Verdaguer i Mistral es troben a la Festa Verdaguer

14.05.2018

Ara fa 150 anys que naixia a Barcelona Pompeu Fabra, el que seria el seny ordenador de la llengua i, el mateix any, Verdaguer coneixia Mistral. Tres figures de magnituds diverses però totes posades al servei de la llengua i de la cultura del seu poble.
La Festa Verdaguer, la celebració literària de més llarga trajectòria al nostre país, commemora una de les dates èpiques de la joventut de Verdaguer, ocorreguda el mes de maig de 1868, quan a la festa dels Jocs Florals de Barcelona va ser presentat al gran escriptor Frederic Mistral. Aquest, fent roda al seu entorn amb altres escriptors, li senyà el front i el saludà com el gran futur poeta que un dia seria pels catalans. El certamen literari dels Jocs Florals, contra moltes prediccions, havia anat prenent transcendència com a festa reivindicativa de la Llengua Catalana.

Verdaguer era una jove promesa de 23 anys, que encara estudiava al Seminari fent de mestre i de mosso a la masia de Can Tona, entre Folgueroles i Vic. Mistral, en canvi, era fill d’un terratinent de Malhana, vora el riu Roine, al cor de la Provença. Era un home fet, tenia 38 anys, i feia una carrera d’escriptor famós, reconegut pel poema Mireia (1852), que Verdaguer imità amb els seus Amors d’en Jordi i na Guideta, però que no gosà publicar, aplicant-se l’autocensura, en decidir continuar la seva carrera eclesiàstica.

La profecia de Mistral s’acomplí amb escreix i els dos poetes ho pogueren celebrar 16 anys més tard a París, quan Verdaguer, de retorn del seu viatge amb el comte Güell al centre i al nord d’Europa (1884), s’escaigué a París i assistí a l’homenatge a Mistral, fet pels seus col·legues provençals. El poeta en parlaria amb emoció:

«Amb una amabilitat summa, Mistral em presentà als simpàtics felibres de París, contant-los fil per randa, amb paraules que em confonien, l’argument de L’Atlàntida.
Jo plorava, recordant el nostre primer encontre [de 1868], i entre agraït, confós i avergonyit, no va saber què respondre. Després del rossinyol cantaren les cigales, mes, oh dolor!, tots havien oblidat la cançó del seu terrer, la que haurien après a l’ombra dels saules del Ròse i les oliveres d’Avinyó. Tots llegiren belles poesies, més franceses, amb llenguatge, inspiració, accent i aire parisenc.»

D’aquelles trobades dels dos mestres n’ha quedat una obra per ser llegida i un patrimoni que es conserva, s’estudia i es difon a les universitats i a través de les cases museu situades a Malhana i a Folgueroles respectivament.

La visita dels representants del poble de Mistral al poble de Verdaguer, el cap de setmana del 18 al 20 de maig, donarà el tret de sortida als actes de la Festa Verdaguer a Folgueroles i segurament marcarà l’inici d’una trajectòria de complicitats per conèixer millor els dos autors.