Vaixells de joguina: revivint l’esperit d’en Massagran

24.05.2016

El Museu Marítim de Barcelona ha acollit des del 3 de maig una exposició minuciosa i detallista amb peces de la col·lecció de l’arquitecte mallorquí Antoni Juncosa, que està considerada una de les més importants d’Europa. Ara el museu convida a les famílies a fer una visita autoguiada per l’exposició i el Jardí del Museu, on el més menuts podran fer un vaixell i participar en diferents regates. L’activitat serà gratuïta i es durà a terme el 7 de setembre de 17:30 a 19:30.

La mostra conté una àmplia tipologia de vaixells molt diversos  |  Museu Marítim de Barcelona

La mostra conté una àmplia tipologia de vaixells molt diversos | Museu Marítim de Barcelona

El divendres 20 de maig, després del Dia Internacional dels Museus i abans de la Nit dels Museus, els vaixells de joguina es van convertir en els grans protagonistes del Museu Marítim. Amb la voluntat de recuperar aquest patrimoni al mateix temps artístic, industrial i emocional, la mostra, dirigida per Mireia Mayolas, va obrir les portes a un públic encuriosit i heterogeni que va poder badar tranquil·lament entre maquetes, postals, cartells, quadres, fotografies i reproduccions de vaixells fetes amb metall, fusta, suro, paper, escorça, llauna o closques de fruites seques. A més de les peces de Juncosa, també podem trobar-n’hi del Museu del Joguet de Catalunya, el Museu Etnològic de Barcelona, el Museu de les Terres de l’Ebre i el mateix Museu Marítim, juntament amb objectes d’altres col·leccions particulars.

Dènia, Núria, Úrsula, Catalina… La feminitat impera entre la nomenclatura d’embarcacions marítimes. Mercants, creuers, balandres i canoes lleugeres i estilitzades que contrasten amb el viril imperialisme del buc Alfonso XII, enviat desesperadament a Cuba mentre Espanya perdia les últimes colònies d’ultramar. Les vitrines veïnes estan plenes de totes les embarcacions i construccions hagudes i per haver: llanxes, torpediners, mercants, canoneres, transbordadors, cuirassats, submarins, llaguts, transatlàntics, turbines i barques de rems: locals, nacionals i internacionals; de transport, de luxe i de guerra. En total, més de 150 peces que daten entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX, 127 de les quals provenen de la col·lecció Juncosa.

El buc Alfons XII  |  Museu Marítim

El buc Alfons XII | Museu Marítim

 

Reflex de transformacions tecnològiques, socials i econòmiques

Amb aquesta gamma de varietats, Vaixells de joguina (1870-1939) aposta per fer reviscolar l’esperit infantil associat a la innocència com a símbol de viatge i aventures, tant entre la mainada com entre la gent gran. El somieig i la pulsió per descobrir nous indrets i viure l’experiència de la intensitat. Per això, mentre hom comença inevitablement a fer memòria de les aventures d’en Massagran, no se sorprèn gaire quan contempla un quadre del protagonista de les històries de Folch i Torres damunt de joguines i maquetes. Tampoc hi falten quadres de pintors tan marítims com Sorolla i Llaverias, jocs de construcció, retallables i un cavall de cartró que ens evoca els versos de Machado.

La cosa es torna més romàntica fent una ullada als velers, amb la seva forma de mitja lluna, i a una referència a Les travailleurs de la mer (1866) de Victor Hugo, però la brutalitat impertinent del contrast esbocina qualsevol melancolia a través d’una nena que se li escapa el riure: “Lucía dice que se está cagando”. La seva mare (suposo) li diu que no digui aquestes coses mentre passen davant d’una vitrina enorme que conté un torpediner collonut anomenat Terror. Al cap d’uns segons els meus ulls es troben amb els de la Lucía i li pico l’ullet, i ella m’observa amb un desinterès tan sincer que em fa recordar l’objectiu de l’exposició: mirar la vida amb ulls de nen, i em fa posar de bon humor.

Els vaixells de joguina es poden entendre com objectes històrics, mirall i testimoni de les grans transformacions tecnològiques, socials i econòmiques d’una època crispada entre el final de la guerra francoprussiana i abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, amb els seus fabricants com a cronistes de la història. L’edat d’or de la joguina. Reflex del desenvolupament dels mitjans de transport (no sols marítims, sinó també terrestres i aeris) i de la indústria de la joguina; un viatge al passat  entendridor i revelador que s’acaba amb un glop de cava, o dos, a l’entrada del museu.

Un cop a fora, el temps assolellat de l’hora baixa invitava a deixar-se endur pel romanticisme i a passejar fins arran de mar, observar l’horitzó brillant i pensar en Friedrich, Livingstone i Massagran sense fer cas al dirty realism de l’escampall de sutzesa de la platja de la Barceloneta. Qui tingués un vaixell…!

'Der Wanderer über dem Nebelmeer' (Caminant damunt un mar de boira), de Caspar David Friedrich  |  Viquipèdia

‘Der Wanderer über dem Nebelmeer’ (Caminant damunt un mar de boira), de Caspar David Friedrich

Al voltant de l’exposició s’han organitzat altres activitats paral·leles: la conferència “Vaixells de joguina” adreçada a la gent gran; activitats de cap de setmana per als més petits; visites autoguiades i tallers de vaixells. A més, la mostra compta amb textos en braile i dos espais tàctils per a persones amb discapacitat visual

Trobareu més informació al web del Museu Marítim. El Museu Marítim de Barcelona és un consorci de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament i el Port.