Vi i cinema, la barreja del Most 2017

26.10.2017

Beure un bon vi no té res a veure amb alimentar-se. Entre el moment en el qual el líquid toca les papil·les gustatives i l’experiència amb què ens recompensarà el nostre cervell, s’interposaran factors que van molt més enllà de la simple resposta organolèptica: les memòries personals, el coneixement -o manca de- la tradició del vi, les expectatives, el lloc on ens trobem, etc. A l’hora d’enamorar-se d’un vi, tota aquesta dimensió subjectiva que anomenem cultura pesa tant o més que l’acidesa del licor o el procés d’envelliment al celler. I és per això, més o menys, que Vinseum (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) i el Cineclub Vilafranca, organitzen un festival de cinema com el Most, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava 2017.

Happy End, de Michael Haneke, el film que obrirà la secció Gran Reserva del Most 2017

El Most, celebrarà la seva 7a edició del 2 al 12 de novembre a diferents espais del Penedès i el Priorat, on es podrà veure un extens catàleg de llargmetratges, curts i documentals i participar en diverses activitats al voltant de la cultura enològica. La secció Gran Reserva comptarà amb 5 títols d’estrena a Catalunya, entre els quals destaquen Happy End, la darrera obra en clau de sàtira de Michael Haneke, Dos mujeres, de Martin Provost, protagonitzada per Catherine Deneuve i Catherine Frot; i l’estrena catalana de Tierra firme, el darrer film de Carlos Marqués-Marcet que es va gestar durant el rodatge de la seva celebrada 10.000 KM, i on veurem el triangle d’actors format per Oona ChaplinDavid Verdaguer i Natalia Tena. A més, també es projectaran 38 films de temàtica vitivinícola que competiran a la secció Collita, 22 curtmetratges a la secció Brot, l’aposta enoturística de la secció de Cinema als Cellers i el Mini Most per al públic infantil. I entre sessió i sessió, dos premiats d’honor: el periodista Jaume Figueras i l’actor Francesc Orella.

La gran virtut del cinema que selecciona el Most és que combina sense complexos l’interès del món del vi amb l’atractiu de pel·lícules que no hi tenen res a veure. Tal com va dir Xavier Fornos, director del festival, es tracta de treure una aura de llunyania del vi i acostar-lo a tots els públics i situacions. Per això, encara que les pel·lícules més atractives per als cinèfils no parlen de vins, el festival les situa en un marc ideal per degustar-los, acompanyant totes les sessions d’una selecció de vins i formatges. Si la cervesa és la beguda dels festivals de música, les propietats de la copa de vi, que s’ajusten millor a la durada i a l’estat contemplatiu que demanen les pel·lícules, el converteixen en un company natural del 7è art. És possible combinar el retrat àcid de la burgesia europea davant la crisi dels refugiats dirigit per Michael Haneke amb alguna altra beguda a part del vi?

Dit això, el gruix del festival -38 films-, està format per les produccions de temàtica enològica que formen la secció Collita 2017, que compta amb 12 sessions de llargmetratges o migmetratges provinents de 15 països tan diversos com Xile, Portugal, Estats Units o Sèrbia. Les estrelles d’aquesta selecció són Saving Wine (Le vin en ebullition), de Philippe Prieto i Samuel Toutain, que parla sobre les mesures que han pres alguns viticultors francesos contra el canvi climàtic i que interpel·la de manera directa a tot el món del vi català, afectat pel mateix problema; el documental Bitter Grapes, en què el danès Tom Heinemann investiga el tracte deshumanitzat que es dona als treballadors de la indústria vinícola sud-africana i la corrupció institucionalitzada que hi ha darrere els segells de producción ética; i La guerre du vin, una pel·lícula del francès Sebastien Le Corre, amb la qual s’analitza l’estela deixada pels agricultors que el 4 de març del 1976 van iniciar, deixant de banda el sindicat oficial, la revolta dels comitès agrícoles amb què demanaven la regulació del mercat del vi a Europa, i que va deixar un mort per afusellament a Montredon-des-Corbières.

Com totes les cultures, la del vi i la del cinema troben connexions inesperades quan es juxtaposen. A mig documental el cinèfil s’adona del potencial narratiu i visual d’una copa, i l’etnòleg troba matisos a la beguda que només s’entenen en conjunció amb el visionat del film. Potser una mala pel·lícula sembla més bona del que és gràcies a un bon vi, o una collita mediocre es dispara a la llum d’un film memorable. El Most ofereix un espai on fer que dos mons que normalment consumim per separat rimin entre ells, amb conseqüències impredictibles però, normalment, quan dues coses que fan la vida millor es barregen, el resultat supera la suma de les parts.