Vida i obra del titellaire de la Barceloneta

17.10.2017

Pepe Otal va ser un d’aquests artistes tan genuïnament mediterranis. La seva manera de viure, de tractar, de treballar, d’avançar en els dies està plena del caràcter de la Mediterrània. Tan lligat a la nostra mar estava que va viure pràcticament tota vida en un dels barris més mediterranis que hi ha a la riba: la Barceloneta. I també és una d’aquestes figures que mereixen ser recordades per concentrar una història d’altíssim valor. Figures jubilades de la memòria amb massa rapidesa. Per alliberar-lo de l’oblit, el Centre Cívic Barceloneta acollirà des d’aquest dijous (19 d’octubre) fins al 19 de novembre una exposició (Pepe Otal i la Barceloneta) sobre la seva activitat al taller que va tenir durant gairebé vint anys al barri (des del 1976 al 1994).

Otal (Albacete, 1946 – Teulada, 2007) va instal·lar-se al taller de la Barceloneta després de passar per un anterior estudi al barri de Vallcarca, on no va estar-se més de dos anys, entre el 1974 i el 1976. El barri pescador el va atrapar ràpidament. Havia arribat a Barcelona des de Tenerife, on estudiava la carrera de Nàutica, en la qual una assignatura se li resistia incansablement. Decideix, aleshores, canviar de ciutat però continuar amb els mateixos estudis i així arriba a la Facultat de Nàutica de Barcelona, la que encara hi ha al Pla de Palau. Abans havia estudiat Belles Arts a València durant un any. “Quan arriba a Barcelona, Otal ja havia creuat els set mars, o vuit, o nou…”, diu Pedro Nares, comissari de l’exposició, sobre la personalitat apassionada i intrèpida del titellaire.

Aviat es topa amb l’Institut del Teatre, aleshores situat al carrer Elisabets, la primera seu. A l’Institut estudiarà amb qui serà el seu gran metre: Harry V. Tozer, enginyer a La Canadenca i un referent de l’art titellaire. Es forma en Direcció Teatral i aprèn la fabricació i manipulació dels ninots de fil. Fundarà, oficiosament, el 1976, el Grupo-Taller de Marionetas de Barcelona. El taller serà, a més, un espai de representació, una escola espontània i el seu habitatge privat. Tot plegat al segon pis de l’edifici que hi havia al número 11 del carrer Balboa. Un edifici va haver de ser enderrocat pel seu estat ruinós. L’Ajuntament, el 1994, l’ha de desallotjar i ofereix a Otal un espai al número 11 del carrer Guàrdia, també a La Barceloneta. Accepta i s’hi trasllada.

La revolució d’Otal serà treure els titelles fora del taller i dels teatres. “Fa teatre de titelles enmig del carrer. Desemmascara el manipulador, fins aleshores ocult, i el deixa a la vista, que serà ell. Utilitza titelles gegants, es veuen tots els fils, tota la tècnica. I treballarà de manera més directa amb el públic”, explica Nares. La carrera d’Otal el durà per teatres i festivals de tot Europa: Itàlia, Dinamarca, Alemanya, França, Grècia, Anglaterra… Va estrenar obres als festivals de titelles de Toulouse, Bergara i Terrassa, per exemple. A Barcelona, quedarà aferrat al Teatre Malic del Born (tancat el 2002), el seu escenari antonomàstic. Una sala petita, d’unes cinquanta butaques. Els veïns de la Barceloneta el recorden, sobretot, al bar Jai-Ca, “una mena d’oficina” durant els anys que encara poques cases disposaven de telèfon. Otal donava el número del bar com a telèfon de contacte. “Era molt sociable. Aviat feia amics. I també era molt culte. Estava capacitat per parlar gairebé de tot. Llegia moltíssim”, recorda Nares. Otal mor el 2007 a la ciutat sarda de Teulada. Després de representar una adaptació de la Divina Comèdia de Dante (exactament, una versió del tram de l’infern), pateix un infart mortal.

L’exposició repassarà els anys de la Barceloneta. Les obres que escriu al taller del carrer Balboa, els titelles que hi crea, les anècdotes que van ocórrer-hi. Tota una vida artística entre carrers de sal marina. El repàs es farà amb titelles, evidentment, però també amb fotografies, cartells i contingut audiovisual. Es podrà veure material procedent de diferents muntatges. Titelles de quatre espectacles diferents: El circo loco de las marionetas (amb la presència de personatges circenses: l’home més fort del món, el malabarista, l’encantador de serps…), El apocalipsis según San Juan (que es va estrenar als Quatre Gats i va passar pel Teatre Romea), Makoki (sobre la historieta gràfica underground de Gallardo i Mediavilla) i Cuento de madera (una visió lliure, fosca i tràgica de la història de Pinotxo). Avui, al carrer Guàrdia, encara hi ha obert el taller. S’hi dóna formació de manipulació i construcció de titelles.

Durant un mes serà possible descobrir l’univers titellaire que durant tants anys va acollir la Barceloneta. L’exposició es completarà el 28 d’octubre amb una representació d’El circo loco de las marionetas, a càrrec de la Casa-Taller de Marionetas de Pepe Otal. Serà davant mateix del centre cívic que acull la mostra, al carrer de la Conreria.