaclosques cal un canvi cultural i combatre la pobresa a partir d’un millor repartiment de la riquesa. A l’assaig Sujetos arraigados en la tierra y en los cuerpos, Yayo Herrero culpa el model capitalista heteropatriarcal del col·lapse ecològic al qual actualment està sotmès el planeta terra. “La societat occidental és l’única que ha creat una esquerda entre la cultura humana i la naturalesa del món, incloent-hi el nostre cos”, explicava. La ciutadania ha interioritzat que només el creixement econòmic genera progrés i benestar i, fins ara, ha estat disposada a sacrificar el seu entorn per aconseguir-ho. Les tres mirades ecofeministes de Petróleo disputen aquest concepte per fer marxa enrere i no haver d’arriscar-nos a viure sense energies fòssils.