Viatge 2.0 al centre de la terra

23.02.2018

La Sala Tallers del TNC viatja al centre de la terra amb el darrer muntatge de la companyia de dansa Roseland Musical, una versió del clàssic de Jules Verne que planteja una aventura tecnològica i desdobla l’escena amb un potent disseny visual de Fran Aleu. Innovació i pantalles virtuals enxarxades amb la coreografia d’Anna Planas que des d’avui i fins l’11 de març engrandirà #elTNCpetit perquè hi tingui cabuda tot l’univers vernià en format 2.0.

‘Viatge al centre de la terra’ es podrà veure dissabtes i diumenges a la Sala Tallers del TNC

Assumim-ho. La Pantalla ha arribat als escenaris. En podem dir teatre 2.0, theatre networking o teatre per a la Generació Z – postmillennials, vaja–. Fem servir una nomenclatura o una altra, no podem esquivar l’evidència: el S.XXI s’ha instal·lat en les arts escèniques i ha vingut per quedar-s’hi. I la música electrònica, els selfies i les pantalles virtuals no poden restar-ne excloses; sobretot si el públic que ha d’omplir la platea és un públic adolescent. Per aquest motiu, Roseland Musical ja fa temps que treballa amb arts visuals i sonores per aconseguir que la dansa resulti atractiva per a aquest públic infantil i juvenil que ha nascut amb la tablet sota el braç. I aquest llenguatge plàstic torna a ser el protagonista del seu darrer muntatge, Viatge al centre de la terra, que podeu veure fins diumenge 11 de març al TNC. Una adaptació del clàssic de Verne, tècnicament complexa per la dificultat afegida que suposa voler fer dialogar la dansa amb l’espai visual i sonor exposat entre dues projeccions; una complexitat que és alhora el seu valor afegit i que possibilita oferir “un espectacle de rigor i qualitat a un públic infantil”, tal com explica Marta Almirall, directora artística de la companyia.

Aquesta innovació en el disseny escènic també s’ha traslladat a la dramatúrgia, ja que l’adaptació de Manuel Veiga pren del clàssic tan sols els diferents estadis que el protagonista ha de superar per arribar al seu objectiu final. De fet, el protagonista ja no és ‘ell’, sinó ‘elles’, dues germanes bessones, l’Eva i l’Ava –Cristina Miralles i Mariona Camèlia–, que decideixen seguir la història d’un avantpassat seu i viatjar fins a Islàndia per recuperar-ne el cos i, a través seu, l’origen de totes les coses. Un centre de la terra més connectat a l’arrel, que va més enllà del foc vernià i ens mostra d’on venim. Per aquest motiu, el viatge que fan elles dues juntament amb Hans, el guia i tercer personatge de la història, no és un viatge purament físic sinó que els condueix a contemplar els residus culturals que la humanitat ha deixat enrere. Com ho defineix Veiga, “passen pel capitalisme, el consumisme… fins arribar a l’essència, a l’origen on no hi ha res més que pell i ossos”.

Roseland Musical i Fran Aleu han creat l’adaptació del clàssic de Verne

A tot aquest conglomerat conceptual, s’hi afegeix el repte de fer servir ben poques paraules, atorgant tot el pes al so, la imatge i el moviment. La coreografia d’Anna Planas desvela tres personatges completament diferents que troben en el seu llenguatge físic la seva via de reafirmació. És així com s’expliquen Ava i Eva; l’una personifica el món tecnològic i científic que caracteritza l’univers de Verne i el conjuga amb la dansa contemporània. L’altra representa un món més romàntic, de Bach i dansa clàssica. Finalment, Hans –Marcos Elvira– aporta una estètica urban, que afegeix el break dance dins d’un disseny coreogràfic delimitat per un espai sonor tan variat que acull des de música electrònica fins a músiques tradicionals com la gralla castellera o la percussió del ball de bastons. Tradició cultural –Bach, Verne, el món clàssic– que esdevé tradere dins d’una projecció virtual que el situa en el present per renova-ne el sentit.

Dues pantalles virtuals i, enmig, la vida. Això és el que trobareu en aquest nou viatge al centre de la terra. El silenci que ha regnat durant tota la funció escolar que aquest matí servia d’estrena del muntatge corrobora l’efecte hipnòtic que aquesta proposta sensorial té sobre el públic jove. I és que el joc visual que entrecreua moviment i imatges confegeix un centre terrestre que multiplica els marges de la imaginació. I si és per idear, benvinguda sigui La Pantalla.