Verdi tanca el cicle Scheppelmann

6.07.2019

El proper diumenge 14 de juny i fins al 27, el Gran Teatre del Liceu presenta Luisa Miller, una obra que marca el que seria el Verdi madur. Ho farà de la mà de Piotr Beczala i Sondra Radvanovsky amb direcció d’escena de Damiano Michieletto. A continuació podeu trobar el #podcast d’Aina Vega i Rofes, coordinadora de Cast@fiore.

 

Sondra Radvanovsky

Sondra Radvanovsky

Luisa Miller es va estrenar el 1849 al Teatro San Carlo de Nàpols amb un llibret de Salvatore Cammarano, amb qui Verdi havia treballat amb anterioritat per Alzira (1845) i La batalla de Legnano (1849). L’òpera que s’estrena al Liceu està basada en el drama burgès de Friedrich Schiller Kabale und Liebe, “intriga i amor”, però Verdi, que és un gran compositor de la psicologia humana, va decidir centrar la trama en Luisa, la protagonista, per això Cammarano trasllada el focus envers el Liebe i treu protagonisme a la Kabale. La situació social, emocional i moral de Luisa són el principal tema de l’òpera des de la mateixa introduzione. Com també és recurrent en Verdi i els seus llibretistes, des del punt de vista dramàtic hi ha certa complexitat, tractant temes com la destrucció de l’amor, la gelosia, la pèrdua, l’honor familiar, les relacions paternofilials o l’abús de l’autoritat que es filtren en un llibret amb molt de moviment i encara més passió. L’acció es va traslladar de lloc i de temps: segle XVII en un ambient rural per la necessitat d’incloure el cor de forma més majestuosa, i la voluntat d’embolcallar la puresa virginal de Luisa amb la puresa natural del Tirol, seguint precedents com La sonnambula o Lina di Chamounix.

Les relacions interpersonals són la clau del drama. D’una banda, l’amor entre Luisa i Rodolfo, que comença sent innocent i acabarà en tragèdia pel caràcter voluble de Luisa i l’estupidesa de Rodolfo i, de l’altra, la relació de cadascun d’ells amb els seus pares, que van en direccions oposades: Luisa i Miller es basen en la sinceritat i la bondat, la voluntat de fer-se feliços i protegir-se, mentre que en Rodolfo i Walter la figura paterna adopta un rol pervers, i és qui causa dolor i frustració per culpa de l’ambició desmesurada, perquè el comte Walter s’oposa a la relació del seu fill Rodolfo amb Luisa perquè no pertanyen a la mateixa classe social.

És àmpliament discutit si aquesta òpera encetà el Verdi madur o ho féu Macbeth, ambdues anteriors a la trilogia Rigoletto, La traviata i Il trovatore. Potser ens decantaríem cap a la segona opció pel que arriba a significar el drama shakespearià en l’ethos artístic verdià, encara que l’obra de Schiller, que queda reduïda a l’essencial, presagia un Don Carlo posterior.

Musicalment, encara ens trobem en un context d’ària i cabaletta, però amb escenes llargues, profunditat en els personatges, la creació de diversos climes i l’ostinato de notes ternàries en un compàs binari. La gamma de sentiments expressats en Luisa només són comparables a Violetta, encara que Luisa és un personatge tràgic que no es revela plenament fins al darrer acte. És víctima d’una societat masculina regida per homes incapaços de prendre decisions, d’estimar amb profunditat i veure la vida amb benevolença, a excepció del pare, una relació que, en certa manera, prefigura la de Gilda amb Rigoletto. El rol de Luisa requereix coloratura, virtuosisme i un dramatisme que contrasten amb el personatge sensible i fràgil que dibuixa Cammarano. Per tant, ens cal un paper per a soprano lírica o lirico-spinto de tessitura alta que ha de llindar amb frases decoratives i trinats. Ideal per Sondra Radvanovsky i Eleonora Buratto.

Piotr Beczala

Piotr Beczala

En l’obertura es treballa un tema a foc lent, sense grans ruptures, i no es tracta pas d’un magma de motius que van apareixent a l’obra, com passa en la majoria d’obertures. La música vol introduir la intriga, especialment al principi, i després hi haurà un segon tema que no s’anirà desenvolupant a la manera de leitmotiv sinó que es tracta més aviat d’un treball temàtic aprofundit on hi ha reexposicions a mode de variació. Cal destacar també el tema del clarinet, que és el que desvela el caràcter pastoral i idíl.lic de l’escena que es desenvoluparà.

La introducció exposa una música pastoral amb lleugeres appoggiatures i trinos i notes amb valors molt petits i picats. Comença el cor mezzo-voce en un ambient tranquil, amb aire de gran simplicitat harmònica i melòdica. Tots volen celebrar l’aniversari de Luisa, que aviat entona “Lo vidi, e ‘l primo palpito”, la primera ària important de la protagonista que desprèn jovialitat, és un cant a l’amor virginal que necessita una veu clara i amb dots per la coloratura. Després d’una curta represa de l’orquestra arriba Rodolfo, que per Luisa és Carlo. Per la seva banda, el malvat Wurm pressiona Miller perquè el casi amb la filla però ell respon fermament que “Sacra la scelta è d’un consorte/esser appieno libera deve”, defensant la felicitat de la seva filla i la possibilitat que esculli qui estima. Miller canta la seva ària andante maestoso caracteritzada per l’eloqüència i una línia melòdica majestuosa, però Miller s’enfurisma quan Wurm li explica que l’amant és el fill del compte Walter, entonant “senza macchia io vo’ l’onor”.

