Vint anys defensant el català

11.09.2014

Al llarg de La Setmana, els lectors apassionats, els curiosos i els turistes perduts poden descobrir una Barcelona diferent, la del llibre. Sota la mirada de la catedral, s’aixequen casetes plenes de llibres i novetats editorials, i, en unes places improvisades, qui vulgui pot asseure’s a escoltar algunes de les activitats que ens proposa l’organització. I és en aquest espai on s’ha d’emmarcar la presentació del llibre, escrit per l’historiador Francesc Marco, Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català (Editorial Base, 2014).

Presentació del llibre 'Plataforma per la Llengua'

A la presentació del llibre, Roger Buch, Francesc Marco, Vicenç Villatoro i Jordi Manent | Foto: La Setmana

Francesc Marco “és jove, però bregat en l’escriptura”, diu el filòleg Jordi Manent durant la presentació del llibre de la oenagé del català. Acompanyat de Roger Buch i de l’escriptor Vicenç Villatoro, Marco ha presentat a la Plaça de l’Escriptura un llibre en què reflexiona sobre la història del moment: Plataforma per la Llengua recull la història de la oenagé del català, que és la continuadora d’altres entitats com la Crida, nascuda durant la dècada dels vuitanta. “En cada moment de la nostra història ha calgut que la gent s’agrupés a favor de la llengua catalana”, afirma el jove escriptor.

La història de Plataforma per la Llengua té els seus orígens en un grup de joves activistes de la Vila de Gràcia “que, un bon dia, tot pujant el Canigó se’ns va encendre la llumeta i vam pensar que havíem de fer alguna cosa”, recorda Roger Buch. Els valors d’aquesta entitat des de sempre han lligats al pragmatisme, l’eficiència, l’eficàcia i la recerca d’uns objectius tangibles que aportessin a la societat canvis reals. Molts d’aquests valors es trobaven personificats sota una persona, Martí Gasull, el record del qual encara és ben viu entre els membres de l’organització.

“En aquest llibre —diu Marco— s’hi troben les interioritats dels joves que formaven la oenagé del català, però és, també, un llibre d’història, de país i de llengua”. És, doncs, el retrat del naixement, creixement i consolidació d’una entitat, iniciada per un grup de persones que defensaven uns ideals de defensa i respecte per la llengua. A Buch i Manent, aquest llibre els provoca una “enveja sana” —confessen enmig de riures—, perquè els hauria agradat escriure’l.

Buch considera que Plataforma per la Llengua sempre ha estat una entitat intensiva però no massiva. Ha aconseguit coses concretes a través d’objectius comuns, tangibles: “Allà tots érem Plataforma per la Llengua”, explica. De fet, l’entitat ha promogut grans campanyes de mobilització a favor de l’etiquetatge en català amb uns resultats satisfactoris. Del mateix parer és Manent, que considera que “aquesta organització, que va néixer amb un esperit voluntarista durant la dècada dels noranta, ha aconseguit molts d’èxits al llarg dels seus primers vint anys d’història: des de sempre ha estat una entitat seriosa, gens arnada i moderna”. L’oenagé del català, doncs, forma part dels annals de la historiografia catalana i, segons Manent, s’hi mereix un lloc: aquest és un dels objectius d’aquest llibre, d’història i d’entitat, complet i ben documentat.

L’escriptor Vicenç Villatoro relata que es va sorprendre quan Francesc Marco li va dir que havia escrit un llibre sobre la història de Plataforma per la Llengua. Va pensar: “Ja?”. A Villatoro, en aquells moments, li semblava que això d’escriure la història sobre una organització era per a entitats velles i és que ell veu Plataforma per la Llengua com una entitat nova, diferent del que fins aleshores s’havia creat. “Hi ha hagut un salt generacional”, diu Villatoro. Fins aleshores, les generacions, especialment la de l’últim sospir del franquisme, que és la de l’escriptor, creien que l’única manera d’aconseguir canvis era manant, rebel·lant-se contra el poder que en aquells moments estava insaturat. Plataforma per la Llengua, però, ha demostrat que des de la societat civil es poden dur a terme accions tangibles, concretes, a l’abast de tothom i complementàries al poder sense anar-hi en contra, cosa que, a per Villatoro, “és sorprenent i revolucionari”.

Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català és més que un llibre anecdòtic, ja que serveix per entendre què està passant. “Ens explica a nosaltres mateixos”, conclou Villatoro.