Viatge al cor de les paraules

Proa ha reeditat 'Al cor de les paraules', un volum que recull quaranta anys de l'obra poètica de Montserrat Abelló. Aquest passat dijous, deu poetes li van retre homenatge a la llibreria La Central del carrer Mallorca de Barcelona.

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Cofundadora de Núvol i editora de LlavorCultural.cat.

La poesia de Montserrat Abelló és diàfana, íntima, vivencial, suggerent i rebel. I Proa enguany n’ha reeditat Al cor de les paraules, que recull la seva obra poètica des del 1963 fins al 2002, deu anys després que n’aparegués la primera edició. Un homenatge a quaranta anys de poesia, als mots de la Premi Lletra d’Or 2003 i a la poeta traductora de Sylvia Plath, Anne Sexton i Adrienne Rich. Per això, dijous passat deu poetes es van sumar a aquest homenatge d’una autora que als seus 94 anys d’edat continua sent “una poeta jove”, tal com la va definir Oriol Izquierdo a la llibreria La Central del carrer Mallorca, a Barcelona.

En una sala plena a vessar on el silenci es trencava per les passes que feien cruixir la fusta del terra de la llibreria cada cop que algú entrava, es van llegir poemes i traduccions en presència de Montserrat Abelló. Els oients del recital vam anar repassant vers a vers el món líric de Montserrat Abelló, de la mà de poetes com Àngels Gregori, Francesc Parcerisas, Joan Duran, Cèlia Sànchez-Mústich, Jaume Subirana, David Figueras, David Caño, Carles Torner, Esteve Plantada i Laia Noguera. La música de Mirna i Xavi Múrcia va amenitzar la vetllada, musicant “Espero meravelles…” i “Tenyeix de blau el temps…”, mentre Montserrat Abelló escoltava atenta i llegia abans de cada cançó el poema. Àngels Gregori va homenatjar Abelló recitant els versos que la poeta va dedicar a Virginia Woolf, evocant la melangia, la solitud, la introspecció: Cadascú ha de tenir/la seva cambra/ I un pati blau/ on passejar els seus dubtes.

I tot seguit Gregori va escollir un dels poemes més significatius de la Montserrat Abelló traductora, el poema d’Anne Sexton “Relacionar-se amb àngels“.

Francesc Parcerisas va recitar Foc a les mans de Montserrat Abelló i va agermanar aquest poema amb el seu Retrat del poeta.  Joan Duran va destacar la sensualitat de la poesia d’Abelló triant el poema “Desig” i va llegir un poema seu de la suite “Variacions sobre l’espai i el temps”: Callades naus als ports del llavi/ entre nosaltres, baules, suor i sal/ i el temps mort d’unes paraules. Jaume Subirana va voler homenatjar “la Montserrat traductora” amb una traducció pròpia del poema de W. B. Yeats “Un aviador irlandès preveu la seva mort. Cèlia Sànchez-Mústich va posar de costat “dos poemes que es donen la mà”, perquè exploren el fet de “no saber”. El desig d’arribar a les profunditats de la coneixença i la comunicació o incomunicació entre dues persones, tal com passa en el poema de Sánchez-Mústich “On no sabem”: Allà, l’espai que hi ha entre nosaltres/on no sabem per on s’hi entra/és allà que hi som del cert/ Hi ets tu que em tradueixes a tu/Hi sóc jo que t’interpreto en mi/Mentre dels nostres originals no se’n sap res/llevat que inexisteixen profundament/ als marges de la boira. O en el poema de Montserrat Abelló “I dins meu una veu em diu”. També hi ha temps per als homenatges cap a les traduccions de Montserrat Abelló. David Figueras diu que ell mateix va descobrir a Sylvia Plath gràcies a les traduccions d’Abelló i que més tard va entendre que “darrere d’aquelles traduccions s’hi amagava una gran poeta”.

David Caño es fixa en la Montserrat Abelló més rebel: Els ulls foraden/parets i finestres;/busco esguards/dins cambres obscures/on emmotllo els dits/sobre blanques tovalloles/i recullo engrunes/en taules desparades. Mentre Carles Torner selecciona “Caminar ciutat endins”, un dels poemes de la Montserrat Abelló que expliquen el vincle íntim entre amistat  i el silenci.

Després, Esteve Plantada recita “Sovint diem…” i posa veu a la traducció que Montserrat Abelló va fer del poema de Sylvia Plath “Mystic”. I per últim, Laia Noguera escull un poema de l’Anne Sexton que la Montserrat va traduir: “La fúria de les postes de sol”. El recital acaba amb els versos encoratjadors de “Espero meravelles a cada cantonada”, cantats per Mirna i Xavi Múrcia, i amb un consell per als lectors, escriptors i amants de la lletra: Fes teu aquest desig/i endinsa’t al cor de les paraules.

Twitter: @LauraBasagana

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació