Barcelona Obertura Spring Festival

13.02.2018

La setmana passada es va presentar la iniciativa més important de Barcelona Obertura, el Barcelona Obertura Spring Festival, que tindrà lloc del 4 al 17 de març de 2019 i pretén situar Barcelona com una capital musical de primer nivell a partir de l’entesa entre el Liceu, el Palau i L’Auditori. En parlem amb el seu responsable, Víctor Medem.

Roda de premsa col·lectiva de Barcelona Obertura Spring Festival

Potser ens caldrà recordar -un cop més- que la modernitat cultural de Barcelona arrenca amb l’Exposició Universal de 1888, quan comença a situar-se entre les ciutats més innovadores d’Europa, i que ja al 1893 Maragall introdueix Nietzsche -el filòsof que marcaria totes les avantguardes artístiques- entre la bohèmia modernista dels Rusiñol, Casas, Utrillo, Picasso, Gual o Brossa, que iniciarà les pelegrinacions a París per començar a mirar “nord enllà”, bo i coincidint amb el tancament espiritual d’Espanya pel desastre de Cuba. Durant la Gran Guerra, Barcelona acollirà bona part de la intel·lectualitat europea, mentre viu un creixement econòmic espectacular que converteix el Paral·lel en una de les artèries culturals i lúdiques més importants d’Europa, al costat de Londres, París i Berlin.

Al llarg del primer quart de segle, la ciutat viu el desplegament de dues forces modernitzadores i cosmopolites: d’una banda, el catalanisme, que té una necessitat urgent de defugir la decadència espanyola i, de l’altra, l’anarquisme, nascut com a resposta al capitalisme depredador. Són dues forces contra la misèria política i cultural que plana arreu de l’estat i que se sintetitzen en la figura de Salvat-Papasseit, el primer avantguardista d’una capital que ja és coneguda internacionalment com “la rosa de foc”. Després del cop d’estat de Primo de Rivera, símptoma de la incapacitat espanyola d’assolir la modernitat, amb la II República, Orwell, Hemingway i Schönberg mostren una ciutat cosmopolita que ja ha exportat la trinitat pictòrica de Picasso, Dalí i Miró. Després de l’esclat de creativitat arribaria la repressió franquista que, tanmateix, no pot impedir que el 1948 neixi Dau al Set i que als anys seixanta, els de la Gauche divine, es consolidi una poderosa indústria editorial, amb la Carme Balcells, que s’inventava el Boom Llatinoamericà. Mort el dictador, la represa culminaria amb els Jocs del 92, que és quan el món descobreix Barcelona, convertida en una urb global. Des dels inicis del segle XXI s’ha posicionat com una de les ciutats creatives del món, situant-se entre les 10 primeres.

Darrerament, quan la crisi econòmica apareixia acompanyada d’una forta crisi de confiança, neixia Barcelona Obertura, una entitat que pretén posar el focus internacional en la ciutat en el terreny de la música clàssica. Arrencava el 2015 i, des de llavors, ha fet molta feina per tal que la ciutat es visibilitzi a l’exterior com un productor cultural potent i per plantejar el debat sobre el model de turisme que es vol per a la capital. La tasca més rellevant que s’ha aconseguit és congregar periodistes d’arreu del món a partir de fomentar press trips, posar-los en contacte amb les tres institucions fonamentals amb què treballa l’entitat i organitzar el Barcelona Obertura Spring Festival.

Víctor Medem, director de Barcelona Obertura, es va rebel·lar contra els qui proclamaven el provincianisme de Barcelona: “Vaig sentir uns comentaris a la ràdio i vaig pensar que era una falsedat, però vaig veure que el problema principal és que no ens sabem vendre”. De fet, a banda de Viena, no hi ha cap altra ciutat al món on hi hagi dos equipaments que formin part del grup d’elit ECHO (European Concert Hall Organisation). D’aquesta manera, avalat i recolzat per l’associació Barcelona Global, una entitat que fomenta el talent per al desenvolupament econòmic i es defineix sota el lema “Fem que passi”, Medem es va reunir amb els responsables del Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i L’Auditori i va plantejar que, durant un període de temps determinat, les tres institucions, a la qual s’hi ha de sumar la productora privada Ibercàmera, podrien programar junts. “És cert que en aquesta primera edició no s’ha pogut pensar en global com s’hauria volgut, però hem aconseguit una fita que tothom veia impossible: junts tenim més força per convèncer al públic estranger que ha de venir a Barcelona”.

Façana del Gran Teatre del Liceu

Segons Medem, s’ha d’explicar que Barcelona és de les poques ciutats que va acollir Arnold Schönberg, el lloc on Pau Casals va desenvolupar de forma més intensa el seu talent i activisme cultural o el lloc on es va estrenar Goyescas, de Granados. S’ha de posar en valor, per exemple, el cicle de música contemporània a L’Auditori, Sampler Sèries, tota l’Escola Coral de l’Orfeó Català i que Barcelona “és ciutat on fan parada les més grans orquestres”. Segons Medem, és cert que a l’hora de comparar-nos amb altres ciutats europees “hem de saber qui som”, però per altra banda, una ciutat equiparable com Milà no té ni auditori ni orquestra.

La clau de volta de l’èxit de les iniciatives de Barcelona Obertura és que s’ha posat en contacte amb el món turístic, fomentant road shows, i ha convençut que el que s’ofereix és de gran qualitat. “Si no s’expliquen les coses, la gent no les sap. Barcelona té molt potencial musical, al qual se sumen tota la resta d’atractius que sedueixen els turistes des de fa dècades”, afirma. Medem comenta que quan va a l’estranger a presentar les programacions que es fan a Barcelona la resposta és: “Per què no ens heu dit abans que això existia?”.

