Violència de gènere

12.10.2013

Ara fa una quinzena d’anys, l’anomenat llenguatge no sexista va irrompre en els textos catalans amb la força d’un torrent, tal com sol passar amb les revelacions que de sobte ens fan més tolerants, més solidaris i més progres. En pocs anys disposicions legals, circulars administratives, formularis acadèmics i retolacions municipals es van omplir de pares i mares, benvinguts i benvingudes, professorats, ciutadanies i persones treballadores. Com era fàcil de preveure, el credo, en arribar a mans incompetents (que proliferen en l’àmbit de l’administració pública) va sortir de mare i s’atenyé el deliri: absurds com “els gossos i les gosses”, “família monomarental” o “cada alumnat participant” van generar desenes de rèpliques de lingüistes (les més aclaridores, les de Gabriel Bibiloni) que tanmateix servien de ben poc: a l’hora d’impartir doctrina, i aquest és un fet repetidament denunciat pel gremi, els polítics obvien el criteri dels lingüistes quan no els va a favor.

 

Carme Junyent

 

Davant la baralla de sords en què s’havia convertit el debat (estaments oficials i universitat per una banda, filòlegs i uns quants professors per l’altra), el març del 2010 el GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades), dirigit per Carme Junyent, va muntar una jornada de treball per mirar de reconduir la situació. Més enllà de les aportacions dels professionals de diversos camps, la majoria molt interessants, de la trobada en va sortir un grup de treball que va redactar els ‘Acords per a l’ús no sexista del llenguatge’, un document breu i molt assenyat que ara podeu llegir, juntament amb totes les intervencions, a Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana, que acaba de publicar Empúries.

Imprescindible per a qui vulgui entendre el què i el per què d’un fenomen que ha atès cotes surreals, el llibre és un mirall transparent que revela com la ideologia pot arribar a ofuscar la raó científica. Exemplar, en aquest sentit, la convicció força estesa que “modificant la llengua es pot canviar la societat”, just el contrari del que ens pensàvem. A més d’aportacions francament divertides (públic inclòs, i no totes voluntàriament), són destacables la lucidesa d’Albert Pla Nualart (que la combat cada dia des de la trinxera de l’Ara), la senzillesa expositiva de Liliana Tolcshinsky i la combativitat de Lluís de Yzaguirre, autor d’una ponència plena d’ironia però també de propostes titulada precisament ‘Contra la violència de gènere gramatical’.

 

 

Etiquetes:

Respon a M. Carme Junyent Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Estimat Pau, a tu que ets tan genuïnament perepunyetes, com pot ser que t’hagin colat aquest gol? L’idiolecte de les oenegés i de les agències de notícies, que tradueixen malament de l’anglès, ho impregna tot. Però això no vol dir que ens haguem de rendir i deixar de dir “agressió masclista” o “violència masclista”, en favor de “gender violence”, estrambòticament mal traduït com a “violència de gènere”. Els adjectius tenen gènere i en el regne animal hi ha gèneres, però les persones tenim sexe (ho sento pels puritans). De manera que si el llibre que ens ha de salvar es titula “Repensar els gèneres” anem ben calçats. La nova accepció del DIEC per a “gènere”, calcada del motllo anglès, és molt discutible, i en qualsevol cas, no vàlida en una construcció com “violència de gènere”. Això no hi ha cap àvia -esbatussada o no- amb dos dits de front i dues orelles que ho entengui. Com en tantes coses, cal anar al DCVB. Un altre anglicisme que s’escampa com una plaga és “col·lapsar” en comptes d’ensorrar-se, enfonsar-se, etc.

    • Ni al DCVB ni al DIEC hi ha l’accepció de gènere que té l’anglès: el fet de ser home o dona atenent a les diferències socials i culturals, no biològiques (que seria el sexe). En la societat actual, trobo que és un concepte pertinent.

      D’altra banda, si vas al DCVB trobaràs, per exemple, això: “El gènere humà: l’espècie humana; el conjunt de tots els homes” (i no, segur que quan van redactar aquesta entrada, no pensaven deixar fora les dones).

      Per tant, si som puristes i pensem que els diccionaris van davant de la societat, no és encertat parlar de “violència de gènere” per referir-se a “violència masclista” (o “feminista”, gosaria a afegir). En tot cas, jo diria “violència per raó de gènere” (i en anglès, “gender-based violence”, que és precís —i habitual— que “gender violence”).

      Ara bé, quan aquesta violència s’exerceix sobre el gènere gramatical de la llengua, veig del tot encertat parlar, metafòricament, de “violència de gènere”; i dic “metafòricament” per la violència, no pel gènere. I és que, el pobre gènere (gramatical) queda desfigurat.

    • En Triador ho ha explicat perfectament. De tota manera, a l’última ratlla de l’article queda clar d’on surt el títol, potser no hi havies arribat quan has penjat el comentari.