[VIDEO] Una tertúlia amb Xuan Bello

9.03.2015

Enguany l’escriptor asturià Xuan Bello compleix cinquanta anys i per celebrar-ho Adesiara Editorial li acaba de publicar amb traducció de Jordi Raventós el volum de proses Unes quantes coses boniques, del qual us hem ofert un capítol aquí. Bello ha passat per Barcelona i hi hem pogut parlar una estona.

Xuan Bello | Foto Noemí Roset

Xuan Bello | Foto Noemí Roset

 

L’autor de Paniceiros ens ha atès en una roda de premsa íntima, a la cafeteria de la Llibreria La Central. Ens ha parlat del seu poble: “Astúries sempre arriba massa d’hora o bé massa tard. Va ser el primer regne, la primera llengua, en acabat ha triat l’oblit, i quan es tria l’oblit es cometen moltes injustícies contra un mateix”, ens deia amb una veu una mica cansada. “No crec que la nostra llengua pervisqui gaire més enllà dels que la parlem ara. L’únic que fem és donar un funeral digne a la nostra lllengua”.

Xuan Bello va deixar anar unes quantes frases lapidàries: “Hi ha pobles amb una vocació de suïcidi. Astúries n’és un”, ens deia mentre escurava una copa de vi negre. “El poble, quan parla, sol tenir raó. Si ha optat per l’oblit, deu ser per alguna cosa”. L’autor de Paniceiros s’ha mostrat també molt preocupat pel que està passant a Galícia, on a hores d’ara ja només un 10% dels nens parlen gallec. Un altre cas irreparable.

Bello ens ha explicat que Astúries és la societat més envellida de l’Europa occidental. La joventut se’n va a les grans ciutats, o a l’estranger. “Hi ha una camaradería entre els asturians que viuen a fora. S’ajuden entre ells, es comuniquen fins i tot en asturià per twitter, que és una cosa que no farien a Astúries.

Xuan Bello ens parla de la construcción del seu món literari i de Paniceiros, un exemple de com un espai local pot cobrar una dimensió universal gràcies a la literatura: “Un lloc, perquè existeixi, s’ha d’haver escrit. La literatura confereix memoria a un lloc, perquè com deia Baudelaire, “el cor d’una ciutat canvia més ràpid que el cor dels seus habitants”.

Al voltant de la taula de Xuan Bello érem Jordi Llavina, Ramon Erra, Jordi Nopca, Jordi Raventós, Bernat Puigtobella i rere la càmera Noemí Roset. Podeu veure en aquest vídeo un fragment de la conversa que hem mantingut a La Central. Bello ens va parlar, entre altres coses, dels ponts i les fonts del seu país, de la seva devoció per Blai Bonet i de la seva amistat amb el malaguanyat editor Manuel Fernández-Cuesta.