Visa Pour l’Image. On són les urnes?

8.09.2018

Enguany es celebra a Perpinyà la trentena edició del Visa Pour l’Image, que amb els anys s’ha convertit en el festival de fotoperiodisme més important del món. El seu director Jean François Leroy, no ha volgut acollir cap reportatge sobre el procés català, però s’ha inaugurat una exposició paral·lela titulada 155 fotos per la llibertat.

Perpinyà | Foto de Josep M. Cortina

Com sempre és una delícia passejar pels carrers de la ciutat i visitar els singulars espais que acullen les més de vint-i-cinc exposicions que ha programat el Festival.

No cal dir que la qualitat dels fotògrafs i treballs seleccionats està garantida i resulta difícil triar els que més ens agraden. Voldria destacar però alguns dels treballs que m’han impressionat especialment.

A l’Église des Dominicains es pot veure: “El viatge a la desesperació: l’èxode dels rohingya” de Kevin Frayer que retrata en blanc i negre i amb una força i una estètica extraordinàries l’èxode de la població d’aquesta ètnia des de Myanmar a Bangladesh.

Sobre el mateix tema es pot veure, en aquest cas al Convent dels Minimes,  un altre treball de qualitat: en aquest cas en color, la fotògrafa Paula Bronstein presenta: ”Apàtrides, abandonats i expulsats: la crisi del rohingya”

Sobre un tema molt diferent, la moderna indústria alimentària,  es presenta també als Minimes el treball: “Big food” de George Steinetz. És un reportatge molt extens amb unes les imatges que ens mostren una cara realment desconeguda del present i el futur de l’alimentació en un món que aviat haurà d’alimentar a 10.000 milions d’habitants.

En certa manera vinculat a aquesta problemàtica Andrea Bruce presenta, també als Minimes , el reportatge: “Els lavabos, defecació a l’aire lliure i sanejament,  en el que mostra les necessitats sanitàries que provoca el creixement poblacional en els països del tercer món.

Per concloure aquesta selecció molt personal em permeto recomanar “El món dels famosos” de Stephan Vanfleteren, una magnifica col·lecció de retrats en blanc i negre d’artistes del món del cinema que han passat els tres darrers anys pel Festival de Cannes.

Qui no hagi vist a Barcelona l’exposició del World Press Photo, que es va presentar fa uns mesos al CCCB, té ara encara l’oportunitat de repescar una selecció dels guanyadors a la planta superior dels Minimes.

En paral·lel al certamen oficial, Perpinyà i les seves botiges i altres espais privats celebren el que s’anomena el VISA off on. Mentre es passeja per la ciutat, es poden veure més de 90 exposicions  de fotògrafs amateurs de dimensions modestes, però en alguns casos de considerable interès. Cal destacar la col·lectiva del Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya que, com cada any, presenta els treballs d’alguns dels seus antics alumnes que han començat recentment una trajectòria professional. Es pot veure en una sala de l’Hotel de Ville a la cèntrica Place de la Loge.

Com ja és habitual al VISA, les imatges es presenten totes elles en un format i dimensions unificats i els peus de foto són breus però molt explicatius de les imatges. Tots dos aspectes faciliten molt a l’espectador una visita que per la gran quantitat de material pot resultar a voltes una mica feixuga, sobretot si només es disposa d’un dia per fer la visita.

Dues reserves tècniques, però, a l’excel·lent organització del festival que ja he manifestat en anteriors edicions i que malauradament segueixen sense corregir-se. La primera és la molt deficient il·luminació de l’Espai de l’Église des Dominicains. Certament no és tracta d’una sala d’exposicions però donada l’alçada i la posició dels focus la llum que arriba a les imatges resulta absolutament insuficient perquè l’espectador pugui veure de forma raonable les fotografies i llegir els peus de foto. Com s’ha fet en d’altres espais es imprescindible millorar aquesta il·luminació per respecte tant als espectadors com als fotògrafs. Tots sabem que fotografia vol dir escriptura amb la llum. I sense aquesta darrera la primera perd molt del seu valor. Exhibir treballs extraordinaris com els que es presenten al ViSA sense unes mínimes condicions d’il·luminació no sembla estar a l’alçada del Festival.

La segona és refereix al magnífic i gratuït fulletó guia ( inclosa una versió en català ) on estan relacionades totes les exposicions i els espais d’exhibició i també altres informacions sobre la resta de les activitats del Festival. Està molt ben editat però s’hi troba a faltar, un cop més,  un imprescindible índex alfabètic,  tant per autor com per  títols, de les exposicions  que faciliti la localització i les consultes que sense ells resulten molt laborioses.

Aquesta edició del festival ha tingut, però, un altre vessant que convé comentar. En la selecció d’enguany no s’havia triat cap treball sobre el conflicte social i polític català que ha estat objecte els darrers mesos de nombrosos reportatges foto periodístics, alguns d’ells, en la meva opinió, de nivell perfectament equiparable a molts dels seleccionats.

Davant d’aquest fet organitzacions de la Catalunya nord varen manifestar el seu descontentament i inicialment varen rebre una agra i desafortunada resposta del Director del festival, Jean François Leroy.

Foto de Josep M. Cortina.

En un intent de compensar aquesta mancança varen decidir d’urgència i amb molts pocs mitjans organitzar, amb l’especial col·laboració de Jordi Borràs i Roser Vilallonga, una mostra paral·lela que s’anomena Vis & Vis i en  la que s’exposarien 155 fotos per la llibertat. Ho han fet amb la desinteressada participació de 42 fotògrafs, laboratoris, editors i altres persones vinculades al mon del fotoperiodisme. Aquestes fotografies es mostren a sis petits locals en diferents indrets de la ciutat, el principal dels quals està situat a La Brasserie del Castellet, a tocar del l’emblemàtic edifici del mateix nom i on es pot recollir el fulletó que detalla la localització dels altres indrets.

Veient amb atenció aquestes 155 imatges de més de quaranta fotògrafs que varen cobrir les manifestacions, càrregues policials del dia de les votacions i altres manifestacions ciutadanes, es pot confirmar la seva qualitat fotogràfica i documental, que justificaria objectivament per si mateixes la seva presència al Festival. Si a això afegim que aquest conflicte és prou rellevant en el nostre àmbit geogràfic s’arriba a la conclusió que el natural desig de cobrir el que passa arreu del món en països i llocs més desfavorits no ens hauria de fer oblidar els conflictes que a Europa tenim plantejats ben a prop. En aquest sentit em sembla que el VISA d’enguany, en el que pràcticament han desaparegut els treballs sobre la immigració al mediterrani, no ha estat massa encertat.

 

Urnes per la llibertat foto Josep M. Cortina

També resulta molt interessant l’exposició “55 urnes pour la liberté” que el Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord presenta aquests dies a Perpinyà. Es tracta de les obres que 55 artistes plàstics han realitzat amb les seves interpretacions al voltant de les urnes del referèndum català de l’any 2017. S’han exhibit ja a Brussel·les, ho fan ara a Perpinyà i l’exposició es podrà veure a Barcelona  a l’Arts Santa Mònica a partir de l’1 d’Octubre.

Per tot plegat  és evident que les tres mostres paral·leles – Secció Oficial, Festival off i el Vis a Vis – fan que la visita al VISA sigui una cita imprescindible pels aficionats al fotoperiodisme.