“Visquem-la, Carles”

3.06.2017

Ha sigut solemne veure com, aquest matí, un immens grup de persones assistien a l’acte de comiat de Carles Capdevila al seu poble natal, Hostalets de Balenyà. Un acte públic, però molt íntim, que ha servit per recordar el periodista en una sala plena a vessar. Des de la família als veïns, tant amics íntims com Albert Om o Antoni Bassas, i fins i tot personalitats com el President Puigdemont.

Acte de comiat de Carles Capdevila a l’Ajuntament dels Hostalets de Balenyà | Foto Jordi Capdevila

La figura de Carles Capdevila quedarà durant molts anys en la memòria col·lectiva. De tots els testimonis, cançons, pensaments i paraules, el missatge era el mateix. Visquem-la avui. Visquem la vida, avui. Ara.

La filla del Carles així ho ha recordat. “El papa era una persona que sempre necessitava un projecte de futur. És per això que ell mai parlava de la mort, perquè no formava part del seu projecte ni li interessava, i preferia no perdre el temps parlant d’ella”. És doncs, una responsabilitat que tots compartim. La de viure, però fent-ho intensament.

Aquesta va ser la peça clau en la vida d’un periodista, però també pare, que sempre es va mostrar entusiasta en tot el que feia. Com ell mateix afirmava en un dels seus monòlegs, “crec en l’optimisme”. I el seu fill, avui en feia memòria quan deia, “tu estimaves més la vida, del que la vida t’estimava a tu”.

La d’avui ha estat una gran lliçó sobre com plantar cara a la mort. Encara que les llàgrimes queien incessants, la sensació d’assossec, calma, quietud i tranquil·litat ha estat permanent i compartida. Així s’ha demostrat quan han sonat “Hallelujah” de Leonard Cohen, o “I Will Survive”, de Gloria Gaynor.

Per tots aquells que no havien pogut dir adéu a Carles Capdevila, des dels seus grans coneguts o als seus complets desconeguts, la sala polivalent de l’Ajuntament de Balenyà ha quedat petita per retre homenatge a un personatge que ha destacat pel seu mèrit, tant professional com vital. Tal com ell escrivia, “el més important, el més decisiu, el més transformador, és el que ens diem a nosaltres mateixos

En dies com els d’avui, cal retre homenatge a tots aquells qui ens ensenyen quelcom valuós per a nosaltres. Però som incapaços d’abastar cada una de les sensacions que ha produït la pèrdua de Carles Capdevila, i amb la varietat de formes en què ho ha fet, demostrant insuficient voler parlar sobre allò que difícilment s’expressa amb paraules. Tant de bo que tots els esforços que es dediquin a recordar-te, facin companyia als teus.

Com deia Bertolt Brecht, “no us deixeu enganyar amb què la vida és poca. Beveu-la a grans glops perquè no us serà suficient quan l’hàgiu de perdre… La vida és el més gran, perdre-la és perdre-ho tot”. Que aquestes paraules viatgin a aquells que tant et trobaran a faltar, Carles.

[Vídeo de Carles Capdevila] Fill meu, per què ets tan maleducat?

Respon a mercè ariza Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Per moltes persones que han conegut al Carles desde la seva vida pública ,ell ja s´ha fet estimar per ser com és,repeteixo “com és” perqué el seu esperit no ha mort.Descansi en Pau.

  2. Si bé no coneixia personalment Carles Capdevila, els seus escrits me’l feien proper. Ara em mancarà. Descansi en pau.

    • Si bé no coneixia personalment Carles Capdevila, sí que el llegia i el sentia molt proper. Em mancarà. Descansi en pau.
      Dra. Carme Batlle