VerdCel i Els dies del saurí

VerdCel. Els dies del saurí. Editat per Temps Record, 2012

VerdCel continua explorant la manera de fer esclatar torrents d’emocions a través del seu quart disc, Els dies del saurí (Temps Record, 2012). Un saurí és una persona que amb una vareta a la mà o altre mitjà té la capacitat de descobrir l’existència d’aigües subterrànies o altra cosa oculta sota terra. Encara que sense vareta màgica, les cançons de Verdcel parlen de les descobertes, o de l’anhel de descobrir-se a un mateix. Són exploradors, també, a la recerca de melodies i sonoritats amb què ser (i sonar a) Verdcel.

Els dies del saurí, produït per Valen Nieto, és el treball més personal i íntim del grup d’Alcoi. És, també, el més orgànic. El més net. I, per ventura, el més sincer?  Les composicions d’Alfons Olmo guanyen força, profunditat i solidesa respecte dels discos anteriors: PaisViatge, Sàmara i PetjAdeS. D’altra banda, cal destacar les  col·laboracions dels músics Laia Vaqué (Glissando*), Cesk Freixas i Efrén López. I també, és clar, la de l’actor Juli Cantó, que una vegada més ha posat la seva veu (i quina veu!) per recitar alguns dels textos d’Alfons Olmo.

Com ja és habitual, el disc de VerdCel es completa amb un còmic, de nou editat per Bromera. L’autor de les il·lustracions és Daniel Olmo, que també és qui es fa càrrec de les videoprojeccions dels espectacles. Perquè VerdCel són molt més que un grup de música. El seu és un projecte musical i creatiu en què les diferents disciplines artístiques es barregen per esdevenir un tot coherent.

Fins ara el ressò del grup alcoià, amb deu anys de trajectòria i vora quatre-cents concerts a les butxaques, ha estat mesurat. Ja és hora, però, que el públic i la crítica els obrin les portes de bat a bat. Els dies del saurí és un disc, com també ho eren els altres, que posa de manifest amb escreix la seva vàlua artística.

Twitter Carla González Collantes: @ambicicleta