Vint-i-cinc anys de Pagès editors. Del Segrià al món

20.09.2015

Poc abans de les vuit del vespre de divendres passat, la sala Simfònica de l’Auditori Enric Granados de Lleida s’anava omplint per celebrar els 25 anys de Pagès Editors. Amb el terra ple de llibres, tres butaques, dos llums de peu i el piano de cua a una banda a dalt de l’escenari, l’ambient es va fer ràpidament tan íntim i familiar com festiu. No podia ser d’altra manera: al llarg de 25 anys Lluís Pagès ha transformat el seu ofici de tipògraf i la petita empresa d’arts gràfiques en una magnífica casa editorial, amb seu en una antiga arrossera situada a l’altra banda de les vies del tren, que avui compta amb un catàleg de més de 2.700 títols repartits en 70 col·leccions en català i una en occità, presents a les principals fires internacionals del sector.

Lluís Pagès, editor de Pagès Editors

Lluís Pagès, editor de Pagès Editors

“Ep, pare, però això no has fet sol!” va observar l’Eulàlia Pagès al bell mig del discurs inaugural, segurament per trencar el gel, però també per defugir el personalisme, que havia de resultar, d’altra banda, inevitable. Aquell petit negoci d’impressió ha esdevingut una gran família d’autors, il·lustradors, directors de col·lecció, traductors, correctors, col·laboradors i treballadors de l’empresa, i tots, a més dels representants de les institucions (president de la Diputació de Lleida, alcalde de la ciutat i altres càrrecs polítics, amb el conseller Mascarell al capdavant), vam fer honor a la invitació. L’agraïment, amb les paraules de l’Eulàlia, es feia extensiu a la mare Carme Valls i germà Joan Pagès, absent ahir però present en l’exquisida tria de melodies que van acompanyar les presentacions.

Conduït per Enric Lucena durant més de dues hores, l’espectacle va fer un repàs al catàleg editorial, començant amb dos artistes d’excepció. Un emocionat Josep M. Flotats va llegir un fragment d’Ara que els ametllers estan batuts, l’obra de teatre basada en la narrativa de Josep Pla que va crear l’any 1990 i que va constituir el primer llibre editat per Pagès al taller d’Arts Gràfiques Bobalà. El record a aquell inici va anar seguit d’un fantàstic truc del Mag Lari, que va enriallar el públic i el va predisposar a relaxar-se i passar-ho bé la resta de la nit. La música de Rossini, interpretada pel pianista Jorge Robaina i la mezzo Marta Infante, va amenitzar la referència obligada als llibres de gastronomia i la de Mozart, la coneguda ària de Cherubino Non so più cosa son va precedir les paraules d’Àngels Santa, directora de la col·lecció dedicada a dones escriptores Lo Marraco blau. La presència femenina havia de continuar amb el recitat en occità de Manuela Ané, que va oferir un tast de teatre i el de Teresa Colom, que va declamar tres poemes d’una força aclaparadora. Rosa Fabregat, autora del poema visual L´última passa que il·lustrava les invitacions, el programa de mà i el llibre-regal de l’acte, va arrencar l’aplaudiment del públic quan va fer explícita la metàfora de la imatge, que situa un lector sobre la darrera lletra de l’alfabet, més enllà de la V baixa, de votar i via. Una clara referència al moment polític actual i un aplaudiment al compromís de Pagès amb el país.

Un compromís amb la cultura i amb el territori que va elogiar Josep Vallverdú, en la part central de l’acte, amb un discurs centrat en l’assaig que va resultar ser afinat, brillant i encertadíssim, i en el qual també va exercir la crítica per demanar exigència i rigor en totes les publicacions, cosa que no sempre s’ha aconseguit. Per no quedar-se només amb allò local va fer propostes clares, com la d’encetar una línia definida de traduccions, que l’editorial ha incorporat en moltes col·leccions però no suficientment. Ningú més ho podia haver dit millor.

Mostra també del compromís amb la cultura i la memòria ho són les publicacions de Pagès dedicades a la història, algunes úniques, com la Història de Lleida en nou volums o la dedicada als Templers a Catalunya, com bé va exposar Josep Maria Sans i Travé i va refermar Manuel Lladonosa quan va parlar del valor de la història i la seva recuperació.

Recuperar l’hàbit de la lectura va ser el missatge que va guiar el discurs del mestre i editor Ramon Besora per cloure les intervencions, una tasca que ens implica a tots si volem tirar endavant com a país i com a societat. “Una feina que s’inicia des del bressol”, va dir, “quan un infant observa una imatge per construir un relat, de la mà d’un de nosaltres… quin triangle màgic pot arribar a crear un llibre!” És per això que la col·lecció més recent creada a Pagès és la de la literatura infantil i juvenil Nandibú, dirigida per Alba Besora.

Lluís Pagès, divendres durant l'acte de celebració dels 25 anys de Pagès Editors

Lluís Pagès, divendres durant l’acte de celebració dels 25 anys de Pagès Editors

Al final de l’acte, Lluís Pagès va voler tots els membres de l’empresa dalt de l’escenari. S’hi podien comptar més de cinquanta persones, amb una majoria clarament femenina. En Lluís va fer esment de les tres maternitats que hi ha hagut aquest any a l’editorial, tot un símbol de la renovació generacional i una mostra més de la familiaritat i senzillesa de tracte que el caracteritzen. A fora, a la plaça de Josep Prenafeta i a tocar de la falda del castell, es va servir un magnífic refrigeri per acabar la celebració dels primers vint-i-cinc anys de Pagès Editors. L’aire era fresc i la nit avançada. Mirant amunt, el campanar de Lleida em va portar a la memòria aquells versos del gran Màrius Torres que tracta els fills de ponent d’ “homes de raça gegantina.” L’obra de Pagès Editors ja és, a hores d’ara, gegantina i té la continuïtat assegurada. Que sigui per molts anys!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Quan dius: “Mirant amunt, el campanar de Lleida em va portar a la memòria aquells versos del gran Màrius Torres que tracta els fills de ponent d’ “homes de raça gegantina.”

    Vols dir que no et refereixes a Magí Morera?

    • Efectivament, “lapsus calami”, Eduard, o lapsus de mem`oria, ara mateix demano de corregir-ho, molt´issmes gr`acies