Vida Festival: bombó de licor indie

22.02.2018

Si el Primavera Sound és una Sachertorte de vastes dimensions, el Vida Festival pren forma de bombó de licor explosiu. Sense comptar el Primavera Club (encara menys el Cruïlla o el Sónar), el Vida esdevé la rèplica menor més clara del festival musical antonomàstic de Catalunya. El Vida és familiar, assossegat i exquisit. Decididament mediterrani si voleu (i si això encara és un valor a l’alça i no pas una rucada).

Teatre fúcsia de St. Vincent. |

Hereu del Faraday, el festival presentava la setmana passada el cartell per a l’edició que ve, la cinquena. Compleix lustre amb un ritme de venda d’entrades “espectacular”, segons els seus responsables, Xavier Carbonell i Dani Poveda, “molt sorpresos”. El Vida –com sempre– tindrà lloc a Vilanova i la Geltrú, entre el 28 de juny i l’1 de juliol. La Masia d’en Cabanyes, El Vaixell –un clàssic entre pins–, La Cabana i La Cova són els espais-escenaris precisos. Pura calma.

Anem al gra, però. El gra que en aquest cas és el cartell. La llista manté la qualitat de les últimes edicions. Artistes de l’òrbita indie, alternativa i refinada internacional i nacional. La direcció s’ha marcat com a repte acollir grups i solistes que presentin nou disc. I ho han aconseguit en gran mesura. La majoria dels que arriben sense disc flamant és per la seva condició de “novells”. Va ser el cas de Maria Arnal en la passada edició. Participà sense àlbum al mercat i ara la cantant ja disposa de treball publicat.

La proposta anunciada més rellevant és St. Vincent, que presentarà la seducció de masses per la que advoca al seu últim disc, MASSEDUCTION. St. Vincent és Annie Clark. Això és pop i glam rock centrifugats. Texana, Clark té una grapa descomunal. Per veu flamejant, actitud atractiva i teatral i univers propi i llampant. Enganxa com ho fan pocs. Escoltin New york i sabran el que és perfecte, sentit i directe. Calexico –americana, alt-country– és un altre oferiment potent. “Banda espectular”, presentaran nou treball, The thread that keep us. Un disc polític en què caben des de les fronteres als desastres naturals. Franz Ferdinand (post-punk), Iron & Wine (folk) i Curtis Hardings (soul) amplien la cara internacional. Una novetat indiscutible serà Nick Mulvey, emergent britànic que mai ha tocat a Catalunya. Acostant-nos a casa, el Vida acollirà els andalusos i canònics Los Planetas, Novedades Carminha (indispensable humor gallec) o la música porc de Los Glanglios, fulminadors de cervells i prejudicis auditius. Del Principat es podrà veure, per exemple, a Joe Crepusculo, Núria Graham, Guille Milkyway, Mourn i El Petit de Cal Eril, de qui Poveda recomana Som transparents. A l’abril es coneixerà el contingut d’una nova i última tongada d’artistes participants. Poveda i Carbonell també preparen un nou festival fonamentat en el mutisme i el secret fins a la primera cançó.

Totes les actuacions tindran lloc entre patrocinadors que regaran la cita amb cava i licor jäger –elevant el públic–, barbacoes (Vida BBQ), pins, cabanes i mar. El Vida no rebenta. Al contrari, ofereix benestar i, és clar, qualitat musical. Soft fest.