El festival és una iniciativa transversal i accessible, per diverses raons. És transversal pel fet que agermana les tres entitats més importants del país que, en un principi, podrien ser competència; ho és també per la diversitat d’èpoques que abarca la seva programació, des del Barroc de Rodelinda fins al Rèquiem de Vivancos, però també pels gèneres que abraça: òpera, sinfònica, cambra i Lied. Si bé és cert que no hi ha l’expressa motivació de programar música de nova creació, sí que es volen vincular les fites històriques importants a Barcelona en el terreny musical del segle XX en properes edicions i acompanyar-ho d’exposicions.

Sala de concerts del Palau de la Música Catalana

A més, és assequible perquè els preus dels 15 concerts de pagament es mantenen –no pel fet de pertànyer al festival les entrades als concerts són més cares- i hi ha una quarantena de concerts gratuïts que es desenvolupen en barris, districtes i edificis emblemàtics de Barcelona com la Casa Batlló, Fabra i Coats, espais arquitectònics inèdits, centres cívics, MACBA, MNAC o el Museu Picasso: “Volem inundar la ciutat de concerts, perquè la música pot ser un model de ciutat”. En aquest sentit, Barcelona Obertura Spring Festival no es pot titllar d’elitista, perquè “els festivals elitistes són uns altres, com Salzburg o Lucerna. En cap cas el preu serà una barrera”. I afegeix: “És cert que hi ha molts festivals a Barcelona, però cap que estigui estigui especialitzat en música clàssica i, alhora, presenti tanta força i centralitat”. Part de l’èxit de la iniciativa és que “les tres cases han sabut motivar els seus treballadors i els han fet creure que això és molt important”.

Una de les peculiaritats d’aquest festival és que no hi ha una direcció artística única, sinó que és col·legiada, “on s’ha fet molta feina de cosir”. S’ha creat una comissió formada pels directors artístics de les tres entitats, un model plural que, segons Medem, afavoreix que tots se sentin igualment implicats en el projecte i el resultat sigui el més interessant possible. A banda d’aquesta comissió que es reuneix regularment n’hi ha una de marketing que pretén resoldre totes les qüestions relacionades amb la venda d’entrades i la promoció. Un dels objectius que s’havien plantejat inicialment s’ha acomplert, “el de crear un portal de venda d’entrades comú que harmonitzés tots els altres”. A banda, prèviament s’havia fet una campanya de benchmarking per acordar el mes més adequat per a fer el festival.

La programació és atractiva i diversa, com podreu comprovar clicant en aquest enllaç. Medem ha explicat que s’ha aprofitat el que havien programat els equipaments però, a banda, ens ha remarcat que “el Liceu ha introduït el concert d’Irene Théorin, el Palau, en condicions normals, no hagués programat els tres cicles de Lied més importants de Schubert (La bella molinera, Winterreise i Schwanengesang) amb Matthias Goerne o que l’OBC farà l’esforç de portar un director que per catxet i tradició no havia vingut mai a Barcelona, Kent Nagano, tan reputat a centreeuropa”. Des de Núvol aplaudim totes aquestes iniciatives que enriqueixen la graella, unes píndoles que Medem anomena “detallets, petites joietes”. A més, ens explica que serà la primera vegada que al Palau hi toquin dues orquestres diferents en una mateixa setmana i, sobre la Novena de Beethoven, ha declarat que és “multidisciplinar, amb vídeoprojeccions” i és on es concentra el talent català, a banda del concert de Jordi Savall amb les Vespres de Joan Pau Pujol interpretades per la Jove Capella Reial de Catalunya.

L'Auditori|Foto: L'Auditori

L’Auditori|Foto: L’Auditori

El festival compta també amb el talent de Valery Gergiev, Jonathan Nott, Kazushi Ono, Josep Pons, Diana Damrau, Carlos Alvarez, Joel Prieto, Bejun Mehta, Daniil Trifonov, Grigory Sokolov, Jean-Yves Thibaudet, Leif-Ove Ansdnes, Tabea Zimmermann, Jean-Guihen Queyras, Rias Kammerchor, Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky, Gustav-Mahler Jugendorchester, Claus Guth, la soprano Irene Théorin així com la implicació intensa dels conjunts estables de cada cas, com l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau, i el Cor Infantil i Cor Noies de l’Orfeó Català; l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya així com l’Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu.

S’hi interpretaran obres tan emblemàtiques com La consagració de la primavera de Stravinsky, la tercera i cinquenes simfonies de Mahler, el Requiem de Victoria, els concerts per a piano i orquestra de Rakhmàninov i la cantanta Alexander Nevsky de Prokófiev.

En les properes edicions, que ja s’estan coent, es vol aconseguir una identitat molt més marcada en aquest festival tan original que recull molt de l’associacionisme català, del “fem-ho junts”. Segons Medem, “l’important d’aquesta primera edició és que es faci”.

Quant al finançament, el festival compta amb un pressupost d’1.400.000 euros que aporten les tres entitats i, en menor mesura, Ibercàmera. L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’ICUB, potencia el festival de ciutat dotant la iniciativa amb 300.000 euros. En aquests moments els objectius econòmics estan en segon terme, “l’important és la marca i el posicionament”, declara Medem. Els fruits, de ben segur, ja arribaran, amb un target internacional i una programació de primer nivell que els catalans podrem gaudir el mes de març de 2019.