Visites guiades per a gent a qui no agraden les visites guiades

15.08.2018

A principis d’aquest any vaig fer una visita guiada molt bona al Museu Frederic Marès de Barcelona. Es titulava La cara B de l’escultura i la seva premissa era molt simple: en comptes de mirar les escultures de cara, les giraríem i les miraríem d’esquena. Cabells reals, caixes amagades dins dels caps, espais buits però funcionals… Les sorpreses eren múltiples i això feia la visita molt amena. A més, s’hi sumava el fet que les peces escollides no eren gaires, per la qual cosa el recorregut era interessant i gens feixuc.

Per algú a qui no li agradin les visites guiades, o els museus en general, aquestes propostes poden ser una porta d’entrada al món de l’art, la història o qualsevol disciplina. Com a oients, agraïm sempre un bon relat. El poder d’una història no és res nou, però ara s’està explotant més que mai. Passa molt també amb les visites guiades per la ciutat: la Barcelona secreta, la Barcelona màgica; o amb el boom de les rutes literàries. El que preval no és tant el fet sinó com s’explica.

La visita guiada del Frederic Marès entrava dins d’un cicle que es deia Art i història als Museus de Barcelona: visites diferents, i que va tenir lloc entre el 6 de març i el 24 d’abril. L’organitzava la Fundació Amics del Museu Nacional de Catalunya, però hi participaven sis institucions més de la ciutat. Encara haurem d’esperar una mica per veure si tornen a repetir la iniciativa, però podem aprofitar l’estiu per visitar el nostre museu preferit o més proper i participar en alguna visita especial.

Un clàssic de visita guiada del Museu del Disseny és la del Pis-Museu de la Casa Bloc de Sant Andreu, i a principis d’any també va tenir lloc l’iN MUSEU, una iniciativa cultural de l’Ajuntament de Barcelona que organitzava rutes a les entranyes d’onze equipaments culturals. Qui vulgui fer visites temàtiques entre museus, ha d’aprofitar per unir la mostra de Gala Dalí del Museu Nacional amb la visita guiada del Castell de Púbol, a l’Empordà. Més coses: a Sitges, per exemple, fan la Ruta de les ànimes, que comença al cementiri de Sant Sebastià i acaba al Museu de Maricel; i a Girona, a l’agost i al setembre organitzen l’itinerari musical Troba d’Or, un passeig pels jardins del call jueu acompanyat d’interpretacions musicals, que ofereix el Museu d’Història dels Jueus.

En general, totes les institucions tenen visites adaptades al públic infantil, i aquestes sí que compten amb un discurs més amè que no pas tècnic. El públic adult aspira a les dues coses. Els majors d’edat també volem que ens conquereixin amb històries, i no només perquè ens desperten la curiositat en el moment de rebre-les, sinó també perquè després ens és més fàcil recordar el que hem après. Si les institucions que tenim a prop no ens en donen, és molt fàcil: demanem-los-les. Recordem que els museus són -o volen ser- espais oberts a les propostes dels seus visitants.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. “per a la gent a qui no li agrada…” Mal construït. Hi ha només dues maneres de dir-ho: 1) la normativa (logicista): “… a qui no agrada…”; 2) la popular (col.loquial): “… que no li agrada…” La frase usada és un híbrid desafortunat.

  2. Sempre interessant, Clàudia. Agraeixo molt els seus comentaris, i aprofito per recomanar la Biennal de Fotografia de Palafrugell, extraordinària, fins al 14/10, i encara que mantinguin uns horaris impossibles, com el tradicional tancament entre les 2 i les 5 de la tarda.
    Quan s’acabarà, aquest gran error de gestió ?.