Vicente Rodes, de l’acadèmia al romanticisme

15.03.2019

En una sòbria posada en escena on predominen el color blau i el blanc, al Museu de Valls, sota la direcció de Jordi París, es pot visitar l’exposició Vicente Rodes Aries: L’estudi del natural. De l’Acadèmia al Romanticisme.

L’exposició de Vicente Rodes al Museu de Valls | Foto: Teresa Costa Gramunt

Aquesta exposició itinerant, coproduïda amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, posa de relleu un dels pintors més valorats de la primera meitat del segle XIX. Cal dir que Valls serà l’única ciutat de Catalunya que acollirà la mostra d’aquest pintor força desconegut pel gran públic, i potser també per molta gent del gremi, tot i que en els seus dies d’esplendor l’alta burgesia barcelonina, l’aristocràcia, els militars i alts càrrecs de l’administració van voler tenir un retrat fruit de les mans expertes de Rodes. Retrats que en les seves millors realitzacions respiren un cert sentit íntim de la pintura.

La mostra de Vicente Rodes Aries (Alacant, 1783 – Barcelona, 1858) al Museu de Valls dobla gairebé el nombre d’obres que es van poder veure al Museu de Belles Arts de Castelló. Passant també pel Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant, la mostra finalitzarà el seu periple el gener de 2020 al Museu de Belles Arts de València. Pilar Tébar i Sergio Pasqual són els comissaris d’aquesta mostra.

El motiu d’aquesta recuperació que té molt de redescoberta de Rodes, és que l’any 2020 farà dos-cents anys de l’arribada del pintor Vicente Rodes Aries a Barcelona, on madurarà com a pintor, i cent anys de la mort de Júlia Rodes, a Valls, on és enterrada. La filla del pintor Vicente Rodes va casar-se l’any 1857 amb Josep de Moragas Tavern, oncle de Narcís Oller i Josep Ixart, i cosí d’Estanislau Figueres, qui va ser president de la Primera República. Una de les més importants nissagues vallenques de l’època eren la família Moragas, de tarannà republicà, liberal i europeu. És per aquesta raó que l’exposició que es pot veure a Valls s’ha vist incrementada amb un centenar de peces. La família Moragas guarda una important col·lecció del llegat artístic de Rodes provinent de la seva filla Júlia.

Vicente Rodes, pintor del qual fins ara n’hem tingut poques notícies, tot i que Maurici Serrahima en va parlar al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona l’any 1935, va iniciar la seva formació artística a l’Escola de Dibuix del Consolat del Mar d’Alacant, per ingressar posteriorment a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. En finalitzar la seva etapa d’aprenentatge va ser nomenat acadèmic supernumerari i de mèrit entre 1814 i 1818. La qualitat dels seus retrats al pastel el van portar a Barcelona al voltant de l’any 1820. Vicente Rodes ja no es va moure de Barcelona, la ciutat on va viure i morir, aconseguint una gran fama a la ciutat com a pintor de retrats. L’alta societat catalana el tenia com a un dels seus pintors preferits, els seus retrats augmentaven la seva autoestima personal i social. El prestigi professional de Vicente Rodes el va portar a ser director de l’Escola de Nobles Arts o Escola de la Llotja, de Barcelona, l’any 1940, institució que depenia de la Junta de Comerç i de la qual se segregaria l’any 1850 per integrar-se en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, creada el 1849.

A tenor de l’exposició al Museu de Valls, descobrim en Vicente Rodes un artista ben notable ja des dels seus inicis. Els seus retrats al pastel, per exemple, són de factura excel·lent. Partint d’un gran domini del dibuix (Rodes va assumir els principis de l’ingressisme que es van expandir per Europa, escriu Sergio Pasqual), que el manté en el classicisme, en el seu estil, però, hi anirà emergint el retratista d’esperit romàntic que va acabar sent. Així, en els seus millors retrats de maduresa hi sura una atmosfera psicològica que més que pintar un rostre sovint pinta estats d’ànim. Com a base, doncs, del domini del dibuix tant en els olis com en els pastels l’artista esplaia la seva creativitat dotant aquestes obres d’una aura que si bé, com escriu Pasqual, l’entronquen a una estètica tardobarroca, al mateix temps l’impulsen cap al que serà l’art romàntic per excel·lència, i que tant entesos com profans tenim a la retina en les pintures un punt aèries de Caspar Friedrich.

Val la pena desplaçar-se a la ciutat de Valls i visitar aquesta mostra de l’obra de Vicente Rodes. A més d’una bona col·lecció d’acadèmies i de dibuixos amb escenes de temes clàssics, s’hi pot descobrir una galeria de retrats en els quals s’hi poden apreciar fesomies i característiques personals dels prohoms i dames de l’època capturats per la visió contemplativa, però també emotiva, del pintor Rodes enfront dels personatges pintats. Als militars, per exemple, no els hi estalvia els trets i gestualitat no sempre amable. Impressionant ja resulta l’autoretrat que Vicente Rodes es va fer de jove (1810) i que marcarà el seu estil que tindrà punts culminants en retrats com el de l’escultor Damià Campeny, realitzat l’any 1838. Vicente Rodes, que pel seu èxit es podria haver amanerat, va trobar la manera de fugir de l’afectació del gènere del retrat per donar-li un vigor extraordinari, com va escriure en el seu text l’any 1935 Maurici Serrahima, text en el qual revela la tècnica de Rodes a l’hora de realitzar els retrats: El seu treball era ràpid i segur, i donava fregant amb el dit petit, amb extraordinària traça, les intensitats i els esfumats. En la contemplació de les pintures de la mostra del Museu de Valls es pot verificar aquest art propi de Vicente Rodes, l’estil pictòric que el caracteritza.