Versos satírics de Joan Oliver, a l’Arxiu Històric de Sabadell

7.06.2016

Uns versos dedicats a Ferrater Mora amb motiu de la marxa de Xile als Estats Units, uns altres de satírics amb motiu de la concessió de la Medalla d’Or de la Generalitat a Josep Pla, una autorització per estrenar l’obra Lloguem-hi cadires. Moralitats i escarnis de Pere Quart, entre diverses cartes d’exili enviades a la seva dona i altra documentació oficial, són alguns dels documents de Joan Oliver, del qual enguany es compleixen 30 anys de la seva mort, que l’Arxiu Històric de Sabadell té inventariats al seu fons.

Joan Oliver

Joan Oliver

L’Arxiu Històric de Sabadell, que pertany a la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona, té com a punts forts les seves col·leccions d’imatge i so i d’arxius privats. Però no només assumeix funcions d’arxiu històric, sinó que també és l’arxiu municipal i administratiu de l’Ajuntament: “Tenim documentació des del 1111 fins als nostres dies, mentre que la documentació pròpiament municipal comença el segle XIV”, m’assenyala Joan Comasòlivas, responsable de la institució. Com a arxiu municipal i cocapital de comarca, té una funció paral·lela a la dels arxius comarcals, i per això compta amb fons que no són pròpiament municipals però que són importants per a la comarca, com l’arxiu notarial (hi ha volums sencers de les notaries de la comarca des del 1401), o judicial, amb documentació des del 1873 fins al 1983.

Actualment l’Arxiu té inventariats fons de l’Administració reial i senyorial, fons professionals, comercials i d’empreses, fons patrimonials, fons personals i disposa d’una biblioteca i una hemeroteca molt diversificades, especialment en l’àmbit de les publicacions periòdiques des de la meitat del segle XIX. Organitzat després de la mort de Franco i un cop adquirida la Casa Ponsà, l’any 1980, va néixer amb un objectiu clar: ser d’utilitat per a l’investigador. Per això, “publicitem les donacions, perquè creiem que és una manera de fer pedagogia, una forma de crèixer, d’aconseguir nous fons de manera proactiva i per reconèixer la generositat dels donants”, assegura Comasòlivas, ja que al principi els fons que hi entraven eren de caràcter documental, sobretot d’empreses tèxtils, si bé amb el temps l’Arxiu ha sabut diversificar les seves funcions i la natura del fons ha acabat sent força variada. “A Sabadell l’Arxiu és prou conegut perquè s’adrecin a portar-nos fons”, reflexiona.

Els fons privats

Els fons privats els constitueixen, principalment, fons d’empreses tèxtils que als anys vuitanta van haver de tancar les portes a causa de la crisi, així com metal·lúrgiques i tallers, com l’empresa centenària ABB Generación, abans denominada La Electricidad S.A., una de les empreses més importants de la ciutat perquè hi va treballar molt gent de la població però que va haver de tancar durant la dècada dels noranta.

Així mateix, els fons privats també compten amb documentació d’associacions o entitats que, per una raó o altra han cessat l’activitat, d’antigues nissagues familiars, com és el cas del fons de la casa Duran del Pedregar, una casa del segle XVI, la documentació de la qual es remunta al segle XIII, o de personatges il·lustres de la ciutat, com l’escriptor Joan Oliver, el novel·lista i periodista Francesc Trabal o el compositor Agustí Borgonyó (si bé part dels seus fons els gestionen alguns dels seus hereus als EUA), entre d’altres. De Joan Oliver, per exemple, s’hi guarden des de documents personals (com cartes a la seva dona durant l’exili, poemes, retrats, etc.), documents oficials (carnet d’identitat, visat, certificats expedits per la Generalitat, autoritzacions de trasllat, comprovants d’equipatge, sol·licituds, una multa imposada per l’Estat per haver participat en els fets de la Caputxinada l’any 1966, etc.), documentació relacionada amb les editorials que va fundar i gestionar, com La Mirada, les publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i les editorials Aymà i Proa, així com articles de premsa. Alguns d’aquests documents els podeu trobar digitalitzats al web de l’arxiu.

El fons fotogràfic i videogràfic

Un dels atractius d’aquest arxiu és, sobretot, el fons audiovisual. L’Arxiu Històric de Sabadell custodia unes 400.000 fotografies, 130.000 de les quals estan digitalitzades i 50.000 es poden trobar a la sala de consulta de l’Arxiu a través d’un cercador de llenguatge natural. “Més que la quantitat és la qualitat”, apunta Comasòlivas, ja que tenen fotos d’alguns dels fotògrafs més importants de la ciutat, com Joan Vilatobà Fígols, pioner en la fotografia de nus, del qual han gestionat, juntament amb el Museu d’Art de Sabadell el seu fons, Moisès Serra, Rafael Molins, Joan Balmes Benedicto, que es va dedicar sobretot a la fotografia d’encàrrec, el fotoreporter Francesc Casañas i Riera, reconegut pels seus treballs a l’ABC, La Vanguardia o La hormiga de oro, o Lluís Mas Gomis: “Casañas i Gomis van fotografiar tot el patrimoni religiós del Vallès abans de la guerra civil i moltes de les figures que van capturar amb la càmera van desaparèixer o es van cremar durant la guerra, per la qual cosa només en tenim constància gràcies al seu treball”, assenyala Comasòlivas.

Ara bé, a banda de la imatge fotogràfica, l’Arxiu també gestiona fons d’imatge mòbil, sobretot de pel·lícules antigues, datades dels anys vint del segle passat ençà: “Tenim un fons videogràfic molt important, ja que conservem unes 1.200 cintes de VHS i Betamax de l’antiga Televisió de Sabadell, una de les primeres televisions locals que es va crear a Catalunya”, aclareix el responsable de l’Arxiu, un fons que constitueixen unes 7.000 hores d’emissió registrades. D’aquestes cintes se n’està preparant una còpia cautelar (còpia digital), encara que d’una manera més lenta: “La digitalització d’un vídeo pot arribar a ocupar uns quants terabits de memòria”, argumenta Joan Comasòlivas, que aclareix que algunes d’aquests vídeos estaven florits i s’han hagut de netejar i desinfectar.

Per a la digitalizació i documentació de tots aquests fons es fa necessari, doncs, tenir personal tècnic especialitzat per poder tractar i digitalitzar tot aquest fons de manera adequada. “El nostre arxiu forma part de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals de Catalunya i Andorra, un espai de trobada per a professionals d’arxius i televisions que estan preocupades per preservar aquest fons”, explica. D’altra banda, l’arxiu també forma part de la Comissió d’Avaluació i Tria de Documentas Audiovisuals, que es dedica a investigar, avaluar i triar documents visuals.