L’escena canvia i el pes recau sobre Walter, que canta una ària on explica que vol casar el seu fill amb Federica. És la imatge de la paternitat i la tragèdia, amb un acompanyament orquestral brusc i la melodia es torna tensa degut a la desobediència del seu fill. La duquessa es pensa que Rodolfo li demanarà matrimoni, però aquest li diu que el seu cor pertany a una altra. Luisa s’assabenta que Carlo és Rodolfo, fill del comte Walter, però ell li promet que això no canvia res. Walter ve enfurismat i tot es precipita formant un trio meravellós. El comte vol empresonar Luisa, però quan el seu fill es disposa a revelar com ha arribat a ser comte l’allibera desesperat.
Però aquest acte tindrà conseqüències nefastes. A l’acte segon, el pare de Luisa està encadenat per Walter, i Wurm la força a escriure una carta dient que mai ha estimat Rodolfo sinó a ell. Luisa dibuixa una gran línia melòdica a “Tu puniscimi, O Signore”, que posteriorment s’aproxima a la declamació i a grans salts d’altures però després es torna sublim i delicada. Però a la cabaletta s’indigna per haver de fingir per salvar el seu pare. De mentre, al castell de Walter, aquest està convençut que “esser pietoso crudeltà sarebbe”. Arriba Wurm i els dos baixos recorden la seva baixesa en usurpar el títol de comte amb un assassinat, però se’ls nota l’angoixa a la veu. Entren Luisa i Federica i la duquessa pregunta a la camperola si està enamorada, i ella ha de dir que sí, de Wurm. Rodolfo s’assabenta del suposat amor de Luisa per Wurm i entona “inganno!”, seguit de la famosa ària “Cuando sere al placido chiaror d’un ciel stellato” en tempo andante. Els primers quatre compassos remeten a l’obertura, i malgrat el suposat engany, la música és reposada i ariosa, expansiva i escrita pel lluïment. Rodolfo recorda com Luisa li confessava el seu amor mentre el traïa suposadament. La desesperació ve després, quan el pare li diu que per posar gelosa Luisa es casi amb la duquessa.

El tercer acte comença amb Luisa a casa seva, turmentada, mentre Laura la vol animar. Arriba el seu pare, que sap que l’han alliberat perquè la filla ha mentit i ha renunciat a l’amor per ell. Luisa canta amb serenor que “un àngel obre els cels on l’amor somriu eternament” plena de melangia, insinuant que es traurà la vida. Després d’un meravellós duo en què pare i filla decideixen fugir arriba l’ària de Luisa “Ah! L’ultima preghiera in questo caro suolo”, plena d’emotivitat i serenor, on Verdi desplega tota la seva intel.ligència melòdica. Arriba Rodolfo enfurismat i li pregunta si ella ha escrit la carta d’amor a Wurm. Luisa assenteix i volen retrets. L’escena es torna melodramàtica per les paraules que es profereixen, però la música de Luisa desprèn certa serenor. La beguda que han pres ha estat enverinada per Rodolfo i ell li demana per darrera vegada, davant de Déu, si la seva estimada ha escrit la carta i ella respon que no, que tot ha estat una confabulació per salvar son pare. Però és massa tard, tots dos moriran. Arriba el pare i es troba amb el panorama fatal mentre sonen cromatismes. Luisa mor primer i Rodolfo, abans del darrer sospir, mata amb la seva espasa Wurm.

Damiano Michieletto

Damiano Michieletto

En la proposta del Liceu, Damiano Michieletto concentra l’acció en el drama dels dos protagonistes, Rodolfo i Lisa, la innocència dels quals es veu marcada per l’autoritat paterna, vistos de manera paral.lela amb amb els dos nens que en realitat mai han deixat de ser. La posada en escena, ubicada en el preromanticisme alemany, presenta amb elegància i contundència el text original, adaptat pel llibretista Cammarano, així com la partitura de Verdi.

El comte Walter ho seran Dmitry Belosselskiy i Carlo Colombara, Rodolfo serà interpretat per Piotr Beczala i Arturo Chacón-Cruz, Federica estarà encarnada per J’Nai Bridges i Sonia Prina, Wurm ho seran Marko Mimica i Marco Spotti, mentre que Miller estarà interpretat per Michael Chioldi i Juan Jesús Rodríguez i l’estrella, Luisa, ho seran les meravelloses Sondra Radvanovsky i Eleonora Buratto, mentre Gemma Coma-Alabert serà Laura i Albert Casals farà de Contadino. Tot, sota la direcció de Domingo Hindoyan entre el 14 i el 27 de juliol al Gran Teatre del Liceu.

Podeu comprar entrades al web del Gran Teatre del Liceu.